Aquesta informació es va publicar originalment el 24 de setembre de 2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
ENTREVISTA. Després de 5 anys cantant amb
Macedònia,
Paula Noguer,
Irene Carreras,
Mia Farrés,
Carlota Busquets i
Sara Roy -
manresana i col·laboradora a la secció de cultura i gastronomia en aquest mitjà- inicien un nou projecte musical musical:
NOAH.
Com recordeu l’etapa amb Macedònia?
Van ser cinc anys de creixement personal i professional. Cinc anys treballant colze a colze, aprenent a cada minut i gaudint de l’experiència al costat de persones meravelloses. A Macedònia vam viure alguns dels millors moments de les nostres vides i també alguns dels més durs, ja que ser part del grup és una tasca bonica però difícil, i més essent nenes com érem. Vam entrar al grup al voltant dels 13 anys i n’hem sortit sent majors d’edat. Durant tot aquell temps, vam aprendre a treballar com un equip professional, a més de consolidar la nostra pròpia veu.
Ara, si mirem enrere, recordem Macedònia amb tendresa, i estem agraïdes per tot l'amor i suport que vam rebre.
Com van ser els inicis (ara fa 5 anys) i aquest últim any?
Vam entrar al grup sense saber realment on ens posàvem. Mai havíem format part d'un projecte tant gran i bonic com és Macedònia.
Els inicis amb aquest projecte van ser molt macos, ja que estàvem fent un dels nostres somnis realitat. Però també van ser durs, amb moltes sorpreses i molta feina. Vam aprendre moltes coses del món de la música i de nosaltres mateixes que no coneixíem. Més endavant, ja ens anàvem sentint més segures... fIns que l'últim any va ser inoblidable. Era el moment de demostrar tot el què havíem après durant els anys anterior; aquest últim, el vam viure amb molta més emoció i intensitat.
Si poguéssiu, tornaríeu amb Macedònia?
La veritat és que el més bonic de formar part de Macedònia és que sempre vam saber que tindria un final. De Macedònia ens emportem un gran rodatge... I és gràcies a aquesta etapa que ara volem continuar dins d'aquest món i crear el nostre projecte en solitari, NOAH.
Segur que durant aquests 5 anys heu viscut molts moments i moltes experiències... De totes elles, amb quines us quedeu?
Durant aquests anys hem viscut coses molt boniques i està clar que ens emportem un munt de records molts bonics.
De totes les experiències viscudes, podem ressaltar l’oportunitat que hem tingut de poder tocar en llocs emblemàtics com el Palau de la Música, l’Auditori de Barcelona, a l’Atlàntida de Vic, el Kursaal de Manresa, el Festival de Porta Ferrada, el Festival Portalblau... I molts llocs més.
I tanqueu l’etapa de Macedònia i n'inicieu una NOAH, perquè ? Quan i com surt la idea d ’aquest projecte?
A l’acabar l’etapa a Macedònia vam adonar-nos que aquests cinc anys ens havien donat les eines necessàries per poder desenvolupar el nostre propi projecte. Macedònia és una experiència brutal i una font d’aprenentate. Però pensem que encara ens queda camí per recórrer i estils per experimentar.
La complicitat que tenim i la facilitat per entendre’ns tan personal com professionalment és la què ens ha animat a començar aquest un nou projecte. Ens hem fet grans i tenim ganes de trobar un estil de música que vagi més d’acord amb el que ara som nosaltres, ser les que prenem les decisions i escriure les nostres cançons. En resum, ens vam prendre aquests cinc anys dins el grup com una oportunitat per crear des de zero el nostre pròpi projecte.
Les 5 components del grup: (d'esquerra a dreta) Carlota Busquets, Maria Farrés, Paula Noguer, Irene Carreras i Sara Roy Foto: Fotografia cedida per NOAH Foto: Fotografia cedida per NOAH
Què ens podeu avançar ara de NOAH?
NOAH és la cara més personal de cinc noies que han deixat de ser nenes i que es moren de ganes de poder ensenyar la seva música. Fins ara ens hem dedicat a fer versions que hem mogut per les xarxes però ja estem començant a preparar directes i alguns temes propis que tot just estem acabant de definir.... No ens fa por introduir elements que no hem tocat mai com ara la música electrònica, o tocar nosaltres mateixes diversos instruments... Això si, mai volem perdre la nostra essència: cinc veus solistes ben diferents que a l’entrellaçar-se encara brillen més.
Sou de poblacions molt diverses. Com us organitzeu per quedar i tirar endavant amb el projecte?
Nosaltres som de Barcelona, Igualada, Manresa, Anglès i Vilobí d'Onyar i és obvi que no és fàcil. Actualment ens trobem un cop per setmana a una de les cinc poblacions.
Youtube és ara el vostre canal de publicació de vídeos. Com està sent la resposta mediàtica de tot el què aneu penjant?
Estem molt contentes amb el resultat dels vídeos. Pensem que és una bona manera de començar, fent versions de cançons que ens agraden i portant els temes al nostre estil.
Creieu que les xarxes socials seran el mitjà clau perquè NOAH tingui un ressò mediàtic?
Creiem que sí, ja que les xarxes socials són el mitjà més proper per arribar a tota la gent que ens segueix. Gràcies a aquestes, podem transmetre de manera ràpida i eficaç tot allò que anem fent amb el grup i d’aquesta manera establir un contacte continu amb els nostres seguidors.
Tots els vídeos estan molt ben gravats i molt ben editats, expliqueu-nos com ho feu...
Aquest és tema que tenim molt present dins del grup, tot i que no és una tasca fàcil perquè s’ha de moure a molta gent i és un treball previ que requereix molt temps.
Des de l'inici del projecte, vam tenir clar que volíem fer vídeos en directe on el so com imatge fossin de la millor qualitat possible. És a dir, sempre hem intentat que les veus instruments es sentissin el màxim de bé possible, hem intentat trobar els millors plans i procurem tneir el muntatge tal com l'havíem imaginat.
Però, si tot això és possible, és gràcies a tot un equip de persones que no es veuen, però que també formen part del grup: d'una banda, l' Alex Almirall, que és qui ens enregistra i mescla so; o el Guillem Barceló, el Pol Subirà, la Sílvia Farrés, l’ Adriana Bacardit i l’ Eduard Busquets... Persones que ens han deixat tot el material necessari perquè les gravacions dels vídeos fossin el més semblants al què nosaltres esperàvem.
Actualment no formeu part de cap discogràfica. Quina funció té cada una de les membres dins d'aquest projecte?
Les tasques les tenim força diferenciades: La Sara, estudiant de Periodisme, s’encarrega de lligar contractacions i del contacte amb premsa. La Irene és qui porta Youtube i el tema econòmic; si cal invertir en material, cobraments, etc… La Paula porta el calendari, organització del mail i s’encarrega del vestuari. La Carlota és qui gestiona les xarxes socials (facebook, intagram, twitter) i també dels afers legals. La Mia s’encarrega del muntatge dels vídeos i de confeccionar allò que té a veure amb el disseny gràfic del grup; a més d'ajudar a la Carlota amb els afers legals.
Musicalment treballem juntes, fem els arranjaments de manera força col·lectiva. Som molt diferents, i cadascuna aporta coses diverses al grup. Això és el que ens fa que ens completem les unes a les altres.
Una única cançó, interpretada per cinc veus diferents; com són els assajos?
La sort que hem tingut és que des del minut zero ens vam entendre molt bé totes. Això fa que, no només a l’hora de triar la cançó, sinó també quan hem de decidir o parlar de temes importants, totes tenim la nostra veu i opinió, ens respectem i escoltem per arribar a un punt comú. En relació al moment de triar cançons, doncs la veritat és que tot surt de manera molt senzilla: la provem, cantem i cada una diu quina part li agradaria més fer. Llavors es va assajant fins que cadascú se sent còmode i bé amb el tros que li ha tocat.
Creieu que haver format part de Macedònia us ajudarà a créixer com a NOAH?
Creiem que sí que ens ajudarà, però correm el risc de no poder-nos treure mai l’etiqueta. En som conscients i és una de les principals lluites, ja que l’estil que estem trobant és molt lluny del que hem fet fins ara. Per a nosaltres, NOAH no és una manera de conservar allò que teníem amb Macedònia, sinó que és l’oportunitat de poder fer una música que no hem fet fins ara. Ens hem fet grans i tenim ganes d’experimentar sense perdre la nostra complicitat; i si el fet d’haver format part de Macedònia ens pot ajudar a tirar endavant aquest projecte, que així sigui.
I com porteu el tema de la fama?
És cert que Macedònia és un referent musical per a molts nens i nenes de Catalunya. Tot i això, la fama no és el que més ens caracteritza. Sí que és veritat que moltes vegades ens reconeixen pel carrer i ens saluden, acaben parlant amb nosaltres i ens acabem fent fotos. Ès per això que intentem mantenir un vincle de proximitat i amistat amb tota la gent que ens segueix. No ens agrada que ens vegin com algú llunyà i amb qui no puguin parlar, sinó tot el contrari: som noies normals, enamorades de la música i del que fem, res més.
Finalment, Macedònia tenia un munt de seguidors. La majoria d'ells us segueixen en aquest nou projecte?
La majoria dels nens i nenes que han crescut al nostre costat amb les cançons de Macedònia sí que ens segueixen amb NOAH i els encanta aquest nou projecte. Hi ha d'altres que continuen seguint Macedònia amb la nova generació de fruites, i hi ha que no saben que comencem amb NOAH. Amb aquest nou projecte esperem conservar els seguidors que tenim i arribar, amb la nostra música, a altra gent del món que encara no ens coneix.
Propers concerts de la gira Foto: Fotografia cedida per NOAH
