Aquesta informació es va publicar originalment el 19 de desembre de 2015 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
DEL TROS AL PLAT. Si heu tingut temps d’agafar els camins i corriols que s’endinsen pels boscos caducifolis de la vora, segur que haureu apreciat l’autèntic espectacle de colors que ens ofereixen. Des dels tons més groguencs cap als vermells i marronosos, passant per taronges ben encesos. Són els colors de la tardor, i sembla que hi ha un fruit que els agafa tots. El codony.
Guarnit de groc brillant
ens crida l'atenció
amb aroma penetrant.
Però cal certa cocció
per tastar aquest galant.
Cèlia Fíguls
És originari de l’illa de Creta i a la Grècia clàssica era considerat un símbol de la fertilitat i de l’amor, fins al punt que es dedicava a la deessa Afrodita. A l’època romana s’aconsellava a les núvies que, abans d’entrar a la cambra nupcial, fessin una mossegada a aquesta fruita per perfumar el primer petó que farien al nuvi.
Es conrea des de fa milers d’anys a la zona mediterrània. Tot i que hi ha varietats que permeten ser menjades crues, en general la carn del codony és dura, astringent i agra. Ara bé, es pot gebrar, fent cristal·litzar el sucre, o es pot colpejar triturant-lo de manera que es torna dolç i es pot menjar cru. Aquí estem acostumats a menjar-lo cuit, ja sigui a foc lent o bé al forn. De la seva cocció en podem obtenir un deliciós codonyat, una compota, melmelada, allioli... Hem de pensar que per fer codonyat cal afegir-hi aproximadament 50 g de sucre per 100 g de fruita, cosa que confereix una gran quantitat de sucre al producte final. Una manera cuinar-los sense afegir-hi tan sucre és preparar-los al forn. Penseu que el codony no aporta gaires vitamines ni minerals comparat amb d’altres fruits, i encara menys després de coure’l. Però sí que dóna una protecció molt potent als intestins. Gràcies als seus tanins, la pectina i l’àcid màlic, afavoreix la mucosa intestinal, tonificant-la i fent que el consum sigui molt indicat en problemes digestius, gastritis o úlceres. Quan els aneu a comprar és important que siguin de pagesos i pageses propers, ja que hauran patit molt menys en el transport i s’hauran contaminat més poc. Escolliu els que no tinguin cops. Si són grocs i amb puntets negres no hi patiu, això vol dir que són madurs i aptes per consumir-los aviat. Un cop collits es poden conservar ben bé uns dos o tres mesos. Si són madurs és millor guardar-los a la nevera embolicats amb paper de diari perquè ens aguantaran unes tres setmanes. A la cuina, les possibilitats són enormes, però grans combinacions són la parella codonyat i formatge sec, la compota de codony i carn magre, o el codonyat amb fruits secs. Us proposem aquest pastís, ideal per fer un berenar amb amics una tarda fresca de tardor.
Pastís tebi de llimona i codonyat
(plat elaborat per Eduard Merly)
Ingredients (4 persones): Per a la pasta brisa, 200 g de farina, 50 g de sucre fi, 100 g de mantega, 1 ou i un pessic de sal. Per a la crema, 5 ous, 140 g de sucre, 100 g de mantega, 40 g de codonyat, 3 llimones, 1 taronja i pell de llimona ratllada.
Elaboració: Per fer la pasta, cal tallar la mantega a daus. Seguidament barregeu la farina amb la mantega i el sucre. Afegiu-hi l’ou i la sal. Tapeu-la i reserveu-ho a la nevera. Estireu la pasta amb un corró i una mica de farina perquè no s’enganxi, fins assolir un gruix de 3 o 4 mm. Poseu-la en un motlle de pastís i punxeu-la amb un forquilla. Prepareu la crema triturant en un bol el sucre, el codonyat i els ous. Afegiu-hi la mantega i continueu batent. Tot seguit incorporeu-hi la pell de llimona ratllada. Continueu batent i afegiu-hi el suc dels cítrics. Quan tot estigui ben barrejat, aboqueu-ho dins del motlle sobre la pasta brisa i coeu-ho al forn a 170ºC durant trenta minuts. Es pot menjar tebi o fred.
