Aquesta informació es va publicar originalment el 5 de juny de 2013 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Els efectes d'utilitzar com a públics els lavabos de les escoles.
Il·lustració: Laura Estrada
Així com els manaments de la llei de Déu prohibeixen matar, així l'ordenança municipal d'ús dels espais públics prohibeix orinar a la via pública. Tan absurd com obligar la gent a respirar. Tan curts de gambals som els ciutadans perquè ens calgui que déu o l'administració ens prohibeixin fer allò que, en aplicació del sentit comú més natural, ja sabem que no és correcte?
En resposta a la prohibició de no orinar al carrer els orinaires i els seus representants polítics han reclamat lavabos públics. Si les finances de l'Ajuntament amb prou feines si poden garantir el paper higiènic dels funcionaris, ara com ara és impensable desplegar una xarxa d'urinaris per tota la ciutat com si fossin banderoles de fira. Però l'Ajuntament, sensible a les incontinències defecals d'una societat cada vegada més prostàtica i diarreica, ha aprovat en ple convertir en lavabos públics els lavabos dels centres públics municipals, sense tenir en compte que 'tant culs, tants femets'. Ara com ara, l’única inversió ha consistit a col•locar uns quants avisos als portals amb la indicació “lavabos públics”. En endavant, caldrà preveure també un increment de les despeses quant a personal i hores de neteja, reposició més sovintejada de tapes, cadenes i escombretes, consums d'aigua i paper, expenedors de sabó, ambientadors, desembussadors manuals i lloguer de camions cisterna, càmeres internes de vigilància, augment del diàmetre de les canonades i dels desguassos, reforçament del clavegueram urbà, ampliació de la planta potabilitzadora d’aigua, més vigilància pel risc creixent d’inundacions fluvials...
