Aquesta informació es va publicar originalment el 4 d'abril de 2015 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
FA 25 ANYS AL POU. En la darrera dècada s’havia estès el fenomen de les empreses de neteja i si l’any 1981 només hi havia registrada Limpiezas Boniquet al 1990 ja n’hi havia onze, sense comptar els autònoms registrats individualment. Un cas especial era el de les cooperatives, que havien proliferat en poc temps i competien en el mercat en condicions avantatjoses i amb un tracte força vexatori per al seu personal.
En un dels primers reportatges incisius elaborats per Josep Tomàs, es constatava la precarietat laboral d’un sector en què la immensa majoria de treballadors eren dones, tot i que les feines que comportaven una mínima especialització i professionalització les feien homes, com era el cas de polidors i netejavidres. El personal de neteja d’algunes de les empreses havia vist canviar el nom de la seva, com era el cas de Limpiezas Boniquet i Neteges Manresanes, que en realitat eren la mateixa societat, fet que no els comportava problemes especials però sí la pèrdua de l’antiguitat.
On sí que hi havia una problemàtica considerable, però, era en el cas de la cooperativa Mercuri SCL, que compartia personal amb Bages SCL i Happy-Net SCL, que tenien com a president Antonio Juan Solano Armingau, exportaveu del grup municipal de CiU i directiu de Cadena 13, entre d’altres càrrecs. Mercuri duia a terme la neteja de l’hospital de Sant Joan de Déu i la seva condició de cooperativa era dubtosa, atès que personal entrevistat per la revista manifestava no tenir cap informació de l’evolució de l’empresa i trobar-se en una situació de pressió per part de Solano, que s’havia negat a ser entrevistat per la revista.
L’escola Espill feia deu anys
En un altre reportatge, de Montserrat Peláez i Pep Roel, la revista es feia ressò del desè aniversari de l’escola L’Espill, organitzada en règim cooperativista de mestres, pares i mares, que es definia com a escola activa, experimental, pluralista i oberta, a més de laica, catalana i, sobretot, integradora. Fins llavors l’escola tenia com a font d’ingressos les quotes dels pares i les activitats extres. En aquell curs, però, el concert amb la Generalitat havia alleugerit els seus problemes econòmics.
Tancava Magisteri i obrien Infermeria i el centre comercial Olímpia
El dia 4 de març, més de 50.000 andalusos procedents de tot Catalunya es concentraven al Congost per celebrar el dia d’Andalusia. Cinc dies més tard es feia pública la decisió de tancar l’Escola de Magisteri de Manresa, que havia iniciat les activitats la tardor de 1977, i s’anunciava la creació per al curs vinent d’una Escola d’Infermeria, en els mateixos locals de l’Aulari de les Saleses. El dia 16 de març s’inaugurava amb una gran expectació i el col·lapse del carrer Guimerà, el nou centre comercial que ocupava l’edifici de l’antic cinema Olímpia, amb prop de quaranta botigues, cafeteria, restaurant i sala d’actes, ascensor, escales mecàniques i ambient luxós.
L'antic cinema Olímpia es transformava en unes galeries comercials.
