Mentre acabem, en plena Pasqua, de posar en solfa aquesta edició de la revista, molts manresans són fora de la ciutat desafiant, suposem que amb les mesures corresponents, els efectes devastadors de la pandèmia que marca el nostre dia a dia durant l’últim any.
Amb motiu de les mobilitzacions que van desembocar en l’1-O, Òmnium va iniciar una campanya amb el lema Lluites compartides. Apel·lava a les conquestes socials, a escala planetària, que han representat al llarg de la història un avenç crucial en la conquesta de les llibertats individuals i col·lectives. S’hi citaven referents que anaven des de Rosa Parks a Gandhi.
Per als profans en la matèria, podríem dir que la tecnologia de les cadenes de blocs (blockchain) faciliten l’aposta pels productes i els teixits empresarials de proximitat. Les compres i serveis de km0, si es vol.
Quan s’entra a viure en una casa o s’ha de moblar, al marge de prendre bé les mides, molts recorren a un professional de l’interiorisme. Algú que sàpiga insuflar-hi aspectes de caràcter sensorial i aparentment imponderable quan l’espai està despullat: calidesa, sensació d’amplitud, repartiment del volum, confortabilitat, il·luminació...
En el món d’abans –d’abans d’internet– costava estirar el fil per trobar vides o obres singulars. No és pas que ara la xarxa ens permeti rastrejar a fons qualsevol habitant del planeta –en tot cas a aquells que hi accedim sense interessos espuris–, però és més fàcil trobar-hi perquisicions sense haver-nos de desplaçar, capbussar-nos en arxius i registres o desenvolupar el que, en ciències socials, es diu treball de camp.
Entre les estampes quotidianes de la Manresa de fa vint, trenta o quaranta anys s’ha anat desdibuixant i esgrogueint la brillantor de les botigues tradicionals dels carrers del Born, de Sant Miquel, d’Urgell...
