Aquesta informació es va publicar originalment el 17 de setembre de 2012 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Aquest agost he anat de viatge a Londres, en concret al gran Londres, a la població o barri de Wimbledon. Durant aquest temps de vacances, he trobat una mica d’inspiració i refresc intel•lectual. Uns dies abans de marxar de viatge vaig començar a llegir el llibre “Com canviar el món” de John-Paul Flintoff, editat per Ediciones B. El llibre és divulgatiu, ràpid de llegir i incideix en el fet que el canvi sempre sorgeix d'un mateix i en la importància dels petits canvis. Però, sobretot, denota i irradia optimisme explicant que si hi ha alguna cosa que no ens agrada nosaltres la podem canviar.
El llibre m'ha agradat, però el que més m'ha agradat és la filosofia que hi ha al darrere: la filosofia de The School of Life ( l'Escola de la Vida), entitat que fa d'editorial del llibre, i de tota una col•lecció, en la versió original en anglès. L'Escola de la Vida té com a finalitat oferir respostes radicals que ens ajudaran a trobar el tresor ocult del coneixement humà, des d'una perspectiva transdisciplinària: ciència, art, psicologia, empresa... Aquesta escola, físicament, és una botiga a Londres, al barri de Bloomsbury, on fan conferències, cursos, tallers, venen llibres i altres productes de marxandatge , fan berenars i sopars...Tot amb un toc molt humà i amb una finalitat clarament educativa. Un projecte genial i necessari per assumir el canvi cap a una societat més “glocal” (que pensi globalment però que actuï localment), més humana, més justa i equitativa.
El segon dia que vaig passar a Londres vaig decidir visitar-los. Per a la meva sorpresa, la tenda estava tancada. A la porta posava, en un gran cartell: "This is the fast life. We are on a crash course" (“Aquesta és la vida ràpida. Som en un curs intensiu”). No era cap curs intensiu; estaven momentàniament i intensiva arreglant i ampliant el local. Vaig trucar a la porta i em va atendre una noia dient que obririen aviat, que els hi havia vingut massa feina de cop. Li vaig ensenyar el llibre que estava llegint i va quedar sorpresa de la similitud de l'edició. Li vaig assegurar que tornaria. De moment, la noia em va dir que estigués atent al web de l'escola per si volia seguir tot el que feien.
Bé, en definitiva, em sembla un projecte envejable, innovador i atrevit. Els hi desitjo molta sort. El projecte porta en marxa des de l'estiu del 2008 i un dels incitadors, juntament amb un grapat d'amics, és el filòsof Alain de Botton, conegut pels seus escrits i programes de televisió.
