Anàlisi equips ACB 2012/2013 (III): El play-off com a horitzó

per Ferran Sardans i Alex Alegre, 28 de setembre de 2012 a les 02:30 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 28 de setembre de 2012 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
BÀSQUET ACB. Els equips que presentem a continuació són els que sobre el paper haurien de lluitar per les places de play-off que deixarien els sis equips anteriorment comentats. Accés a Play-off

Herbalife Gran Canaria-Cajasol-Asefa Estudiantes

Els canaris són l’equip que millor s’ha reforçat aquest estiu. Després d’una mala passada campanya i de l’adéu del seu referent interiors les darreres vuit temporada, Sitapha Savane, els homes entrenats per Pedro Martínez s’han mogut meravellosament bé pel mercat estiuenc. La posició de base seguirà formada per Bellas i Alvarado, l’única on l’equip no s’ha reforçat i la de menys nivell. Al joc exterior tan sols continua Beirán, un jugador polivalent i amb una gran facilitat pel rebot. L’acompanyaran tres jugadors de nivell com l’ex Maccabi i Duke, Scheyer, que ha de ser un referent ofensiu; Newley, del que s’espera que mostri tot el seu potencial amb un rol més important al que ha tingut fins ara; i Toolson, un magnífic anotador. Per dins la bateria d’interiors és completa i variada. Continuen dos dels pilars de l’any passat, Nelson, un quatre obert amb un gran talent ofensiu i Rey, un cinc rocós i regular. Aquí també són tres les incorporacions que han fet: Baéz intentarà repetir el seu bon rendiment a la Penya l’any passat; Slokar, que tractarà de recuperar el bon joc mostrat a Manresa fa dues temporades i que no va mostrar l’última temporada a Itàlia; i Prestes, que torna a tenir una oportunitat a l’ACB actuant com a cinquè interior. Una gran plantilla, amb diferents jugadors que poden agafar la responsabilitat ofensiva i una polivalència que tenen poques plantilles, que els fa ferms candidats a entrar a play-off. Els bases, el seu taló d’Aquiles.

Uros Slokar tindrà una oportunitat d'or per recuperar les bones sensacions perdudes a Itàlia. Foto: Bàsquet Manresa.

Pel que fa al Cajasol de Sevilla, el seu reforç més mediàtic ha estat Aíto García Reneses, que després de la seva destitució com a entrenador de l’Unicaja de Màlaga el gener del 2011 agafa les regnes d’aquest nou projecte en terres andaluses. L’entrenador madrileny va ser el precursor a Espanya de la utilització dels ala-pivots com a alers, des d'Andrés Jiménez al Cotonificio fins a Pau Gasol al Barça. També va ser pioner a utilitzar els escortes com a bases (José Antonio Montero) o en l'aposta per les rotacions de titulars i suplents, així com de la defensa pressionant de saltar i canviar. Innovador de mena, Aíto García Reneses tindrà enguany com a bases dos jugadors de més de dos metres d’alçada, com són el serbi Tepic i el jove txec Satoransky. “Tot i estar encara creixent tàcticament, un canvi defensiu entre Sate i Buckman no és el mateix que un canvi entre un pivot i un base més petit”, avança el tècnic en aquest sentit. Les posicions d’aler se les repartiran quatre jugadors. El més destacable és Holland, la primera incorporació del club sevillà. Amb tan sols 23 anys, arriba procedent de França, on va fer una bona temporada, i després d’haver estat jugador de l'any de la Conferència Est de la NCAA la temporada 2009-10 amb una mitjana de 19.2 punts per partit. L’acompanyarà Asbury, procedent de la màxima divisió israeliana, on s’ha erigit com a segon jugador més valorat de la competició (21,7). Qui haurà d’agafar més protagonisme conforme avanci la temporada és el mallorquí Joan Sastre, pel que Aíto apostarà fort. Tanca la línia exterior el jove Burjanadze, que l’any passat jugava a l’equip júnior del club i al vinculat a lliga EBA. Quant al joc interior es manté gairebé el mateix bloc de l’any passat, amb el tirador Bogdanovic com a ala-pivot més talentós. L’alçada de Triguero (2,12) i de Balvin (2,17) escortaran l’únic reforç interior: Buckman, procedent de la lliga turca, on va promitjar 14 punts i 8 rebots per partit. Els reforçarà el joveníssim (1995) Porzingis, treballat dos anys al planter del club. Un equip jove que anirà de menys a més i pot acabar la temporada fent disfrutar i molt als aficionats que s’apropin al pavelló de San Pablo.

Tomas Satoransky serà un dels bases de més de dos metres que Aíto ha escollit per aquesta experiència Foto: EFE

Per tancar el capítol dels possibles aspirants a les darreres places d’accés als play-off, l’Asefa Estudiantes, que després de lluitar per la permanència les darreres temporades ha pogut confeccionar enguany un equip que a priori li ha de permetre somiar amb les fases finals. Txus Vidorreta encapçalarà el repte “més important” de la seva carrera després de la fantàstica temporada que va fer l’any passat a Alacant, amb qui va entrar a la Copa del Rei. Els directors de joc, formats tots dos a la cantera estudiantil, seran Jaime Fernández (19 anys) i Jayson Granger (23), que imprimiran un joc directe i veloç. Les posicions d’aler són les que més qualitat tenen, amb English i Kirksay com a referents. Els acompanyarà l’americà Kuric, procedent de la universitat de Louisville de la NCAA. Els “Cardinals” van disputar l'última Final Four de la lliga universitària nord-americana, i Kuric, titular, va ser un dels jugadors més destacats, amb 12.6 punts i 4.2 rebots per partit. El joc interior té com a estrella Germán Gabriel, que la temporada passada va acabar amb 15 de valoració de mitjana. Es repartirà els minuts amb Daniel Clark, que té en el tir exterior la seva millor arma. Nogueira, brasiler de 2,13 i 20 anys, i Lamont Barnes, que complirà la seva sisena temporada consecutiva a Espanya, tanquen un equip equilibrat i talentós alhora que curt (9 jugadors).

Germán Gabriel, un dels millors pivots estatals, tornarà a liderar l'Estudiantes des de la línia de 3. Foto: Manel Mas
Arxivat a:
Gent, Bàsquet ACB, bàsquet, ACB



Participació