Aquesta informació es va publicar originalment el 15 de desembre de 2014 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
TEATRE. Després de l'èxit d’Incendis, de nou la companyia
La Perla 29 ha apostat per un text de
Wajdi Mouward. En aquesta ocasió es tracta de Cels, l'última obra de la tetralogia
La sang de les promeses de la qual també formen part:
Incendis,
Litoral i
Boscos.
Cels narra la història de cinc persones que formen part de l'organització internacional Sòcrates, l'encarregada d'espiar converses telefòniques i trobar pistes per intentar evitar un atemptat que podria tenir lloc properament. Els cinc personatges es troben en un lloc aïllat del món investigant quan, de sobte, Valéry Masson, se suïcida. Aquest és el punt d'inici d'una narració on tot es comença a qüestionar i on la via personal i professional no té barrera, ja que per poder avançar amb la investigació de l'atemptat, primer, han d'aconseguir resoldre els aspectes que porten a Valéry Masson suïcidar-se.
Abans de suïcidar-se, però, Masson demana que en el seu lloc s'uneixi a la investigació Clément Szymanowksy. L'arribada de Szymanowksy a l’organització fa que s'obri una nova trama on el misteri, l'ambició, el poder i el sofriment comportarà que cada personatge arribi al seu límit. Cada segon és important en una narració que manté la intriga en tot moment.
Foto: LaPerla29
La història commou el públic des del primer moment, amb les veu en off, fins al final on els caps de la investigació s'uneixen i tot esclata com si d'una bomba de rellotgeria es tractés.
Però no només és el text, sinó que també cal destacar una posada en escena com la que el públic manresà va poder veure al Teatre Kursaal. La tecnologia dóna moltes possibilitats i l'audiovisual provoca un joc realment sorprenent. L'espai és recollit i aparentment simple, però el conjunt en escena té una grandíssima força. La direcció d'Oriol Broggi, de nou, no decep i els actors tampoc.
Eduard Farelo carrega sobre les seves espatlles el pes de la representació interpretant a Clément Szymanowsky. Farelo fa un monòleg de gairebé vint minuts on ell només ha d'explicar el procés poètic de desencriptació de l'amenaça terrorista i ho fa aplicant-lo al moment de la seva relació amb els altres personatges. Emocionant i admirable el seu treball.
Al seu costat, destaca
Màrcia Cisteró , única dona de l'elenc que interpreta la traductora incorporant el nom del seu personatge, Dolorosa, al conjunt de la seva interpretació. Surt airosa fins i tot del, una mica forçat, monòleg en el qual explica el que va fer amb els seus fills. Molt bé
Xavier Ricart , especialment en els difícils diàlegs amb el seu fill a través de videoconferència, i una gran interpretació la del jove
Ernest Villegas . També destacar
Xavier Boada que està a l’alçada de l’obra. Al costat d'aquests actors de carn i ossos es multipliquen altres personatges a la pantalla: Valéry Masson (
Carles Martínez ), Victor Eliot Johns (
Àlex López ) i Anatole Masson (
Enric Auquer ).
Per acabar, dir que l’únic però a destacar és la velocitat de l’obra en segons quines parts. S’entrebanca i avança molt lentament, cosa que produeix certa desconnexió en l’espectador, arribant-lo a avorrir per moments.
Foto: LaPerla29
