Els ‘cavallitus’, també?

Germans i germanes. A fe de Déu que l’invent de l’ExpoBages va tocar fons l’any passat i la seva reconversió i trasllat al centre de la ciutat aprofitant la fira de l’Ascensió l’ha fet reviscolar. De tota manera, i ja em perdonareu, el patró de fira d’un municipi que aspira a la capitalitat del país s’hauria de revisar una mica. Ben mirat, potser hauríem de marcar una bona distància respecte de mostres agrícoles com la de Solsona o estrictament automobilístiques que es fan tant a Manresa com a Barcelona. L’Altíssim sap que parlo de models, d’idees, de substància i, sobretot, de bon gust i de propostes adaptades a la crisi i no tant a la idea de fa cinc o sis anys, en què ens pensàvem que érem rics i nedàvem en l’abundància. Ara, l’ambient és més aviat decrèpit. I per decrepitud, la de la zona d’atraccions de l’avinguda de Francesc Macià, al barri de la Sagrada Família. Un punt absolutament inconnex amb la resta de la mostra, on els firaires ja fa anys que estan abandonats a la seva sort. El nebot d’un company prevere va voler anar als cavallitus. Amb aquella innocència, tant de l’infant com del tiet, aquest últim va voler donar-li aquest caprici. Quan va veure que fer un vol al carrusel costava tres euros, el meu company se’n va penedir i el va intentar convèncer, inútilment, que amb una vegada n’hi havia prou. L’única manera de calmar els plors de l’infantó va ser dir-li que, quan fes més bo, anirien tots dos a Port Aventura a fer tants vols com volgués.

Valga’m Déu, quins records que em vénen a la memòria quan penso en aquell solar de l’Atlàntida ple de llum, color i músiques de tot tipus. Cap de sacre, per cert. Llavors sí que érem un poble ben provincià i a l’ExpoBages es gastava virolla amb propaganda impresa i pollets famèlics per a la mainada. La reconversió del solar del Passeig va ser el principi del final. Ja fa anys que els veïns de la zona de les atraccions van manifestar la poca sintonia amb aquella idea provisional. Tan provisional que ja fa més d’una dècada que dura. Així, les dues fires anuals continuen concentrant les atraccions a Francesc Macià. Els firaires prefereixen aquesta ubicació que la de les immediacions del Palau Firal on els va desplaçar l’exalcalde Josep Camprubí quan era regidor de Promoció Econòmica. Un punt encara més apartat del bullici de la mostra. Ara que, si hem de ser justos amb nosaltres mateixos i amb Nostre Senyor, fons ben informades (com diuen en l’argot estrictament periodístic) confirmen una realitat ben estesa després de l’Expo d’aquest any: molta gent a passejar i mirar, però molt poca a afluixar la bossa. O sigui, “es mira, però no es toca”, que passen molt baixos. I, gràcies a Déu, que hi ha alguna compra compulsiva d’aquells que no se’n saben estar i encara no han de fer malabarismes per arribar a final de mes.