El 30-J, la capital del Bages serà Manrusionica

per Jen Salvadó, 26 de juny de 2012 a les 21:10 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 26 de juny de 2012 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
MÚSICA. El 30 de juny es podrà gaudir de l’actuació de cinquanta dj’s, de les primeres projeccions de video-mapping a la ciutat, d’un CD recopilatori de distribució gratuïta i de la principal novetat d’aquest any, un apartat especial dedicat als més petits: la Mxics. Comptar amb el patrocini d’una marca com Guineu ha suposat un gran pas endavant ja que ha permès ampliar el contingut del festival.
El pressupost proporcionat pel patrocini no només s’ha invertit en ampliar el festival, sinó que els organitzadors també s’han pres la molèstia de millorar-l’ho amb, per exemple, la incorporació de molts dj’s autòctons arran de la participació dels organitzadors de Guineu-Manrusionica 2012 a les jornades de música electrònica Cau d’Orella .
 

El pas per, a Cau d’Orella, com explica el Daniel Sánchez, va fer veure als organitzadors que “a casa tenim gent molt bona i poc coneguda. Les jornades ens van servir per trobar artistes d’aquí que no coneixíem i que són genials”. I afegeix que és el cas de Xtrngr, “manresà que domina l’electrònica experimental i que aquest any ha participat al Sonar”, la Mar Abella, de Sabadell, o, com remarca el Daniel, l’Oliver Santiago, Dj i productor barceloní “de molts quirats”.

Els representants de la Casa de la música, Guineu i Manrusionica després de la roda de premsa de presentació



L’organització del festival també ha volgut crear expectació en referència als artistes que participaran en el festival. Per això, es va reservar fins el 24 de maig, dia de la presentació oficial al Beer Centre de Manresa, els caps de cartell d’enguany, que seran Buffetlibre, un duet de Barcelona amb molta projecció nacional i internacional, Martin Plan-B, dj de Gandia que ha guanyat diversos premis, o els Boreals , formació post-rock considerada la “sub-vint-i-u” de l’indie barceloní.  Per a Judith Casadó, del mercat Somiatruites, el dia 30 de juny quedarà demostrat que “Manresa és ben viva, inquieta, inconformista i multicultural” un any més. Consulteu aquí la programació i l'última hora del festival.

La música electrònica també va tenir protagonisme en la presentació del festival 

Per als més petits

Els nens i les seves famílies podran gaudir al teatre Kursaal, amb tallers i activitats de tota mena com ara els jocs de construcció amb cubs sonors de Monica Rikic , programadora i artista interactiva, l’experiència de l’espectacle Sensacional d’Imaginart , un terra tou de color blanc que cerca que els nens es deixin endur per les imatges que s’hi projecten i interactuïn amb la història que explica. O, a més, la màgia de la música de Bach a través del saxofon de Llibert Fortuny , un músic format al Conservatori de Música de Manresa. 
 
 
Cartell del Manrusionica Xics




L’edició del 2011
 
Malgrat que la música electrònica sigui una constant a Barcelona i rodalies, no només pel que fa a festivals (Com ara el Sònar o el Primavera Sound) sinó també a nivell de locals que fonamenten la seva programació en aquesta disciplina musical (Loft, Apolo, KGB, Macarena o BeCool), a la Catalunya Central no hi ha tradició. “Potser és per la imatge que se'n té del públic”, assenyala Daniel Sánchez, cap de comunicació de Manrusionica , el primer festival de música electrònica que se celebra al Bages, tot seguint l'estela de Gargall , més experimental.
 
Segons el públic, el principal problema que té Manresa és que “es tracta d'una ciutat petita i, com totes, es divideix en dos grans blocs: d'una banda tenim els seguidors de la música comercial i els seus locals, i de l'altra ens trobem el grup alternatiu que escolta ska, punk o reagge a parts iguals”. Com que no hi ha lloc per a la música electrònica, aquest col·lectiu havia de desplaçar-se fins a Barcelona per gaudir d'aquest gènere. “La gent no coneix la música electrònica, no sap quins subgèneres té, i en té molts. Quan es paren a escoltar-la, els agrada”, diu convençut el Daniel.

Dj Masafreak (Alfons Rodríguez) en una de les MSessions Foto: Daniel Sánchez  
 
Per això, tot i l'existència d'aquest tabú, l'any 2010, l' Alfons Rodríguez i el David Brossa van iniciar una croada per tal de desfer-se dels tòpics i dur aquesta música al públic manresà. El projecte potser encara no tenia ni cap ni peus, i potser es limitava a algunes sessions als locals de la ciutat, com afirmen els propietaris de l'Igrega Bar, en Xep i en Rubèn. Però, en poc temps, es va fer gran i va donar pas a les primeres directrius del festival Manrusionica. Havia de ser una organització sense ànim de lucre i dedicada a promocionar la cultura de la música electrònica a Manresa i comarca.
 
De la idea als fets
 
El projecte va començar a fer-se fort quan s'hi van incorporar les altres cinc persones que en conformen l'organització: Sergio García, Dídac Travé, Aleix Martin i Pere Bacardit. “Aquest any també s'hi ha afegit el Marc Galí, que porta el tema de les performances”, aclareix el Daniel. Quan es van posar a treballar, la roda va girar sola. “Una acció ens duia a la següent” assenyalen els membres de l'equip. “No vam fer cap curs d'organització de festivals”, comenta David Brossa.
 
Sabien que volien fer una festa i que l'entrada havia de ser gratuïta. I dur a bon terme un festival d'aquestes característiques no resulta fàcil. “Als artistes els havíem de pagar el desplaçament i alguna dieta. Necessitàvem diners i va sortir la idea del patrocini”, aclareix el Daniel. En tant que és un projecte que pren el concepte del col·laboracionisme com a línia argumental, aconseguir els recursos per a la primera edició del festival no va resultar impossible. Entitats culturals, empreses i persones anònimes van facilitar que el cost de l'organització fos mínim.

Solans Música va ser un dels col·laboradors de Manrusionica 2011 Foto: Marc Galí
 
“Em consta que el Sónar també va començar com una festa gratuïta”, puntualitza el Daniel quan parla del naixement de Manrusionica 2011. I és que l'objectiu inicial del festival era donar a conèixer les obres d'artistes principiants, sempre que aquestes es poguessin relacionar amb la música electrònica. Artistes plàstics, musicals, visuals, dissenyadors de moda... En resum, totes les disciplines artístiques hi tenien cabuda. No va ser estrany, doncs, trobar a la primera edició del festival des d'espectacles de dansa a càrrec de l'escola de Julieta Soler fins un mercat d'artistes anomenat Somiatruites.
 
La col·laboració del Mercat Somiatruites no és una iniciativa aïllada. Tal i com exposa Judith Casadó, una de les organitzadores, “volem que l'art arribi a la gent del carrer, en qualsevol de les seves vessants, i que sigui proper a tots. És per això que aplaudim i col·laborem de bon grat en iniciatives com Manrusionica que, a més de muntar una festa grossa de caràcter multidisciplinari i per a tots els públics, dignifiquen el concepte d'artista i fan entendre el valor de la nostra feina”, conclou.
 

Mercat dels Somiatruites passat per aigua a l'edició de 2011 Foto: Marc Galí  
 
Passats per aigua
 
Malgrat tots els esforços que implica la posada en marxa d'un festival (contactar amb patrocinadors, col·laboradors i artistes, mobilitzar-los i dirigir els recursos cap a la creació d'un espectacle innovador) el 4 de juny de 2011, dia en què es va celebrar la primera edició, va estar marcat per forts aiguats. La sessió organitzada ala Plaça Major no va gaudir de gaire públic i les actuacions programades per al claustre del Museu Comarcal van haver de ser traslladades a la Carpa del Riu.
 
Ara bé, el Manrusionica de nit va ser tot un èxit de participació. Més de tres mil persones van assistir a les quinze actuacions que es van distribuir entre tres locals de la ciutat (La Peixera, el restaurant Vermell i El Sielu). “S'ha demostrat que la música electrònica sí que mou gent a la ciutat”, va dir l'Alfons Rodríguez, ideòleg del festival, en finalitzar la seva actuació quan el van informar de l’assistència.
Dko Dkora en la seva actuació a la Carpa del Riu
Foto: Wild Time Forever
Aquell 4 de juny també va quedar clara una cosa: en només mig any, un grup de joves de Manresa havien aconseguit crear un gran festival del no-res. “Home, també ens van ajudar molt. Per exemple, quan per problemes de pluja no vam poder utilitzar l'espai que ens cedia el Museu Comarcal, des de la Carpa del riu es van oferir voluntàriament a acollir-lo per tal de no haver de suspendre l'esdeveniment. Això implicava fer servir les seves instal·lacions i equips”, acaba de concretar en Daniel.
 
L'organització d'aquest festival no només contempla la possibilitat de patrocini en termes econòmics, sinó que la col·laboració entre les empreses, amb l'aportació de recursos materials com ara equips de so o videoprojectors, entre d'altres, és essencial per tal de finalitzar un projecte de les característiques de Manrusionica.
 
La creació d’una marca
 
D'altra banda, no és d'estranyar que empreses i entitats públiques i privades vulguin participar dels valors que intenten difondre els organitzadors de Manrusionica ja que donar a conèixer la ciutat i afavorir el contacte entre els diferents agents que hi participen entra dins dels seus objectius.
Per fer-ho, aprofiten espais de Manresa, obrint-la a altres poblacions i, de pas, introdueixen la música electrònica.
 
És aquesta fita la que ha propiciat que l'Ajuntament cedeixi dos dels emplaçaments més característics de la ciutat, les places de Sant Domènec i de la Reforma, per albergar la segona edició. Una cita que aquest any duu el nom de Guineu-Manrusionica. “A ells els hi semblava bé que volguéssim fer una festa amb aquesta postal -diu en Daniel- però tampoc va ser tan senzill”.

 
Espectacle de dansa a càrrec de l'escola Julieta Soler. Foto: Wild Time Forever
 
Des de l'Ajuntament es van voler assegurar de la idoneïtat dels emplaçaments, especialment de la Reforma, on mai s'ha fet cap esdeveniment d’aquest tipus. Amb l'habilitació i recuperació d'un espai tan poc utilitzat de la ciutat amb el mercat i els espectacles programats (amb un que conjuga aigua i foc i que no s'ha fet mai a Manresa, entre altres), l'organització ha aconseguit que finalment se’ls cedís l'emblemàtica i formigonada plaça de davant de la Seu.



D'aquesta manera, la marca Manrusionica, associada a un festival innovador, multidisciplinari, sense ànim de lucre i 2.0 –ja que es promociona a través de les xarxes socials-, amplia el seu espectre d'actuació focalitzant l'atenció de tothom vers la ciutat i els seus indrets alternatius i crea, sense proposar-s’ho, la marca d'una Manresa que té ganes de ser coneguda.

Com s'aconsegueix? Amb fermesa per mantenir-se fidel a la seva definició de festival social, col·laboratiu “i per amor a l'art”, afegeix el Daniel. “Nosaltres no veiem ni un euro. Busquem patrocinadors perquè, per exemple, necessitem llogar equips de so. Ja ens sentim recompensats si la gent s'ho passa bé i si es reconeix que, a Manresa, la música electrònica també existeix”.
 
De fet, aquest és un dels principals motius que han dut a Guineu , la factoria catalana de cervesa artesanal, a patrocinar el projecte “fins que puguem”, tal com afirma el seu gerent Lluis Matamala. “Hem de fer costat a iniciatives com aquestes, que facin país, que tinguin força i voluntat de fer alguna cosa bona” va afegir durant la roda de premsa que es va celebrar dijous 24 de maig al Beer Centre de Manresa. Per a l'organització, haver aconseguit el suport d'una marca coneguda ha estat “fer cinc passos de cop”, va dir l'Alfons mentre presentava el patrocinador principal.

Tota la informació de l'edició d'aquest 2012 a http://manrusionica.com/blog




 

Participació