El Pou, desplaçat

Em permeto començar la pentinada mensual amb una notícia que, ni que sigui per simbolisme, ens afecta directíssimament. I és que, coincidint amb les obres del carrer de Sobrerroca, de les quals us he parlat reiteradament, s’ha acabat descobrint l’autèntic emplaçament del Pou de la Gallina que, com podeu comprovar a les fotografies, no és sota d’on hi ha l’obertura actual i on tothom es pensava que sant Ignasi havia obrat el miracle, sinó uns metres més endavant, al mig del vial on ara circula el trànsit rodat. Amb la intenció de documentar aquest descobriment, tant el regidor d’Urbanisme, Ramon Bacardit, com la premsa van voler immortalitzar el forat real. Aquest té uns 5 metres descoberts fins la capa freàtica i 10 metres excavats sobre la pedra. En l’excavació també es van localitzar dues tines i un celler. Queda dit.
Roca extremenya
I continuant amb la intervenció al carrer de la ciutat medieval per antonomàsia, em refereixo a un detall que em va revelar un jubilat ben atent al desenvolupament de les obres. Si en el seu dia va aixecar força polseguera el fet que la pedra instal•lada al paviment de la Plaça Major era importada de la Xina, també és curiós que la col•locada a Sobrerroca provingui de Badajoz. En aquest cas, el producte és més proper. Perquè es vagi queixant el president d’Extremandura, l’inefable José Antonio Monago. A Manresa, com a bons catalans, continuem sent solidaris amb les comunitats del sud d’Espanya.
Mutuam, punt final

Molt a prop de la roca extremenya, a l’entrada de la Plaça Major, és on s’ubica el dispensari mèdic de MUTUAM, la mútua especialitzada en la tercera edat que va heretar els usuaris del gremi tèxtil de la comarca i que, com tantes altres iniciatives i serveis, abaixa portes a la ciutat coincidint amb el primer de juny. La instal•lació es feia càrrec d’uns 3.900 usuaris procedents, en gran part, de l’antic montepio tèxtil que tant de relleu va agafar a Manresa a mitjan del segle passat. Els pacients, després de l’acord de l’empresa amb el Servei Català de la Salut, passaran a ser atesos en els Centres d’Atenció Primària més propers al seu domicili.
Finalment bombons
Ja feia mesos que els comerciants i els veïns del carrer del Born sabien que la Cristalleria Torras tancaria. La propietària, Rosa Maria Torras Sanjaume, després de la mort del seu pare, va comunicar als treballadors les pèrdues del negoci a principis d’any i el dia 30 de març l’establiment va tancar portes definitivament. Quatre treballadors —avisats preceptivament quinze dies abans— se n’anaven al carrer. L’empresa pagava un 60 per cent de la indemnització i el Fons de Garantia Salarial del Ministeri de Treball (FOGASA) n’assumia el 40 per cent restant. Les condicions no van agradar gaire als empleats, ja que tothom sabia que el local no quedaria buit i s’hi establiria un altre negoci. La família Torras és propietària d’una part del local —concretament la que dóna al carrer de la Canal, mentre que l’entrada del Born pertany a uns familiars directes— i tothom suposava que el daltabaix no podia ser tan greu com per no poder assumir la totalitat de les liquidacions. Malgrat la rumorologia, m’expliquen que tant la propietària com la seva mare, una cara molt coneguda al centre de Manresa, es van fer les sueques i van dilatar tant com van poder l’anunci de l’arribada de La Confiteria, la filial d’un establiment obert a Igualada. La confusió va ser tan gran que, fins i tot en aquest mateix espai, vam fer-nos ressò (erròniament) que el local l’ocuparia l’empresa catalana de menjar ràpid Viena. Des que es va anunciar l’obertura del nou negoci de confits, cafès i pastes, s’ha fet visible a la ciutat l’administradora única de la societat que gestiona La Confiteria, Immaculada Concepció Bartrolí Roca. I, pel que es veu, continua cert obscurantisme al voltant de la nova activitat. De fet, una simple recerca a Google revela que l’apoderat de l’empresa gestora (probablement una de les tres en què està registrat públicament amb aquest càrrec: La Confiteria Franquícies SL, La Confiteria de Lolita SL i Manel Cuisine SL) és Manel Riera Cunill, un nom que a Manresa no ens sona gaire, però sí que és prou conegut a Moià. Com a tècnic de la societat municipal MoiàFutur, Riera és un dels 22 encausats que, després de l'informe de la Sindicatura de Comptes, hauran de fer front a l'aval o pagament de 4,4 milions d'euros més altres conceptes encara pendents de valoració per presumptes delictes comptables a l'Ajuntament de Moià mentre governava el convergent Josep Montràs, entre 2006 i 2009.
Premi corcat

L’anècdota té força suc i la protagonitza un dels nostres col•laboradors, el company Guillem Puig que, conjuntament amb Eduard Merly, ja fa temps que s’ocupa de la part de recomanació gastronòmica del
Pou. El Guillem, fisioterapeuta de professió, és un gran afeccionat a les curses de muntanya, per a les quals es prepara a consciència. Fruit del seu esforç va aconseguir ser el tercer classificat en la UTAB 2013, la cursa de 78 km, per Aguilar-Rajadell-Callús-Súria (ARCS), que es va fer el dia 4 de maig. El Guillem, a part dels aplaudiments de la resta de participants i del públic assistent, va rebre com a trofeu una rodanxa de pi. Un premi original i nostrat... amb sorpresa. Poques hores després, en arribar a casa, el nostre atleta va descobrir que el tronc en qüestió feia soroll, perquè era ple de corcs. De cara a l’any que ve fóra bo que els organitzadors facin algun tractament a les escorces abans d’atorgar als premiats un guardó que els pot deixar el mobiliari de casa foradat com un col•lador.
Jornada de portes obertes

Ben segur que tots heu anat a alguna jornada de portes obertes d’aquestes que els agrada tant de convocar els ajuntaments per veure nous equipaments –ara la cosa va més escassa, per la crisi–, però potser no heu anat mai a un dia de portes obertes... per vendre tot el que hi ha en un pis! Doncs, com anunciava El Divendres, aquest pis del carrer d’Urgell en feia una per vendre tot el que hi havia. Em sap greu, però us ho heu perdut, perquè l’esdeveniment ja s’ha produït, però no em negareu que la idea no és ben original.