Aquesta informació es va publicar originalment el 20 de novembre de 2012 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
CRÒNICA. Avui dimarts ha estat el torn de les tropes socialistes.
Pere Navarro ha fet parada a Manresa al Museu de la Tècnica, davant d'unes 180 persones que no omplien el recinte, tot i que sí les cadires que els quadres locals havien preparat. Navarro s'ha centrat a demanar la confiança als que dubten entre el
PSC i ICV.
Pere Navarro, llegint les notes que duia per arengar els socialistes manresans. Foto: Ramon Aran
Passades les set del vespre ha aparegut el candidat Navarro corrent mentre rebotava per l'ampli interior del Museu aquella mena de tonades electorals, molt a l'americana, de democràcia televisiva. El seguia darrere, a bon ritme, un panxut
Cristòfol Gimeno, alcalde de Castellgalí, 1r secretari dels socialistes a la Catalunya central i número 17 del PSC a les llistes per Barcelona, a la frontera d'entrar al Parlament, segons la majoria de les enquestes. Acompanyaven Navarro, a la primera fila, entre altres personalitats del partit, l'exdiputat al Congrés
Joan Canongia. L'exalcalde
Camprubí era dret al darrere de tot. També al fons, però en un altre extrem, hi havia l'encara president del grup municipal del PSC,
José Luis Irujo.
Un auditori d'una jovenesa exhuberant. Foto: Ramon Aran
L'esperava un públic format bàsicament per
jubilats. Calia reforçar l'agudesa de la vista, com quan calia trobar en Wally, per identificar, escadusserament, una cara jove a l'auditori. Una tropa envellida. En cap altre acte electoral de la comarca (ICV, CiU, ERC i SI) no hi havia tan poc esclat de joventut. El PSC, un partit que s'ha fet vell? Un auditori que feia pensar més en un partit conservador que en un de progressista. "L'alternativa sensata". Un lema de partit d'ordre. Conservador. I cap bandera. Ni senyeres. Avui no s'ha vist voleiar cap bandera nacional.
I por. Avui s'ha encès l'alterta de fugues. Fa uns dies el candidat d'ICV a la presidència de la Generalitat,
Joan Herrera, va allargar la mà als socialistes descontents amb la política erràtica d'esquerres que, darrerament, havia seguit especialment el PSOE al govern espanyol. Avui, fins i tot exconsellers de l'era Maragall com
Josep Maria Vallès, extitular de Justícia, han fet públic, a partir d'un
manifest, el seu suport a Herrera. El líder del PSC ha respost, primer en català i després en castellà, aquesta invasió al jardí de casa seva: "No entenc que el senyor Herrera contribueixi a la deriva independentista", ha etzibat en primer terme, però encara n'hi hauria més.
Navarro, envoltat, i asseguts, d'esquerra a dreta, per García, Encarna Tarifa (1a secretària del PSC al Solsonès), Gimeno i Díaz. Foto: Ramon Aran
El periodista de
El País Miguel Ríos, que segueix el candidat, ha explicat avui al programa
Divendres de TV3 que Navarro remarca en els dos idiomes allò que afegeix de nou a cada míting. Això era important, doncs. El fet és que ha sonat tan estrany quan el socialista ha canviat d'idioma després d'una bona estona d'haver fet el malefici a Herrera que, fins i tot, s'ha entrebancat. Un indici d'alguna cosa més profunda?
Navarro s'ha queixat que Herrera no digui
què votaria en cas d'una consulta per la independència i li ha retret que, a sobre, l'ecosocialista demani "claredat a la resta de partits". Navarro, si més no implícitament, ha convertit les
eleccions en plebiscitàries: "Els ciutadans tenen dret a saber què farem [en cas d'una consulta] per emetre el seu vot". Ha rogat als indecisos que no votin Joan Herrera. Navarro, per contra, ha dit clarament que el PSC lluitaria perquè Catalunya continuï dins d'Espanya. El socialista ha acusat Herrera de fer "pactes secrets" amb Artur Mas, com va admetre el president sortint en el debat electoral de TV3 emès diumenge.
L'alcalde de Terrassa ha reiterat, com en cada míting, que el balanç de la política d'Artur Mas és "un fracàs" tant en el pla del finançament, de les polítiques socials i de la reactivació econòmica.
Navarro i Gimeno s'han abraçat efusivament quan un el darrer li ha cedit el torn. Foto: Ramon Aran
Han intervingut, de manera més abrandada que no el líder del PSC, Gimeno; el regidor de la Pobla de Lillet i número 28 per Barcelona,
Abel García; la consellera comarcal i regidora manresana
Sònia Díaz, i el 1r secretari dels socialistes manresans,
Felip González. Gimeno, batlle de Castellgalí, ha estat l'únic que ha parlat de la problemàtica de la
C-55. Ha proposat desdoblar-la d'Abrera a Manresa, i de Berga al Túnel del Cadí.
Abel García, seguit atentament. Foto: Ramon Aran
Gimeno s'ha dedicat a fer de
showman de l'acte. De retòrica apassionada, força cridanera, sembla que bufetegi amb una palma ben gruixuda amb cada nova frase. I tot plegat per dir ben poc. Per animar la tropa, segurament ben desmoralitzada per culpa de les "maleïdes enquestes", com ha dit ell, tot assegurant que no se les creu. Com si fos l'amfitrió, ha fet que els reservistes cridessin:
"Visca, visca, visca, Catalunya socialista!". El de Castellgalí ha afirmat rotundament que els catalans "no necessiten més banderes, amb més barreres i més estrelles". Si es referia a l'estelada, haurà passat per alt que utilitza les mateixes franges roges que la senyera, de la qual ha dit que uneix a tots els catalans. Gimeno ha dit unes paraules que calia entendre com un
tancament de files al voltant de líder del PSC per quan es confirmi la desfeta electoral, el pitjor resultat de la història del PSC: "amb tu, hi som ara i hi serem després del 25N".
Cristòfol Gimeno, l'animador de les masses socialistes. Foto: Ramon Aran
Gimeno ha volgut tenir un record per a socialistes traspassats des de Joan Raventós fins al traspàs més recent de l'exregidora de Callús
Dolors Codina. El de Castellgalí també ha recordat l'efemèride d'avui: 37 anys de la mort de
Franco. El socialista ha posat en valor la lluita contra el dictador, segons ell, "per aconseguir tots els nostres drets socials". I els nacionals, Gimeno? Ningú no va lluitar-hi per la qüestió nacional?
Els socialistes fan anar el ventilador de 'El Mundo'
Tot i que el Ministeri de l'Interior no ha trobat proves de l'existència del borrador de l'informe policial que, segons el diari
El Mundo, incrimina Artur Mas i Jordi Pujol per suposats casos de frau fiscal, els socialistes no s'han estat de rabejar-s'hi una mica. Difama, que alguna cosa en queda, diuen els castellans,
y nunca mejor dicho . Gimeno ha presentat Navarro, abans no pugés a l'escenari, com una persona que "no té cap compte bancari a cap paradís fiscal". Per la seva banda, Díaz també hi ha afegit cullerada. Ha explicat que l'aigua és un dels elements que identifica el Museu de la Tècnica, un "símbol de transparència", i ha afegit que els socialistes no tenen "comptes a Suïssa". En canvi, Navarro no n'ha dit ni piu.
Les 'castanyes' d'en Felip González
Un míting amb un candidat a la presidència de la Generalitat és un moment de glòria per als quadres locals. No se'l volia perdre el cap local del PSC, Felip González, que ha començat a repartir el que n'ha dit
castanyes. Evidentment, al PP i CiU els ha tocat el rebre. González ha dit que les dues formacions feien "
teatro del bueno " durant la campanya electoral per fer veure que no tornaran a pactar. Però també ha volgut fer "autocrítica". Ha citat
Sor Lucía Caram, bona amiga de
José Bono. I li ha demanat que, tan amant que és de les causes per un bé col·lectiu, que intentés que Bono no interferís més en la campanya electoral del PSC.
Felip González, mirat pel seu fill, amb barba, Josep González, cap de les joventuts locals. Foto: Ramon Aran
Els socialistes necessiten donar
missatges positius
a la tropa. Els temps difícils ho requereixen. Se n'han encarregat Gimeno i González, però també
Díaz i Abel García. Aquests darrers potser s'han passat i tot. Díaz, número 52 per Barcelona, ha afirmat tan tranquil·la que té "la sensació que els únics" que aporten "propostes" a la campanya electoral són els socialistes. García, per la seva banda, ha afirmat que se sent "més orgullós que mai de ser socialista". El de la Pobla de Lillet s'ha dedicat a fer una defensa de l'"herència socialista".
Camprubí, en segon pla, dret, sol, darrere l'últim rengle de seients. Foto: Ramon Aran
L'escenari, vist des d'on se situaven els periodistes. Foto: Ramon Aran
Exterior del Museu de la Tècnica, localització escollida pels socialistes. Foto: Ramon Aran
