Aquesta informació es va publicar originalment el 21 de setembre de 2021 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Al Bages i en altres comarques centrals se n’ha dit tradicionalment jugar a
cuc amagar (en altres parts del país,
conillets a amagar,
cuit amagar o
fet a amagar). Així ho recull l’Atles Lingüístic del Domini Català (ALDC), una magnífica obra de consulta impulsada pel lingüista Joan Veny.
També era habitual jugar a
guixes, que a la comarca veïna d’Osona anomenen
cavall fort, que és la forma normativa. És el joc infantil en què un o uns quants es posen en filera, dempeus però amb el tronc inclinat, mentre un altre o uns altres hi salten per damunt. També es coneix com a
fava,
fava a la paret,
fava, munta i calla,
parar i saltar o
estrena. Doncs a Manresa la persona que saltava al damunt de la filera cridava ben fort «guixes!».
I també es jugava a
arrencar cebes, a
soldat plantat, a
setmana –
xarranca o
sambori són els mots normatius–, al
narro, normativament
tres en ratlla, i a
boles, forma que es fa servir en moltes altres comarques, mentre que jugar
a bales –que és la forma normativa– és usual a l’entorn de Barcelona i altres punts del català central.
Però els nois, especialment els dels barris, jugàvem molt a pilota. I sovint ens quedava encallada en alguna teulada o terrat. Llavors dèiem que se’ns havia
arrendat i calia espavilar-se per recuperar-la. Curiosament, el Diccionari Català-Valencià-Balear (DCVB) recull aquest ús com a habitual a Manresa: «Anar a parar a una banda i quedar-hi perdut o abandonat (Manresa). "Se li va arrendar la pilota a la teulada"».
Podeu fer arribar les vostres aportacions al
nostre correu electrònic o via Twitter, Facebook o Instagram, amb l’etiqueta
#bagesisme.
