FMA i autogestió

per Pere Culell, 23 de setembre de 2016 a les 09:00 |

Aquesta informació es va publicar originalment el 23 de setembre de 2016 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.

Aquest any n´ha fet 25 que es va iniciar la Festa Major Alternativa de Manresa (FMA), alternativa a la programació oficial. Com cada any, l’Alternativa gira al voltant d’un eix temàtic que serveix per perfilar les activitats que es duran a terme en el transcurs dels 4 dies de festa. Enguany, el tema escollit ha estat la importància de l’autogestió. Una autogestió que es basa, sobretot, en la construcció d’estructures de poder popular o de vida en comunitat al marge de les institucions. Recordo un debat previ a les eleccions municipals del 2011, al Teatre Conservatori, on en Jordi Masdeu ja defensava les virtuts de l’autogestió de la FMA, sense diners posats per l’Ajuntament. Fa 5 anys ja vaig matisar-lo dient que hi havia despeses que eren assumides pels pressupostos municipals, que pagàvem entre tots.

Per molt autogestionada que sigui la FMA, hi ha un seguit de requeriments obligatoris que, com qualsevol altre acte fet a la via pública, s’han de complir i que generen una sèries de despeses.

Habitualment, aquestes despeses les assumeixen els organitzadors dels actes. En el cas de la FMA les paguem entre tota la ciutadania amb el pressupost destinat a la Festa Major. Despeses com les cabines sanitàries, els escenaris, la instal·lació elèctrica, la seguretat privada, Creu Roja... que pugen més de 7.000€. Encara cal afegir-hi uns milers més, que no he pogut quantificar, per sufragar el Pla d’Autoprotecció, el reforç del servei de neteja o els efectius de la Policia Local, que podrien arribar a 6.000€ més.

Sí que és cert que les entitats que participen en les barres venent cerveses i entrepans, aconsegueixen uns diners lliures d’impostos sense cap mena de control administratiu i amb mà d’obra voluntària, que suposen un coixinet per a les activitats que ofereixen a la ciutat durant la resta de l’any.

Malauradament, però, els regidors actuals de la CUP han acusat, en el Ple municipal, d’assassins de nens palestins els regidors de govern per acceptar els patrocinis d’Iberpotash. Cal dir que Iberpotash, empresa de capital israelià, ofereix suport als membres d’un batalló concret de l’exèrcit israelià durant el seu servei militar obligatori. Entre aquest patrocinis, hi ha el de la Festa Major de la ciutat. Per tant, en la “lògica” de la CUP, la FMA també accepta i gaudeix de la subvenció del assassins de nens palestins.

Arxivat a:

Opinió

Participació

El cost públic d'Iberpotash
Per Jordi Badia el 2 d'octubre de 2016 a les 21:28

0 0

Deixem de banda la qüestió dels nens palestins, que aquí no ens toca, i centrem-nos en les conseqüències del delicte ambiental continuat d'Iberpotash. Podem quantificar els diners públics que costen la instal·lació d'electrodiàlisi reversible a la potabilitzadora d'Abrera i la d'osmosi inversa a la de Sant Joan Despí, que a Callús, Sant Joan i Manresa no poguem aprofitar l'aigua del Cardener, que l'aigua subministrada a Castellgalí no sigui potable per excés de sal, que la qualitat de l'aigua a Sant Vicenç, Olesa, Abrera, Terrassa... captada del Llobregat sigui dubtosa i que les rieres de Bellver, Soldevila i Riudor estiguin salinitzades, igual com nombrosos pous i fonts (l'Illa, Pitoi, la Serra, Borniot, Feixes...)? Quina és la pèrdua patrimonial a l'entorn de la mineria: la Botjosa, Vilafruns, Cerarols...? Quant ens costa l'afectació paisatgística dels abocadors més grans i més descontrolats de Catalunya, els runams salins d'Iberpotash? Què ens costa la pèrdua sistemàtica de bosc de ribera per vessaments del col·lector de les maleïdes salmorres? Perquè els drets d'explotació minera són aquí insignificants en comparació als dels altres països on ICL també extreu potassa? Perquè es fa la vista grossa amb la mineria de potassa davant de l'absència de restauració? Perquè, només a la mineria de potassa, no se li imposa una fiança proporcional al cost de la restauració...? Aquests són els comptes públics que s'han de fer, que sumen centenars, potser milers, de milions d'euros cada any. Al seu costat, els comptes de patrocinis i cabines per fer pipí a la Festa Major de Manresa -siguin aquestes pels usuaris de la Festa Major oficial o de la alternativa que tenen, si fa o no fa, les mateixes necessitats fisiològiques- són irrisoris. També és una qüestió de quin país i quin rigor de govern volem.

Amics i coneguts
Per Anònim el 27 de setembre de 2016 a les 17:14

0 0

Des de l'ajuntament ho teniu fàcil: talleu l'aixeta dels calers o envieu l'alternativa al congost

Contraargumentació
Per Simón V. el 26 de setembre de 2016 a les 19:58

0 0

Sr. Pere Culell. Com vostè diu els diners públics són també de la ciutadania en darrer terme és per això que també ho és dels veïns i veïnes que gaudeixen de la FMA que no són pocs, sinó més aviat uns quants milers de persones de Manresa i rodalies. Tampoc parla de la baixada de pressupost en programació cultural que ha deixat de destinar l'Ajuntament gràcies al buit que omple la programació de qualitat de la FMA. L'autogestió no és només un procés de diners, sinó un procés social de pressa de consciència i treball comunitaris, del que haurien d'aprendre les administracions públiques. Aquest procés podria ser un molt bon exemple per a fomentar processos participatius i/o pressupostos participatius que tinguessin en compte el conjunt del pressupost municipal no com ara. El que vostè anomena mà d'obra voluntària, és en realitat l'associacionisme i la militància quotidiana que és un dels grans motors del nostre país, des de l'escoltisme als voluntaris que treballen en la donació de sang, com les brigades internacionals que donen suport arreu del món. Quan els savis senyalen la lluna els necis miren el dit. Atacar a una formació política que demanda drets humans allà on no hi ha i comparar-ho de forma tan barroera amb el projecte il·lusionador i engrescador de creació cultural participada que és la FMA, és de ser un ésser cínic i insensible amb els problemes que ens rodegen. El problema de fons que té, és que el seu classisme no pot acceptar que hi hagi certs tipus de veïns a Manresa. No pot acceptar que hi hagi una Manresa plena de colors i alegria. No pot acceptar que hi hagi una Manresa que no accepti la sang de cap ésser humà. No pot acceptar al diferent, al alternatiu, a què els veïns facin seu el que és seu, el pressupost per la Festa Major: les cabines sanitàries, els escenaris, la instal·lació elèctrica, Creu Roja, el Pla d’Autoprotecció, el reforç del servei de neteja... I que a sobre ho gestionin com col·lectivament decideixen. Vostè en definitiva el que no pot acceptar és la independència, la gestió dels recursos per la pròpia comunitat, vostè no pot acceptar la vida. Vostè vol el patrocini de la mort a una ciutat morta.