Desembre de cultura imponent

El 13 i 14 de desembre Cels tancarà la programació del Toc de Teatre del Kursaal. Un muntatge de Wajdi Mouward, el mateix autor d’Incendis que ja vam poder veure fa un parell de temporades. Cels aborda una diversitat de temes habituals en l’obra de Wadji Mouawad, i que giren a l’entorn de la violència i la deshumanització que genera el poder. En aquest cas hi ha una profunda reflexió sobre la manca de futur a què la societat occidental aboca els joves. Un cop mes La Perla 29 demostra, amb el seu segell característic, que és una de les propostes teatrals més suggeridores que ofereix en aquests moments el teatre a casa nostra. Impecables el treball de dramatúrgia i la direcció d’Oriol Broggi i el treball dels actors Eduard Farelo, Xavier Boada, Marcia Cisteró, Xavier Ricart i Ernest Villegas. Cels obliga a repensar el món en profunditat, a prendre aquella llista de mots: por, odi, violència, mort, guerra, destrucció…  i pensar com podem substituir-la per mots i conceptes humanístics com poesia, art, cultura, persones, pares, fills, amistat, amor, tolerància…. És una d’aquelles obres que et deixen clavat a la butaca. Joan Morros

CINEMA

Ciutat morta és el títol del documental que investiga el Cas 4F en una trama de mort, tortura, racisme i homofòbia amagats a casa del pitjor enemic de la democràcia: la impunitat del poder. Esclarint els fets succeïts a Barcelona el dia 4 de febrer de 2006, l’espectador assisteix a l’horror de mecanismes estatals que se senten impunes i, per tant, capaços d’exercir l’horror al seu gust, sense cap mena de control. Uns policies, metges i jutges que callen, inventen i dictaminen en benefici del poder, actuant al servei d’una mirada racista i homòfoba que estigmatitza i elimina amb ràbia i indiscriminadament, i per on es cola l’horror en majúscules dins les nostres institucions. Es feina nostra intentar que no se n’apoderi per complert. I és en aquest sentit que Ciutat morta ens interpel·la a tots i esdevé una obra de visionat obligatori. Ciutat morta va estrenar-se el dia 8 de juny de 2013. Després ha passat per molts festivals i sales alternatives d’on ha aconseguit diversos premis d’importància, entre ells al millor documental al Festival de Màlaga i millor guió a l’Alternativa de Barcelona. El passat 28 de novembre va estrenar-se a la plataforma digital Filmin.es. Durant el mes de gener, i després d'un allau de crítiques contra TV3 per incompliment de l'emissió pactada, el film serà emès i a partir del febrer de 2015 serà alliberat sota llicència Creative Commons. David Torras

Aquest desembre l’espai musical Voilà! ha organitzat una excel·lent programació per a tots els públics. Hi ha de tot, des de noms plenament consolidats fins a artistes ja clàssics dins del panorama musical del nostre país, però tots igualment mereixedors de la nostra atenció. En primer lloc tenim Miquel Abras (Voilà!, diumenge 7 de desembre, a les 22:00h) presentant el seu nou treball Per amor a l’art, el cinquè de la seva carrera. Qui també presentarà nou disc serà Damià Olivella (Voilà!, dijous 11 de desembre, a les 22:00h) amb les cançons d’Origen a punt per al públic manresà. També tindrem la possibilitat de degustar les actuacions de Cris Juanico (Voilà!, dijous 18 de desembre, a les 22:00h) i Dani Flaco (Sala Voilà, divendres 26 de desembre, a les 22:00h) en els seu format més íntim però amb èxit de públic assegurat. I per acabar dos clàssics, Tomeu Penya (Voilà!, dissabte 20 de desembre, a les 22:00h) i el grup Tancat per defunció (Voilà!, diumenge 28 de desembre, a les 20:00h). No podem deixar de recomanar el retorn de la quasi mítica banda manresana Mc Gregor’s, una de les que millor va escenificar la moguda musical manresana als anys 80 i 90 (Stroika, dissabte 20 de desembre, a les 23:00h). Marc Vilanova

Vint anys il·lustrant. Això és el què celebra Valentí Gubianas a l’exposició que es podrà visitar fins al 6 de gener al Centre Cultural del Casino. Una trajectòria que es pot resseguir en l’obra exposada i que ens mostra tot l’esplendor del seu estil. Clar, alegre, narratiu i alhora poètic, imaginatiu i suggerent. Uns dibuixos murris, plens de moviment, de ritme al punt just, que transmeten sentiments i comuniquen emocions, amb personatges que prenen vida i uns escenaris impensables. La seva obra té una empremta pròpia, i és que les seves il·lustracions, més enllà d’explicar una història, traspuen art i el seu univers. Mentrestant, a la casa Lluvià hi ha l’exposició ArquiTati, de Jaume Roure. Una col·lecció on fusiona arquitectura amb el cinema de Jacques Tati. Roure diu que “la combinació de senzillesa i acurada elaboració, tant de l’arquitectura com de la narració que Tati mostra ens els seus films, m’agrada i connecta amb la meva manera d’entendre la pintura”. Treballa a partir d’imatges de les pel·lícules de Tati que interpreta i versiona a la seva manera, alhora que, com passa en arquitectura, utilitza la llum de manera plàstica per crear plans, volums, ombres... Es podrà visitar fins al 20 de desembre. Maria Camp