«De lengua no hay más que una»
ens deia en Franco temps ha
quan el feixisme campava
per la muntanya i el pla.
I fa tres-cents anys que dura,
que no volen acceptar
que tinguem la nostra llengua
que ve de segles enllà!
És llengua de la història,
i fa de molt bon parlar,
fins i tot en ella canta
el paisatge que aquí hi ha:
Gratallops, Camps, Fonollosa,
L’Hospitalet, Cornellà,
Montserrat, les Guilleries,
Catarroja i Calvià,
i els ben nascuts molt bé saben
quan es volen integrar
que la llengua de la terra
aquí és el català.
¿Per què amb tanta prepotència
ara en Wert ens vol domar
fent del castellà a l’escola
la llengua vehicular?
¿I per què el PP a la Franja
ni el nom no en vol acceptar
disposat a fer el ridícul
amb el LAPAO, oh la là!?
Val més que estripem les cartes
i ens disposem a xiular
tots els governants fatxendes
que tallen el bacallà,
siguin reis, bisbes o prínceps
que no volen respectar
els drets que tenen els pobles
a decidir i a parlar.
Que se’n vagin a pastar!
I mentrestant a Manresa
algunes ments treuen fum
perquè es pugui posar en dansa
tard o d’hora el pla del POUM.
Com que no tenim virolles
més val tocar el violí
i fer com fan els artistes:
fotem-nos un got de vi
a la plaça Sant Domènec,
que no queda lluny d’aquí.
