Aquesta informació es va publicar originalment el 10 de juny de 2015 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
El moment d’escriure aquestes ratlles m’agafa com si fos un exiliat. Un moment, entre les, encara no, 48 hores en què van tancar els col·legis electorals a l’estat espanyol i a punt d’anar a la Universitat de Berkeley; he hagut de traslladar butaca i digestius al davant de la badia de San Francisco, amb bourbon i on l’únic lloc per poder fumar la pipa és ben arraconat i a la fresca. Com deia Mark Twain, no hi ha un dia d’hivern tan fred com un dia d’estiu a San Francisco. I per acabar-ho d’adobar, les úniques notícies electorals llegides via internet pels diaris habituals i un bon article del
New York Times. Tan bo i eclèctic que no agradaria a ningú pel país.
Explicar les passades eleccions als americans és com explicar la Patum a un monjo de clausura –remarco: monjo, no monja. Des de la llunyania la primera reflexió és que per a una gran part del votants han representat un retrobament amb l’instint de supervivència dels humans. La crisi, malgrat que sembla afluixar, ha deixat lesionats drets de les persones, sobretot els relacionats amb l’habitatge i els aspectes laborals, i, sobretot, la sensació de feblesa de l’estat del benestar. Alguna cosa està canviant en el coneixement universal. Els governs, cada vegada més, semblen ninots de putxinel·lis en mans dels oligarques. Les classes mitjanes en risc de desaparèixer ho fan progressivament, la classe mitjana a can pistraus i la gent, que no és ximple, s’empipa i es posa alerta, sobretot en pensar en el seu present i futur. Ha votat pensant en allò que li és convenient. Diu el
New York Times que ha guanyat l’esquerra. Doncs té raó. Han guanyat propostes noves que demanen repartir millor el pastís. L’OCDE ens avisa que cada vegada hi ha més distància entre els més rics i els menys afortunats --de vegades cal tenir fortuna per ser menys pobre--, fortuna de néixer en un bon lloc, país, família… Tot això i un bon ensenyament és el que més validesa té per pronosticar el futur de la persona.
Aquesta tarda, anant cap a Berkeley, visitaré els llocs que es conserven en homenatge a les protestes i moviments dels anys 60. Que no tot era moviment hippie. Eren protestes que demanaven un gran canvi; potser com ara?
