La casa de la ciutat

per Lluís Virós, 25 d'octubre de 2016 a les 17:00 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 25 d'octubre de 2016 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
PATRIMONI. Parlem de l’edifici de l’Ajuntament, construït  el segle XVIII, després de l’incendi de Manresa en la Guerra de Successió (1713). 
Va ser projectat el 1739 per l’arquitecte Joan Garrido i acabat pel mestre d’obres Jeroni Torrents el 1777. Diversos arquitectes l’han modificat en els darrers 130 anys: el 1885, es va fer la sala de plens sota un projecte de Josep Torres Argullol;  el 1896, Ignasi Oms i Ponsa va ampliar i reformar la segona planta; en la dècada de 1990, Josep M. Esquius en va reformar la façana principal, i el 2008, Manuel Bailo i Rosa Rull van fer-ne la darrera ampliació i una reforma interior. Aquesta última intervenció es va exposar al Museum of Modern Art de Nova York i va guanyar el Contractworld Award 2009.

FOTO: Francesc Rubí
 
És un edifici monumental d'estil neoclàssic, de planta quadrada, amb un pati interior al voltant del qual se situen les dependències de la planta baixa, les dels dos pisos, l’escala lateral noble i un vestíbul porticat. A la primera planta, hi ha les dependències nobles com la sala de plens. La façana principal té una composició quasi simètrica, amb un porxo de cinc arcs (cap d’ells de la mateixa mida): el central de punt rodó i els altres apuntats. En el primer pis, s’hi van construir balcons. En el segon, petites finestres. Sobre el balcó central principal hi ha un gran escut de la ciutat, còpia de l’original fet per l’escultor Jacint Miquel i Sorts el 1763. La façana és coronada per una important cornisa motllurada. Les façanes laterals mantenen el ritme amb petits balcons i finestres, mentre que a la posterior s’hi ha afegit un volum irregular que conté una nova escala.
 
A l'interior, destaquen la sala de plens i la lluerna que hi ha sobre el pati central. El 2008, s'hi van fer obres d'ampliació i adaptació amb la construcció de nous accessos que milloren la circulació interna a l'edifici i una passarel•la que sobrevola el pati central. Cal esmentar també altres espais o béns mobles com el saló del consistori i la galeria de manresans il·lustres. Com a elements decoratius, també cal esmentar les gàrgoles de la cornisa i la làpida commemorativa dels herois manresans de 1808 a la cantonada esquerra del porxo. El sistema constructiu és de murs de càrrega i voltes d'aresta en el porxo. La casa de la ciutat està protegida integralment pel catàleg de patrimoni de Manresa per la seva importància històrica i artística. Darrerament, s’ha sol·licitat que sigui declarat bé cultural d’interès nacional ja que va ser la seu de l’assemblea en la qual es van redactar les Bases de Manresa.


PER SABER-NE MÉS:  



Francesc Junyent, "El patrimoni històric i artístic (Dels orígens als nostres dies)", Parcir, Manresa, 1994.



Xavier Sitjes: «La Casa de la Ciutat», a Bages, any XI, núm. 120 (1963).




Participació