INDRETS

​El turó de Boixadors

Molt visible des de diferents indrets meridionals de la Catalunya Central, es troba situat a l’actual comarca d’Anoia; tot i que en realitat s’ubica a l’Alta Segarra, a la part més septentrional del terme municipal de Sant Pere Sallavinera.

per Josep M. Mata-Perelló i Josep Girabal i Guitart (Geoparc de la Catalunya Central), 28 de desembre de 2021 a les 10:39 |
És molt proper als termes bagencs de Sant Mateu de Bages (Castelltallat) i d’Aguilar de Segarra. Aquest darrer forma part també de la Segarra històrica i en concret de l’Alta Segarra com el propi turó de Boixadors, que ocupa una posició molt enlairada i es situa lleugerament al Sud de la serra de Castelltallat, de la qual geològicament forma part. Una de les característiques fonamentals de la serra és la de trobar-se associada a un important accident tectònic que recorre quasi amb una direcció E–W les comarques del Bages i de l’Alta Segarra. Es tracta del denominat Anticlinal de Súria–Serra de Castelltallat i el turó de Boixadors forma part del seu flanc meridional.
 

Geològicament, es troba plenament situat a la Depressió Geològica de l’Ebre, tot i que s’ubica als sectors replegats d’aquesta depressió, just per on els materials es troben afectats per una sèrie de convulsions de direcció E-W. Aquest replegament, d’origen pirinenc, no és aliè a la presència de materials salins, molt plàstics al nucli de la serra. En efecte, aquests materials es troben en profunditat a la serra de Castelltallat i també al turó de Boixadors, situat al flanc meridional de l’Anticlinal de Súria–Castelltallat. Hi afloren materials que pertanyen al Cenozoic (a la també denominada Era Terciària). En concret, que pertanyen en bona part a l’Oligocè, d’uns 27 a 33 milions d’anys d’antiguitat. Bàsicament, trobem a les parts més altes, nivells de calcàries i calcolutites, que pertanyen en bona part a la denominada Formació Castelltallat, que cap a ponent es va estenent fins a la Llitera. Aquests materials carbonatats es troben als indrets més alts del turó, amb un clar cabussament cap al Sud. A la part baixa, prop del molí de Boixadors, afloren nivells de gresos i calcolutites. Cal dir que a part més alta del turó, hi ha el Castell de Boixadors, sobre els afloraments de les calcàries inclinades que hem esmentat abans. A més de la seva importància geològica, en situar-se sobre l’anticlinal, té també una clara importància paisatgística i és un privilegiat mirador de bona part de la depressió, però també dels relleus de Montserrat i de la serra de l’Obac, entre altres llocs.
 
Nom del paratge. Turó de Boixadors.
Situació geogràfica. L’indret forma part del terme de Sant Pere Sallavinera.

Situació geològica. Forma part de la Depressió Geològica de l’Ebre (o Conca Geològica de l’Ebre). Dintre d’aquesta es situa a la zona reblerta amb sediments d’origen marí.  Aquests sediments van omplir aquesta conca quan era un mar obert.
Importància geològica. Es tracta d’un indret força interessant del nostre patrimoni geològic, de la nostra geodiversitat, tant directament com indirectament. Per una banda és un espai immillorable per estudiar i veure l’anticlinal abans esmentat, ja que es troba sobre el mateix. Per d’altra banda, indirectament, ja que és un lloc immillorable per fer observacions geològiques a distància, mirant sempre cap al Sud, des dels relleus de Montserrat fins als del Montcau i de la serra de l Obac. Fins i tot del Montseny.
Materials geològics. Hi afloren fonamentalment materials del Cenozoic (de l’anomenada sovint Era Terciària). En concret a la part alta afloren materials carbonatats de l Oligocè (d’uns 27 a 33 milions d’anys, pel cap baix). Per la part baixa, afloren nivells de gresos i calcolutites, de tonalitats roges i brunes, que cap a llevant són de la Formació Artés.
Edat de formació. Els materials tenen una antiguitat d’uns 30 a 35 milions d’anys. La serra s’ha originat a les darreres convulsions del Plegament Alpí.
Curiositats: Sobre el turó hi ha el castell de Boixadors, situat damunt les calcàries inclinades
Arxivat a:
Paisatge, INDRETS


Participació