Aquesta informació es va publicar originalment el 10 de juliol de 2015 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Contra la depilació
Ja us dic d’entrada que tots els extrems són dolents. El neofeminisme fomenta la lluita per l’aniquilació del patriarcat a les societats occidentals i la dictadura del materialisme que contribueixen al culte desmesurat al cos i als clixés del capitalisme més agressiu. Per això, cada cop hi ha més campanyes de firmes de roba que utilitzen models de talles més
comunes i fins i tot de talles grans. L’objectiu, precisament, és acabar amb els clixés. Ja fa un temps, va fer fortuna una frase pintada a persianes i façanes de botigues de roba per a dona —gairebé sempre de la factoria Inditex, per cert— que afirmava “No volem barbies, volem barriguitas”, en al·lusió a aquella nina amb panxeta que es contraposava a la teòricament perfecte Barbie de la nord-americana Matel. La lluita del feminisme continua amb d’altres objectius. Ho demostra la
rectificació de l’anunci d’un centre de depilació que publiquem i que va aparèixer en la marquesina de la parada d’autobusos del carrer d’Àngel Guimerà. “Et volem peluda”, diu, alhora que intenta dibuixar pèls a la model que posa per a la campanya. Aquesta reivindicació podria molt ben ser la segona part de la
barriguitas. Ara que, ben mirat, el fons de la reivindicació no seria el mateix. Ja estic d’acord que es defensi una dona sense complexos, però, d’aquí a reivindicar el pèl femení a capa i espasa com ho feien algunes hippies del Maig del 68 n’hi ha un bon tros. Entre altres coses perquè la depilació ja ha deixat de ser una pràctica estrictament femenina i els avantatges higiènics de rasurar certes parts del cos són evidents.
Errors imperdonables 
Continuant amb el sector de l’estètica, no he pogut evitar publicar aquesta foto en què es veu un anunci a l’aparador d’un establiment del mateix carrer Guimerà on diu que: “Els colors tenen un
llenguatje, crea el teu.” El lema apel·la al ventall colors dels pintaungles d’una firma internacional francesa de productes cosmètics. A veure, jo ja puc entendre que el català té algunes normes una mica complexes i que hi ha molta gent que no ha estat escolaritzada en l’etapa de la immersió. Ara bé, a part que sempre es pot recórrer als diccionaris —els normatius i de referència es poden consultar en línia—, la regla d’ús de la combinació de la
g i la
j amb les vocals en català és idèntica que la del castellà. O sigui que l’error és imperdonable i fa molt mal d’ulls. Ah! I la condemna és doble si l’expositor de la botiga ha arribat externament i l’error està multiplicat a altres establiments del país. Un fet que no m’estranyaria gens.
Culs de mal seient
Continuo amb les misèries urbanes amb un cartell casolà que hi ha enganxat en un dels graons del supermercat de la cadena Charter del carrer d’Alfons XII, al xamfrà amb el carrer de Talamanca. Els propietaris, cansats de veure com la gent s’asseia al costat de l’entrada de l’establiment a beure’s o menjar-se el que hi havien comprat, no van dubtar a enganxar la consigna que veieu, en retolador verd. Però potser, al cap d’una estona, van pensar que havien estat massa contundents i van afegir-hi amb
boli, més petit, “gracias por escuchar. Charter. Consum”. Evidentment, les coses dites amb educació sempre acostumen a entomar-se millor.
Embelliment espontani
Ja m’imagino que el que devia passar al supermercat és que, a la vorera, hi devien quedar llaunes i papers que embrutaven l’accés a la botiga. I a Manresa, una de les coses que hem de revertir urgentment és la imatge degradada del centre històric. Potser amb aquest objectiu, alguns ja fan contribucions espontànies a l’embelliment d’algunes zones. És el cas de les baranes del capdamunt de la baixada dels Drets. Una comerciant de la zona ha promogut aquesta iniciativa que mostrem a la imatge i les ha folrat de peces de ganxet. L’acció no és aïllada ni genuïna de Manresa. Una simple cerca al Google, l’enciclopèdia de la modernitat, us explicarà que aquesta pràctica entronca amb un idea consolidada a altres punts del planeta. En un blog hi he trobat la següent definició: “El yarnbombing” —es veu que la cosa es diu així— “neix com a moviment artístic fa uns desena d’anys a Holanda per reivindicar l’ús d’elements com la llana i recordar que cosir o fer ganxet també pertany als nostres temps. Es considera una forma d’art urbà menys invasiva que els grafits, ja que consisteix a cobrir els espais i elements de les ciutat de peces de punt o ganxet. L’objetiu és protestar de manera pacífica, tot omplint els carrers de color i bellesa”. Doncs mira, evitar pintades a discreció i donar color em sembla molt bé.
Morros international
L’amic Joan Morros gaudeix de la seva jubilació i, sempre que el criden, parla de l'experiència de recuperació del teatre Kursaal. Aquest cop, la petició va venir de lluny. Concretament de la Universitat Franz Tamayo de Santa Cruz de la Sierra, Bolívia. Així, doncs, com testimonia la fotografia, el Joan va vendre Manresa al món el 20 de juny. La sorpresa va ser que la xerrada va despertar l’interès d’alguns catalans residents a Santa Cruz, entre ells el pintor Oriol Moragas, nascut a Barcelona i resident a Bolívia des de fa anys.
Una estelada a Bolívia
La xerrada del Morros va emmarcar-se en una visita que un grup d'alumnes i professors d'Animació Sociocultural i Turística de l’IES Guillem Catà —on el Joan ha fet de mestre del cicle durant molts anys— van fer durant vint dies a Bolívia. Entre altres destinacions, el grup va ser al Salar d'Uyuni, un des espais mes turístics del país, on van aprofitar per penjar una estelada al costat de les banderes d'altres països. Ho podeu veure a la instantània.
