Aquesta informació es va publicar originalment el 24 de novembre de 2012 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
REPORTATGE. Des de fa gairebé un any l’
Ateneu Popular La Sèquia va ocupar un nou espai a Manresa amb la intenció de continuar duent a terme les seves activitats, fruit de l'imminent desallotjament de l'espai que utilitzaven fins al moment. Tanmateix, aquest no es va produir i s’han trobat amb dos espais amb què treballar. Al final han decidit posar els esforços a adaptar el nou espai vista la potencialitat que ofereix. Així, l’espai d’oci obert al públic al carrer Alfons XII el mantenen tancat i posen totes les energies a obrir el nou Ateneu, on dissabte es van concentrar unes
40 persones.Segons Clàudia Sorinas, membre de l’Ateneu, “des de fa uns mesos hem començat a adaptar-lo i transformar-lo segons les nostres necessitats, procés en què estem immerses actualment. L’edifici és immens i requereix molta feina abans de poder-ne obrir les portes. Durant molts dies i moltes hores totes nosaltres hem treballat plegades en les obres, picant parets, pintant portes, netejant terres, construint barres, podant arbres... feines de tot tipus per adequar l’espai i deixar-lo el més bonic possible”, afirma.
Vista aèria de la jornada de treball al nou Ateneu. Foto: Ferran Sardans
Des de l’Ateneu fan una crida a la participació en aquestes jornades, ja que en el procés de construcció del nou Ateneu “totes les mans són necessàries, així que convidem col·lectius i persones interessades a conèixer-lo a posar-se en contacte amb nosaltres”.
La seva intenció és poder inaugurar-lo dissabte dia 1 de desembre fent-lo coincidir amb el tercer aniversari de l’Ateneu. És per això que han organitzat una jornada de treball oberta aquest cap de setmana: “Hi ha feina per a totes i només demanem que vingueu animades a posar un granet de sorra i a embrutar-vos les mans durant unes hores. A més a més la nostra intenció és construir aquest projecte plegades i que sigui un espai obert on realitzar infinites activitats socioculturals i reivindicatives. I us ben assegurem que treballant-hi acabes estimant-te cada paret i cada racó”, asseguren des de l’Ateneu La Sèquia.
Altres jornades
El dissabte dia 14 de gener s’hi va fer la primera jornada de neteja, que va començar a les 9 del matí i va aplegar més de 40 joves. Durant tot el dia van higienitzar l’espai, netejar els sanitaris –molts dels quals estaven trencats– i podar els arbres. D’aquesta manera l’Ateneu Popular La Sèquia s’assegura un espai amb les condicions adequades per a la seva activitat, més gran i amb més possibilitats que l’anterior, i s’hi traslladarà de manera progressiva. “Pretenem recuperar l’espai de la grisor urbana perquè torni a prendre color i doni vida al nou Ateneu amb tots els seus projectes presents i futurs”, explica Gerard Guitart. Els joves volen continuar tenint un espai on crear xarxes socials per fer front al “neoliberalisme depredador que vol sotmetre’ns. L’actual sistema econòmic està mort i depèn de nosaltres no esperar a ensorrar-nos amb ell”, agrega Sorinas.
Així doncs, els joves es reafirmen en la voluntat de no deixar perdre un espai que “gaudeix d’una salut immillorable i que ajuda a fer del Barri Antic un lloc més agradable i viu”. Expliquen que, si es produeix el desallotjament, l’espai tornarà a esdevenir un edifici abandonat com molts altres edificis del barri. Per aquest motiu, han organitzat diverses actuacions, com la mobilització i l’agitació, la recollida de firmes i l’entrada d’una moció al ple municipal a través de la CUP. El total d'habitatges de Manresa és de 38.307, 8.425 dels quals estan buits. Aquestes són les dades que surten dels cens fiscal de l’Ajuntament, però tot i que es mira de tenir-ho al més controlat possible, hi ha pisos que consten com a buits perquè no paguen cap impost municipal, però pot ser que estiguin ocupats.
Fotografia de la primera jornada de neteja, feta el mes de gener. Foto: Ferran Sardans
Un nou Ateneu
Tenint en compte el procés judicial engegat, la matinada del 4 al 5 de gener els joves de La Sèquia van ocupar un local al carrer de Na Bastardes, l’antiga residència d’avis de les carmelites, que diuen que feia 10 anys que estava desocupat.“L'Ateneu La Sèquia es queda al barri”, celebra un gran cartell de color groc penjat al nou Ateneu, que fins ara era només a la plaça de Llisach.
La sentència judicial els obliga a desallotjar l’immoble de l’Alfons XX, i la resposta a aquesta decisió ha estat traslladar-se a un altre local: “No podíem quedar-nos de braços creuats mentre veiem com desallotjaven dos anys de vida en un espai on abans només s'hi cultivava pols”, explica Clàudia Sorinas. I afegeix que “després del judici, ha quedat clar que l’Ateneu Popular La Sèquia està molt viu, i ara amb més força que mai.”
La nova ocupació es va fer a principis de gener, però es va escenificar i fer pública a finals de mes al terme de la manifestació convocada contra l’ordre de desallotjament de l’Ateneu de la Casa Llisach, en la que van participar més d’un centenar de persones. La marxa es va fer sota el lema “L'Ateneu es queda al barri”. Al final de la concentració, els assistents es van dirigir a la vella residència d'avis, on els ocupants van convidar tothom a construir un nou espai per la ciutat.
El mateix dijous, la Guàrdia Urbana va anar a l’edifici, però segons els joves, com que feia més d’un dia que havien ocupat l’espai, la policia ja no podia actuar, sinó que s’havien d’esperar a una sentència judicial, a causa dels buits legals que hi ha en aquest tema.
Durant els primers dies d’ocupació l’Ateneu va estar en tot moment vigilat per gent del propi moviment i gent satèl·lit que els recolzava en aquesta actuació: “Vam concentrar molta gent a dins i a fora de l’immoble, i la veritat és que s’ha vist una resposta molt positiva per part seva”, diu Gerard Collado.
Quan la policia rep el burofax en què els comuniquen l’ocupació denuncia aquest delicte per la via penal, que sol tardar gairebé un any en resoldre’s. En aquest cas, la caritat cristiana de les monges podria jugar un paper important, ja que en cas que tirin per la via penal, demanaran a dues noies de 20 anys una condemna superior als dos anys de presó, el que feia pensar que declinarien aquesta opció i optarien pel diàleg. Tanmateix, les monges han decidit denunciar-les per la via civil, i s’està a l’espera del judici.
Una de les sales del nou Ateneu, després de la feina feta pels seus membres. Foto: Ferran Sardans
La mare superiora de les josefines de Manresa no vol pronunciar-se sobre el tema, perquè al·lega que no li sembla oportú. Tot i això ens facilita el contacte del seu advocat, Abel Pié, que tampoc fa declaracions: “He parlat amb l'Institut de les Religioses Filles de Sant Josep de Madrid i m'han dit que en principi no volien fer cap tipus de declaració, que elles únicament volen recuperar la propietat”. Des de l’Ateneu, però, apunten que la seva intenció és intentar arribar a alguna mena d’acord amb les monges perquè un espai que portava temps buit i s’estava degradant pugui recuperar la vida i fer un servei a la ciutat.
El Mossèn Joan Aurich, fidel a la seva característica sensibilitat social, veu certa relació entre les intencions de l’Ateneu i el món religiós: “Un cristià és una persona que voldria la societat i el món tal com Déu el volia. I no volia un sistema com aquest, en què hi hagués domini d’uns sobre uns altres i tanta injustícia. En això crec que podríem coincidir”, comenta. Apunta que una possible entesa entre les parts per tal de decidir el futur de l’immoble podria ser una bona ocasió per reforçar la relació amb uns joves cada vegada més allunyats de l’Església. Tot i això, diu que no han d’actuar per captar prosèlits, sinó per guanyar “parcel·les de justícia, de respecte pels drets de les persones i per ajudar als que més ho necessitin”. Afegeix que en aquesta mateix línia seria molt positiu que el Banc de Santander també actués d’aquesta manera i els cedís algun espai dels que tenen, per disminuir l’especulació immobiliària: “Estic a favor de l’ocupació d’aquells pisos destinats a l’especulació: els de la banca i els que han explotat i continuen fent-ho la necessitat de vivenda de les persones amb hipoteques desmesurades”.
Per a Aurich, la majoria de ciutadans vivim segons els esquemes polítics i econòmics establerts, i qualsevol moviment de punta el considerem extremista i revolucionari: “Però no crec que siguin negatius; potser tots hauríem de ser una mica més així”, suggereix.
Inicis
L’Ateneu Popular La Sèquia, ubicat a la Casa Lissach en la confluència de la plaça del mateix nom i el carrer d’Alfons XII, arrenca el setembre de 2009 “amb la intenció de conformar-se com un espai autogestionat pels joves i que respongui a les seves necessitats d’oci no consumista”, explica Clàudia Sorinas, membre de l’Assemblea de l’Ateneu. Els pioners de l’ocupació van ser l’Assemblea de Joves de l’Esquerra Independentista i Maulets, en el marc d’una campanya anomenada “l’oci no és negoci”. En aquest sentit, Paula Ibàñez, una de les portaveus dels ocupes, explica que “les ofertes d’oci a Manresa són privades, fet que suposa un abús econòmic”, i que l’Ateneu és un espai on els joves poden “socialitzar-se sense consumir obligatòriament”. Un cop ocupat el local, decideixen obrir l’assemblea perquè gent aliena a aquests dos col·lectius hi entri a formar part. En l’actualitat, l’Ateneu es gestiona paral·lelament.“El model de gestió és totalment assembleari”, assenyala Sorinas.
Els joves van ocupar l’immoble la matinada del 5 de setembre, i segons fonts consultades, que prefereixen mantenir-se en l’anonimat, la policia va anar a l’immoble la nit del dia 6 al 7 per tal de fer fora els ocupes, però a causa del nombre de persones que es trobaven en aquell moment al local i les amenaces que aquests van dirigir als agents, va decidir no actuar per no crear un problema d’ordre públic.
Dos anys més tard, l’espai agrupa set col·lectius que actuen des de diversos àmbits: el Jovent de l’Esquerra Independentista (JEI), el Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC), el col·lectiu feminista Acció Lila, la Colla Bastonera Manrússia Van del pal, el col·lectiu de cultura popular Alternativa Cultural, la cooperativa de consum ecològic La Guixa i el Taller d’Artistes. A hores d’ara, l’Ateneu es troba en una situació de transició en què el desallotjament es preveu imminent després que la propietat apel•lés a la justícia per recuperar la finca. Amb aquesta maniobra hi havia el risc que el projecte de l’Ateneu es difuminés. Però la inèrcia creada a nivell associatiu ha propiciat que els joves volguessin continuar amb aquest projecte. Davant d’això, “vam mirar si hi havia alguna possibilitat de llogar un immoble, però els preus són desorbitats”, explica Gerard Guitart.
La Seu vista des d'un pis de l'Ateneu. Foto: Ferran Sardans
Bagatge
A part dels moviments amb presència física a l’edifici oberts a la participació del jovent de la ciutat i la comarca, altres grups i entitats han utilitzat l’espai per a les seves activitats. És el cas de la Candidatura d'Unitat Popular (CUP), la plataforma ciutadana Manresa Decideix en el marc de la consulta popular per la independència, o el col·lectiu de música rap manresà La Cosa es Mostra. La gran virtut que té l’Ateneu Popular La Sèquia és que “ha aconseguit aglutinar iniciatives molt diverses en un mateix projecte i objectiu, el de seguir amb l’autogestió d’un espai d’oci no consumista”, comenta Pau Collado, membre de l’Ateneu.
Durant els dos anys d’activitat, l'espai ha acollit desenes d’actes. S’hi han fet concerts a càrrec de Josep Romeu, Crònics, Rapapolvo, el cantautor Cesk Freixas, Trempera, Xavier Canal, Dr. Punk, La Cosa es Mostra, Alerta, Carles Belda,Vermella Directa i Kòdul. També ha estat l’escenari de xerrades d’Arcadi Oliveres i Enric Duran, presentacions de llibres diversos, una xerrada sobre el setmanari "La Directa", un taller de màscares, un concurs de fotografia del Barri Antic, un taller d'autodefensa feminista, passis de pel•lícules i documentals, dinars i sopars populars, tallers de bastons, exposicions de treballs de recerca, taules rodones, una cercavila pel barri i un llarg etcètera. Segons els joves, després de dos anys d’intensa activitat i creixement, a falta d'un espai de titularitat municipal que permeti l'autogestió del jovent, l'Ateneu “esdevé una alternativa més necessària que mai i, sens dubte, un espai gestionat pels joves que respon directament a les seves necessitats”. Alejandro Ruiz, membre de l’Ateneu Popular, explica que són un exemple real i autèntic de com es pot gestionar un espai a partir de l’enteniment entre els seus membres.
Per a Alba Alsina, exregidora de Joventut de l’Ajuntament, “l’autogestió és una molt bona manera d'espavilar-te. Aprens a organitzar-te, saps les dificultats que comporta estar al capdavant de qualsevol cosa, prens responsabilitat, i tot això acaba sent un procés de creixement”. Però, aquesta mateixa autogestió no té res a veure amb l'ocupació: “No és imprescindible ocupar un espai per autogestionar un projecte, malgrat que jo pugui entendre algun dels motius que ells al·leguen per ocupar. Hi ha molts joves a la ciutat i al país en general que estan al capdavant d'entitats d'educació en el lleure, solidàries, esportives, ecologistes... que també autogestionen projectes i paguen el lloguer d'un local”. Tot i la visió de l’exregidora, mentre no es desallotgi, l'Ateneu Popular la Sèquia continuarà sent un espai obert a totes les persones que vulguin formar-ne part les tardes de dilluns a divendres i les nits de divendres i dissabte.
Judici
Durant uns dies, la continuïtat de l’espai va quedar en suspens. Els membres de l’assemblea i els col·lectius de suport a l’iniciativa van organitzar-se i van fer una crida a la mobilització popular per mantenir-se ferms davant de l’actuació de la propietat. Roger Puig, membre de l’Ateneu, manifesta que d’entrada, l’advocat dels amos de l’immoble, Lluís Matamala, “en un intent de voler-nos intimidar, va voler anar per la via penal i demanar més de dos anys de presó per a les dues persones que havien estat identificades com a responsables de l’ocupació.” Tot i haver estat consultat per a l’elaboració d’aquest reportatge, Matamala manifesta que la propietat no l’autoritza a fer declaracions. “No volem remoure més el tema, tan sols volem que se’ns retorni la nostra finca”, conclou.
Finalment, la via penal inicial va ser descartada. Segons els representants de l’Ateneu perquè “la demanda era desmesurada i la fiscalia va decidir que s’havia d’anar per la via civil.” Tot i la visió dels joves ocupants, fonts alienes a l’Ateneu i properes al món jurídic suposen que va ser la mateixa propietat la que va decidir recórrer a la via civil davant la lentitud de el sistema judicial en un intent d’escurçar el procés. Després d’aquests primers compassos, la situació es va suavitzar com a conseqüència d’un acord entre advocats. El 4 de novembre es va celebrar el judici. La sentència obligava al desallotjament de l’immoble del carrer d’Alfons XII. Per a Roger Puig, la Justícia “només va citar una de les dues persones denunciades; l’altra no va rebre cap mena d’avís a causa de la ignorància judicial.”
Concentració davant els Jutjats en contra del desallotjament.
Però segons altres fonts consultades, la incompareixença d’una de les encausades és una maniobra jurídica totalment calculada ja que la gran campanya per concentrar gent davant els Jutjats – una cinquantena de persones-- que els joves van organitzar aquell dia amb pancartes i cartells per tot el centre de la ciutat fa impensable que la noia en qüestió no sabés que havia d’acudir a la vista. Roger Puig, però, insisteix que amb la manca d’una encausada, “el judici s’hauria hagut de suspendre.”
El primer punt de la sentència de José Manuel del Amo Sánchez, Magistrat jutge del Jutjat de Primera Instància i Instrucció número 1 de Manresa, donava lloc al desnonament per precari de la Casa Llissach. També es condemnava els demandats a desallotjar l’esmentada finca, amb l’advertiment que si no ho fan voluntàriament es farà de forma forçosa. I finalment, les costes s’imposaven a les demandades.
Tot i això, Roger Puig extreu un aspecte positius d’aquella sentència: “Recordo amb molta il•lusió que diversos veïns van venir a preocupar-se per com estava el procés judicial. I és totalment lògic; sempre és preferible tenir com a veïns uns joves que cuiden i vetllen per l’edifici i l’entorn a que estigui abandonat”. A més, creu que en aquests dos anys s’han guanyat la legitimitat del veïnat, que ha vist que no estaven allà només per fer festes.
Veïns
Malgrat tot els representats del món veïnal estan en desacord amb l’ocupació lliure. Josep Maria Bruc, president de l’Associació de Veïns del Barri Antic, remarcava al mes de gener que no havien tingut enfrontaments amb els joves de l’Ateneu. Bruc denunciava certs actes d’incivisme com que la majoria d’ocupes “abeuren els gossos a les fonts, no en netegen els excrements i els porten deslligats”, el que comporta “bastants problemes pel barri”. Pel que fa a la relació entre els veïns i l’Ateneu La Sèquia, des de l’Associació de Veïns del Barri Antic assenyalen que ha estat inexistent: “Mai hi hem tingut cap mena de contacte”. Josep Maria Bruc deia que estaven disposats a dialogar amb els ocupes per ajudar en allò que puguessin, “perquè una de les nostres feines és fer d’intermediaris entre veïns i entre aquests i l’administració”, però que mai han parlat.
Tot i això, Bruc es mostrava desfavorable a la presència de l’Ateneu al barri. Al·legava que s’ha de partir de la base que és il·legal, i que com a Associació de Veïns van demanar en el seu moment un local i els en van demanar molts diners. “No estem d’acord en tenir al barri edificis buits i tancats; el Pla Urbanístic del Casc Antic hauria d’anar acompanyat d’ajudes als propietaris per arreglar els immobles, i poder-los oferir així a un preu assequible. S’ha de posar la vivenda a l’abast dels joves. Els joves necessiten la vivenda i el Barri Antic necessita nous veïns joves”. Així mateix, manifestava que si els preus dels pisos baixessin i s’adeqüessin a les seves possibilitats, fet que afavoriria una dinamització del barri, el moviment ocupa ja no tindria raó de ser.
En contrast, Clàudia Sorinas, membre de l’Ateneu, explica que “la relació amb els veïns és bona i molts han vingut a preguntar-nos què fèiem aquí”. Des de La Sèquia constaten que el primer que van fer quan van arribar va ser anar-se a presentar als comerços de la zona, i que s’han fet jornades de portes obertes i vermuts populars. Admeten, però, que en un concert els va cridar l’atenció la policia local, que havia rebut un avís veïnal, i que una altra ocasió els veïns es van queixar per soroll. “Però això és el mateix que a fora de qualsevol bar; és molt difícil controlar el soroll, i és comprensible que una vegada no es pugui fer”, manifesta Sorinas. Gerard Guitart, que pertany a La Sèquia, explica que la convivència amb els veïns “sempre és difícil, perquè qualsevol activitat nocturna amb gent jove comporta el perill de que s’estorbi la tranquil·litat de la zona”. Tot i això, assegura que el silenci, el respecte i la higiene han estat dues prioritats per l’Ateneu.
Fotografia de l'interior del nou edifici ocupat, en vies de neteja i adeqüació. Foto: Ferran Sardans
La relació amb els veïns ha estat, majoritàriament, per rebre suport: “alguns veïns ens han comentat que els semblava una molt bona iniciativa, i al darrer dinar popular, a la Plaça de la Reforma, hi van participar diversos veïns per donar-nos suport”, explica Pau Collado, membre de l’Ateneu. Afegeix que van trametre a tos els veïns més propers fulls informatius que explicaven les raons de l’ocupació, què és el que pretenien fer amb l’espai i convidant-los a la jornada de portes obertes, tot i que no hi va haver gaire participació, “segurament per la diferència generacional”. En aquest sentit, segons els portaveus de l’Ateneu Popular la Sèquia, l’organització de la primera jornada de portes obertes no va respondre a cap conflicte veïnal.
La postura municipal
Àuria Caus, regidora de Joventut, declara que “tal com ja es va dir en el Ple del passat 20 d’octubre, i en la reunió mantinguda amb els Joves de l’Ateneu La Sèquia, l’Ajuntament de Manresa, en el marc del Consell Sectorial de Joves, valorarà la idoneïtat de posar a disposició del Consell de Joves - inactiu des de 2009- algun local obert a totes les entitats, associacions o joves que manifestin l’interès de fer-ne ús”.
A més, apunta també que estan elaborant un recull d’espais municipals potencials per, quan el Consell Sectorial de Joves estigui constituït, poder-ne valorar la seva idoneïtat. En el marc del Consell de Joves es debatrien les necessitats que hauria de cobrir aquest nou espai, quin tipus de local seria el més adequat i quina gestió i activitats s’hi portarien a terme.
En tot cas, segons la regidora, “i sempre tenint en compte la capacitat i possibilitat de recursos humans i materials”, faran el possible per posar a disposició dels joves de la ciutat un espai que cobreixi les seves necessitats. Des de la Regidoria de Joventut valoren molt la participació dels joves de la ciutat: “És important conèixer les inquietuds, opinions, necessitats i prioritats dels joves per tal de poder fer polítiques de joventut que s’adeqüin a la seva realitat. És per aquest motiu, i tal com ja vam expressar en la reunió mantinguda amb els joves de l’Ateneu, que ens agradaria que entressin a formar part d’aquest proper Consell de Joves”, conclou Caus.
Així doncs, sembla que hi ha voluntat d’establir diàleg i de trobar solucions d’espai que siguin satisfactòries per tots els joves de la ciutat: “Volem treballar pels joves i amb els joves i fer polítiques adreçades als joves i pensades pels joves; pròximes i que se les sentin seves”. Pel que fa a la reunió mantinguda fa mesos amb representats de l’Ateneu, considera que va ser positiva i, tot i partir de punts de vista diferents, “m’agradaria creure que podem col·laborar i fer coses conjuntes per la ciutat i pels joves”.
En sentit oposat es manifesten des de l’Ateneu, que en un comunicat de crida a la manifestació contra el desallotjament de l’Ateneu emès pels Maulets, remarcaven “l’aparent voluntat del ple municipal i del govern de CiU a establir diàleg i mirar de trobar una solució a la necessitat dels membres de l’Ateneu de disposar d’un espai entre els molts que hi ha en desús per a cedir-lo als joves”.
Les entitats i els joves que gestionen l’Ateneu La Sèquia creuen que a Manresa hi segueix faltant un espai de titulació municipal que respongui a les necessitats del jovent. Tampoc entenen com pot ser que l’Ajuntament tingui desenes d’edificis en desús al casc antic de Manresa que podrien fer aquesta funció. A més, afegeixen, que el temps els hi ha donat la raó i la prova d’això és la vida que hi ha a l’Ateneu La Sèquia.
Segons aquests joves, però, des de l’Ajuntament no hi ha la voluntat d’arribar a cap acord per la cessió d’un dels molts locals de propietat municipal que estan actualment en desús i que de bon grat serien acceptats pels joves per a traslladar-hi totes les activitats que fins ara s’han estat fent a l’antiga casa Llissach.
A més, assenyalaven que, “com és habitual en aquests casos, tot queda en bones paraules i des de CiU no es va posar en marxa cap actuació concreta per solucionar la problemàtica. Unes setmanes després, veient la passivitat de l’Ajuntament, els membres de l’Ateneu vam demanar una reunió amb la regidora de Joventut, Àuria Caus, que va tornar a escudar-se en bones paraules però no en cap fet ni actuació concreta. Així, veiem com l’únic espai de la ciutat gestionat per joves i pels joves on es realitzen setmanalment activitats i que acull a desenes de persones organitzades en col·lectius de tot tipus, no importa el més mínim a la regidora ni al govern de CiU”.
En resposta, la regidora de Joventut declara en referència als joves de l’Ateneu La Sèquia que valora molt la tasca que porten a terme per impulsar activitats per als joves de la ciutat. Tanmateix, afegeix que “han d’entendre que no poden exigir la solució de la seva problemàtica d’espai a un tercer, ni molt menys en exclusivitat per ells, i amb les condicions que ells desitgin. L’Ajuntament vol trobar una solució que en puguin gaudir el màxim nombre de joves de la ciutat. És per aquest motiu que volem plantejar la cessió d’espai en el marc del Consell de Joves”.
Col·lectius que en formen part
El Jovent de l’Esquerra Independentista (JEI) neix l’any 2010 de la unió de l’Assemblea de Joves de Manresa i Maulets. Defensen la independència dels Països Catalans a través del dret a l’autodeterminació “per defensar-nos davant dels atacs de l’estat francès i espanyol i per crear un país al servei del poble treballador català.” Reivindiquen la necessitat d’acabar amb el sistema capitalista i la seva “injustícia mundial; per això apostem per la construcció del socialisme català que condueixi a una societat sense classes ni opressions.”
El Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans (SEPC) és l’organització estudiantil de l’esquerra independentista, nascuda arran de la fusió de les organitzacions estudiantils Alternativa Estel i la Coordinadora d'Estudiants dels Països Catalans (CEPC). Treballen amb voluntat d'esdevenir “l’eina de totes les estudiants dels Països Catalans per la seva autoorganització, formació i presa de consciència en la defensa dels nostres drets com a estudiants i persones.” Advoquen per un ensenyament “públic, popular, català, antipatriarcal i de qualitat.”
Acció Lila és un col·lectiu de dones feministes que es troben per a prendre consciència i intentar donar a conèixer a la resta de la població les “desigualtats i violències que seguim patint les dones a causa del sistema patriarcal, que assigna una determinats rols al sexe femení i uns altres al masculí, Volen acabar amb la violència física, psicològica i moral que pateixen les dones en la vida quotidiana.
Alternativa Cultural és una agrupació de joves que té com a objectius acostar el món de la cultura a les persones joves, crear imatgeria, fer més activitats culturals a la ciutat i passar-ho bé. La seva primera creació va ser una guita, la Rauxa, una bèstia de foc esbojarrada, i tot seguit es van incorporar els diables i la batucada. L'entitat participa en diferents activitats com cercaviles, processons i correfocs i organitza actes com espectacles fets a mida, correfocs i carretillades.
La Cooperativa de Consum Responsable La Guixa té com a finalitat organitzar-se per aconseguir productes principalment alimentaris d’acord amb criteris ecològics, de proximitat i de temporada. Recolzen un consum “més responsable amb el medi ambient, els productors i la cadena de producció.” El formen 50 persones que, des de fa sis mesos, compren a l’engròs i distribueixen els queviures en caixes per a cada usuari. L’objectiu a llarg termini és esdevenir “un supermercat responsable i sostenible, on no s’hagi de demanar per encàrrec allò que vols.”
La Colla Bastonera Autogestionada Manrússia Van del Pal (CBA MVDP) neix arran de la inquietud de diversos joves d’apropar-se al ball de bastons des d’una vessant lúdica i alhora reivindicativa. El mes d'abril de 2010 van presentar els primers balls de la colla a la Plaça Gispert en un acte acompanyat d’una botifarrada popular. Des d’aleshores, assagen cada dilluns a les 9 del vespre a l'Ateneu la Sèquia. Actualment, la colla està formada per unes 8 persones amb voluntat d’ampliar-se. Un altre dels objectius és sortir fora de Manresa a fer actuacions durant l’any.
El Taller d’Artistes neix l’any 2010 de la mà d’Alejandro Ruiz, que va entrar a formar part de l’Ateneu i a ocupar el primer pis de la Casa Llissac a canvi d’oferir al col·lectiu impartir cursos de pintura i activitats relacionades amb l’art. Des de llavors ha realitzat murals i cartells, i organitzat diverses exposicions artístiques, com la del concurs de fotografia del Barri Antic, que “donen veu i un espai als joves artistes manresans que fins ara no teníem un lloc per relacionar-nos i exposar”.
La Kampana, una alternaiva
L’ex-regidora de Joventut, Alba Alsina, creu que des de l'Ajuntament sempre s'ha procurat obrir el casal de joves "La Kampana" a tots aquells que hi han volgut organitzar coses o utilitzar-la com a espai de relació. Ara bé, la Kampana, com a espai municipal,”està obert a tot tipus de persones i la utilització és compartida”.
En aquest sentit reconeix que sí que és funció de l'Ajuntament dotar la ciutat d'un espai de referència que els joves puguin utilitzar. Segons Alsina, el casal de joves la Kampana hauria de garantir que un jove pugui fer l’activitat que vulgui, si cal assessorat per un tècnic de joventut municipal.
L’ex-regidora diu que no recorda haver tingut contactes amb l’Ateneu. Segons Alsina, temps abans de que ocupessin l'espai, des de l’Ajuntament s’havia intentat dinamitzar el Consell de Joves: “Alguns dels col·lectius que després han estat vinculats a la Sèquia hi eren presents”. Tot i que van intentar activar el Consell a través de vàries sessions de debat i d’algun acte conjunt entre les diverses entitats, no se’n van sortir.
Àuria Caus considera que La Kampana és un espai on els joves hi troben un munt de serveis estables i programes diversos, com el Punt d’Informació Juvenil d’autoconsulta, cartelleres amb informacions diverses -referents a feina, habitatge, contactes,...-, punt d’accés públic a Internet -es disposa de sis ordinadors per accedir-hi de forma gratuïta-, exposicions de caràcter divulgatiu i majoritàriament provinents d’entitats juvenils, programació mensual de tallers, d’esdeveniments i exposicions.
Així mateix, La Kampana fa cessió d’espais i de material pels joves que ho demanen. “Es dóna suport a entitats, grups informals de joves en l’organització d’actes, assessorament... i es dinamitza l’espai relacional, amb un grup estable d’uns 60 nois, d’edats compreses entre 12 i 20 anys, amb els quals s’hi fa un treball específic a través d’un educador social”, afirma la regidora.
Tot i això, els joves demanen un espai diferent, però la regidora argumenta que “entenem que l’oferta d’activitats i la filosofia d’espai no deu encaixar amb les seves necessitats. Potser manca coneixement de tot el què s’ofereix a La Kampana. És un tema a exposar i debatre en el futur Consell”.
Alba Alsina, tanmateix, admet que pot ser que no se sentin el lloc com a seu: “els joves tenen interessos diferents, maneres diverses de veure el món, igual que els adults, i per tant, és normal que no es sentin còmodes compartint espai”.
En el fons, Alsina insisteix en el seu missatge inicial: “és impossible garantir un espai propi per cadascun dels grups de joves que el demanin”.
Altres referents
L’Ateneu Popular no és l’únic espai ocupa amb repercussió social a Manresa.
A la casa ocupada del carrer de Puigterrà de Dalt número 4, anomenada Les Bigues, fa 5 anys van obrir una botiga gratis, un local on la gent que no pot o no vol comprar es pot endur fins a tres productes, que altra gent ha portat anteriorment. Es parteix de la base que ningú agafarà res que no necessiti realment.
Segons Miquel Coma, ocupa resident a la casa, han tingut molt bona acceptació entre el veïnat. “És una manera de lluitar contra l’especulació en l’habitatge, que hauria de ser un dret universal, i una alternativa real desnonaments. El sistema també roba amb els preus desmesurats que té l’habitatge”, denuncia. Agrega que viure en aquestes condicions és més dur del que s’acostuma a pensar i que no decideixen no pagar la llum pel fet de no pagar-la sinó per denunciar aquesta situació.
Un altre exemple és la distri, situada a la casa anomenada El Laberint. És una distribuïdora de material anarquista, antiautoritari i antipatriarcal. Va néixer l’any 2008 amb l’objectiu de ser un lloc d’intercanvi de material i al diàleg sobre aquesta lluita: “Volem que la gent curiosegi, que conegui la història dels maquis, de la lluita contra el patriarcat, i tingui accés a llibres que no estan presents a les llibreries convencionals”, afirma el César, membre de la distri. S’hi fan activitats cada divendres de 5 a 8 de la tarda i dissabte al matí, i de tant en tant s’hi presenta algun llibre. El nombre de persones que en formen part oscil·la entre els 5 i els 10. També destaquen que la relació amb els veïns ha estat sempre cordial i que mai hi han tingut cap problema.
Cartell de la jornada.
