Fàbrica de Ramon Cuitó

per Lluís Virós, 2 de gener de 2018 a les 11:47 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 2 de gener de 2018 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
PATRIMONI CIUTADÀ. La zona de Manresa on està situada aquesta fàbrica, el final del carrer del Cós quan arriba als carrers de Fonollar i Francesc Moragas, abans de la Guerra Civil era un eixample industrial, en contrast amb la funció residencial actual. Ja hi havia la primera fàbrica urbana, la dels Panyos, al costat de la línia de ferrocarril de via estreta que passava pel carrer Moragas. D’aquella època en queden edificis fabrils, sovint reutilitzats, com aquesta fàbrica noucentista de Ramon Cuitó, construïda el 1925, al mateix temps que la Fàbrica Nova.
Foto: Francesc Rubí

És una fàbrica típica de planta baixa i dos pisos amb dos cossos en forma de torres als laterals de la façana del carrer Fonollar, situada entremitgeres. Presenta trets característics de la indústria tèxtil de primers de segle XX: grans finestrals per a il·luminació natural i un espai interior funcional, diàfan i modulat. La façana té un ritme horitzontal marcat per l'alineació de les obertures i les línies d’imposta remarcades a sobre de la planta baixa i de la segona. Hi ha quatre grans finestrals per planta amb tancaments de vidres petits compartimentats. Alhora, el ritme vertical està marcat per pilastres adossades de maó entre les finestres. El parament del mur és d’arrebossat amb alguns elements ornamentals de maó, que li confereix una estètica inequívocament industrial. Alguns tancaments són de fusta i la majoria són de ciment preformat. La façana es corona amb una cornisa amb quatre línies de maó. Lafaçana del carrer de Francesc Moragas és més senzilla en ornamentacions i no presenta els cossos laterals d'una planta més.
 
L’empresari Ramon Cuitó havia explotat la fàbrica vermella de Sant Pau per compte de Joan Jorba fins a 1923, quan va començar a construir la seva fàbrica tèxtil. És una instal·lació pensada per funcionar amb força elèctrica o vapor i per això està situada en la trama urbana i no depèn de cap curs d'aigua. Va estar en funcionament fins al final del franquisme, dedicada als teixits de cotó, amb més de 70 telers, 500 fusos de retòrcer i mà d'obra majoritàriament femenina. El catàleg de Manresa en protegeix les façanes pel seu valor estètic i perquè mantenen l’antiga estètica industrial d’aquesta zona, que ara és residencial.


Participació