Tots tenim un preu

Conjunts d'actors de l'obra 'Aventura!'

Oblidem-nos, doncs, de l’impacte de Sanzol i T de Teatre amb 'Delicades'. I fem com si no haguessin passat pels escenaris dues de les obres del mateix autor, 'Días estupendos' i 'En la Luna', per exemple. Un cop oblidades, podem començar de nou, la impressió és que l’ambició d’Aventura! es queda a mig camí perquè parteix d’un plantejament que promet molt i que es va aigualint mentre explota el nus i busca el desenllaç al llarg de l’obra.

Aventurar-se en una nova a vida, a una nova situació, a un nou país, pot resultar atractiu si neix de la necessitat personal d'un canvi, de les ganes de recórrer món o de viure noves experiències. A més, quan aquesta aventura és imposada per una situació X la cosa canvia. I, és aquí quan s'imposa la negació al canvi, i la negació acaba desvirtuant les actuacions de l'ésser humà. Aquesta situació X no és altra que la crisi que ens ha tocat viure i que està removent el sòl que trepitgem. Hi ha a qui li toca més i a qui li toca menys, però al cap i a la fi, tal com intenta explicar Alfredo Sanzol, autor de l'obra, aquesta crisi no és només econòmica, és ètica, ideològica i política, i d'això no hi ha qui se'n lliuri.

Els protagonistes d''Aventura!' s'enfronten a un gran canvi i acaben resolent-lo d'una forma poc ortodoxa. Són socis d'una empresa, a més d'amics, i davant l'estancame nt imminent de l'empresa decideixen vendre-la a un inversor xinès. El xinès no està disposat a pagar tant però s'enamora d'una de les sòcies i sembla que per aquí està disposat a afluixar la butxaca.

Amb aquesta situació de fons, el director ens obre una finestra per a observar els comportaments d'aquest grup de persones en una situació d'estrès. L'ambient està crispat, ells són afectuosos, irònics, no semblen persones dolentes encara que els seus comportaments acabin sent molt qüestionables. Els esquetxos i les converses plantegen situacions normals que a mesura que es desenvolupen acaben complicant-se. Mudar-se al camp pot acabar en un "jo abans puta que netejadora", que la teva dona se'n vagi de vacances amb les seves amigues, que vulgui acabar ficant-se al llit amb un desconegut a la platja, o que la realitat del món que vivim sigui capaç d'arruïnar fins a una meravellosa posta de sol a Eivissa. La comèdia està present, els diàlegs afilats diverteixen i les situacions són còmiques. Però, intel·ligentment, l'autor mai aparta l'asfíxia dels personatges.

En tot moment, els personatges i l'espectador assumeixen i contemplen fins a on pot arribar l'ésser humà, com és capaç de tergiversar i justificar situacions per fer-se la vida més fàcil, i no desenganxar-se del que sempre ha tingut. Refugiant-se en la llibertat a decidir de cadascú, tots es converteixen en còmplices d'una de les accions més lletges de l'ésser humà… i és que ja se sap, el de vendre a un amic, a la teva mare o a la teva sòcia, no està molt bé vist.

A més, tota l'acció passa en un espai fred, però no luxós, que representa les oficines de l’empresa en venda, amb un sostre rònec que amaga la il·luminació angoixant dels fluorescents, unes cortines de làmines de fulls verticals al fons, una simple taula que sembla de reunió de treball —però té l’aspecte de ser més aviat del recambró per fer-hi menjades— i un mur imponent i d’aires d’antigor perquè de fons hi ha els dòlmens que adora un dels personatges, el mateix que entra i surt d’escena damunt d’un patinet de manillar, mirada infantil de l’autor a un passat feliç del qual no es vol despendre.