Aquesta informació es va publicar originalment el 28 de juny de 2012 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
ENTREVISTA. Seguim la ronda d’entrevistes a representants dels partits politics minoritaris entrevistant
Sebastià Llorach, coordinador d’
Escons en Blancs i un dels cinc fundadors del partit. S’ha presentat diverses vegades com a cap de llista pel seu partit tant en eleccions generals com a l’Ajuntament de Barcelona.
La coalició
Escons en blanc-Ciudadanos en blanco va obtenir 15.840 vots a les darreres eleccions municipals catalanes (un 0,55% del total). Va obtenir tres regidors: dos a Foixà -on, amb 52 vots, és la segona força i únic partit a l'oposició- i un a Gironella -amb 150 vots-. Amb Llorach de candidat per Barcelona a la Generalitat, el partit va obtenir 18.679 vots (el 0,6% del total). I en les darreres eleccions, les generals del 20-N, Escons en Blanc, en coalició amb Escaños en Blanco, va obtenir 97.706 vots a tot l'Estat (el 0,4% dels vots).
A Foixà i a Gironella ja ha començat la política de "les cadires buides". Els regidors d'Escons en Blanc mostren la disconformitat amb l'actual llei electoral deixant buits els seients que els pertoquen com a càrrecs públics.
Com preteneu dur a terme la reforma de la llei electoral si no formeu part del Parlament ?
Som una opció passiva. Tot i que ens presentem i demanem el vot, no proposem res en concret ni actuaríem en cas de tenir cap poder. La reforma de la llei electoral que demanem és molt petita. Volem que canviïn l’article que parla del vot en blanc i que aquest sigui computable, és a dir, que li doni dret a escons. Ho demanem per no haver d’existir com a partit, no perquè vulguem una reforma en profunditat de la llei electoral. Una altra cosa és que la societat necessiti una reforma de la llei electoral més profunda i que altres partit la demanin. Tan sols el fet que molta gent ens votés posaria de manifest que la llei s’hauria de canviar.
Si vosaltres no feu cap tipus de proposta en ferm, creieu que els partits majoritaris tirarien endavant aquesta idea?
Si un percentatge suficient de la població ens votés, ja seria suficient. Per exemple, el Parlament de Catalunya té 135 diputats. Si 40 d’aquests escons quedessin en blanc, situant-nos com a segona força política, voldria dir que, al carrer, hi ha una desafecció política que feria inviable que no es reformés la llei electoral.
A escala més petita, per exemple, a Foixà, ja sou la segona força a l’Ajuntament i això fa que CiU estigui governant sense oposició.
Foixà és un lloc que portava molt anys on només hi havia una opció política fins que vàrem entrar-hi nosaltres. Una opció que podríem definir com a amablement destructiva. Ara la gent de Foixà sap que es pot votar una opció que deixa cadires buides, que, fins que no ho veus realment plasmat, potser no et fas la idea del que això podria significar. Però, de fet, en un lloc on hi ha majoria absoluta, l’oposició no serveix per a res. És igual que actuï com que no actuï.
| D'ESQUITLLENTES |
Quin és el seu llibre preferit ? Siddhartha , de Hermann Hesse.
A quin lloc li agradaria perdre's? Al nord d'Escòcia.
Quin plat prefereix trobar-se a taula? Vi.
Quina cosa se li fa insuportable? Les cues, haver-me d'esperar.
Qui és el seu referent en el món de la política? Qualsevol polític que dimiteixi perquè personalment no està d’acord amb la línia que segueix el seu partit i renunciï al seu càrrec.
És més de dretes o d'esquerres? Pels temes socials: d’esquerres. Pels temes econòmics, des que tinc un negoci, tinc més dubtes... |
I si us arribeu a convertir en la força política majoritària?
En el cas dels ajuntaments, s’hi enviarien administradors de l’Estat. D’alguna manera, [els ajuntaments] perdrien la seva independència.
I en el cas del Parlament?
La ingovernabilitat és una de les opcions que volem plantejar a la ciutadania. Que si hi ha prou gent que decideixi votar en blanc, es creï una situació d’ingovernabilitat amb la qual s’hagin de repetir eleccions. Potser amb una reforma de la llei electoral, però, en qualsevol cas, havent de canviar cares. A Grècia s’han d’anar repetint eleccions perquè no poden formar govern. Això podria ser el mateix i, cada vegada, la gent s’hauria de posicionar diferent.
Sebastià Llorach. Foto: El Triangle
Però la situació de Grècia és molt crítica...
Clar, per això no m’agrada comparar-nos amb Grècia. La nostra opció és més constructiva en el sentit de crear a tota la classe política una arma de control i de pressió que els obligui a fer millor la seva feina. La nostre intenció és no arribar mai a aquest extrem, que la gent no estigui mai tan descontenta com per deixar buides el 40% de les cadires del Parlament. Que el polític sàpiga que això existeix, que li tingui temor autèntic i l’obligui a ser més honest i transparent en la seva gestió.
I per ingovernabilitat es podria entendre un cert tipus d’anarquia?
No, no som una proposa anarquista ni feixista en el sentit de destruir la democràcia des de dins, ni per una banda ni per l’altra. El que volem és ajudar la política, no destruir-la. En situacions límit, un país es pot veure molt decebut per la seva classe política i sense alternatives. La classe política és una classe corporativista, es defensen entre ells. Fins i tot les opcions oposades es defensen els privilegis i quotes de poder i no volen que ningú més s’endugui una part del pastís. Així, hi ha d’haver una opció que no formi part d’aquest corporativisme i que representi el ciutadà que no se sent representat per les altres opcions. És un dret individual i alhora col·lectiu que podria portar a situacions d’ingovernabilitat que desembocarien en reformes de la llei electoral o bé a obligar els partits politics actuals a renovar la cúpula dirigent.
Com es financia Escons en Blanc?
Intentem tenir els comptes tan transparents com sigui possible. No acceptem donacions anònimes ni del sector públic, només privades. Renunciem a qualsevol remuneració que se’ns pogués donar per tenir algun regidor en els ajuntaments de Foixà i Gironella o per vots aconseguits.
Perquè vau decidir formar un partit polític si la vostra idea no és la de participar en aquest joc?
Abans existia un partit que es deia Escons Insumisos, però un dia un dels fundadors va decidir plegar. Jo vaig agafar aquesta idea i vaig fundar Escons en Blanc. El dret de no votar a ningú és un dret que ja hauria d’existir com un requisit inherent a la democràcia. Per reflectir-ho, es pot fer de moltes maneres i una d’aquestes era creant un partit polític. Estem en una posició molt confusa: molta gent no ens vota perquè som un partit polític, tot i que, des del meu punt de vista, no ho som perquè no volem gestionar la vida pública ni utilitzar els recursos públics. Però per a la gent, que t’hagis legalment constituït com a partit ja et fa ser un partit. El temps farà que la gent ens entengui millor.
I hi ha un problema de desconfiança cap a vosaltres?
La gent pensa que, quan tinguem un escó, l’aprofitarem i cobrarem. Hi ha una distància de desconfiança personal que no podem salvar. Som gent com els polítics i mereixem la mateixa confiança... una mica més perquè encara no hem fallat a ningú. Com intentem solucionar-ho? Generant confiança. I el primer exemple d’això son els ajuntaments de Foixà i Gironella. També hem firmat un document on ens comprometem a no agafar els càrrecs i volem fer un vídeo per deixar-ne constància, encara que això no serveixi per a res. Rajoy també feia vídeos dient que no apujaria l’IVA i ara ho haurà de fer. El més important és que, en cada petit pas que fem, no fallem. Si fallem, tot el treball d'un any haurà estat en va.
DOCUMENTS I DOCTRINA DEL PARTIT
Manifest d'Escons en Blanc
10 raons per votar Escons en Blanc
El poder del silenci
Falsos mites
Estatuts d'Escons en Blanc
Informe dels comptes d'Escons en Blanc
