El 1990 s’acabava el monopoli de les anàlisis clíniques a la ciutat

per Jaume Puig, 8 de maig de 2015 a les 08:00 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 8 de maig de 2015 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
FA 25 ANYS AL POU. A Manresa hi havia quatre laboratoris que feien analítiques: Ambulatori, Badal, Artigalàs i Nogueras, i era imminent l’obertura del de l’Hospital General. Entre tots feien més de 500 anàlisis diaris i s’acabava de desmuntar el que fins feia poc havia estat pràcticament un monopoli dels laboratoris Badal.

Segons es recollia en el reportatge central de la revista, els laboratoris Badal SA estaven perdent el monopoli de la demanda, tant pública com privada, tot i que continuaven fent de 300 a 350 mostres diàries. El doctor Josep Badal Puig s’havia jubilat i els laboratoris eren gestionats per una societat anònima, amb la qual cosa es resolia el conflicte denunciat per CCOO, que posava de manifest la incompatibilitat que ell fos una persona vinculada laboralment a l’Institut Català de la Salut i alhora propietari d’uns laboratoris concertats. El sindicat CCOO també denunciava irregularitats laborals en el centre, on s’havien produït acomiadaments laborals i alguns extreballadors qüestionaven la qualitat dels resultats de les mostres.
 

Unes joves periodistes, Anna Vilajosana i Montse Ayala, entrevistaven el doctor Badal.
 
El doctor Badal, que llavors era també president en funcions de la Caixa d’Estalvis de Manresa, negava a la revista totes les acusacions fetes contra ell i l’única cosa que reconeixia com a certa era que hi havia persones a qui no cobrava l’analítica: “Ni monges, ni capellans, ni parents de metges, ni amics de metges, ni parents d’infermeres, ni amics d’infermeres. Això sí que m’agrada poder-ho dir, perquè entenc que faig una bona obra”, deia.
 
Les mil cares del senyor Roca
 
Un reportatge signat per Equip volant del Pou feia un recorregut tafaner per alguns wàters públics de la ciutat i s’hi mostraven fotografies de diferents models: des de la modernitat d’El Sielu, al barroc de cal Spagueti, la tecnologia de la Sala 2000 –on llavors sobtava la cèl·lula fotoelèctrica que feia rajar aigua en el moment que es feien servir--, el sistema turc (wàter de pedals) del bar Puerto Rico o la fredor metàl·lica dels urinaris del Mannix.
 


 
Crisi a l’Auxiliar Tèxtil i presó per a Canet i Datzira
 
El dia 29 de març, els representants de l’empresa Auxiliar Tèxtil havien anunciat als membres del comitè la intenció de rescindir els contractes dels 139 treballadors de la indústria i l’endemà es feia una manifestació pel centre de la ciutat. Una setmana més tard s’arribaria a un preacord per obrir expedient de suspensió de treball de trenta dies, per buscar possibles solucions. D’altra banda, el dia 18 d’abril l’Audiència Nacional de Madrid condemnava a divuit anys de presó Marcel·lí Canet i Sebastià Datzira, per l’atemptat de les Borges Blanques. Mentrestant, el dia 15 d’abril tornava a obrir les portes l’església de la Cova de Sant Ignasi, un cop acabada la primera fase de les obres de restauració, en el marc de la propera celebració del 500 aniversari del naixement de Sant Ignasi de Loiola.






Participació