Aquesta informació es va publicar originalment el 1 de desembre de 2014 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
TEATRE. En un cap de setmana ben passat per aigua, el teatre Kursaal ha viscut feliç entre rialles. Divendres amb Tuppersex i dissabtes i diumenge amb Losers, el públic assistent va gaudir d’allò més amb les comèdies de temática amorosa-sexual.
TUPPERSEX
El públic assisteix a una sessió de formació per començar a treballar en el negoci del tuppersex, (un tipus de reunió, en què es venen tot tipus d’objectes sexuals). L'obra comença amb una sessió d'una formadora que descriu el meravellós que és treballar per la seva empresa, els beneficis que pot portar a nivell econòmic i se'ls informa que vindrà una experta en el tema per presentar els productes que, si es fan venedors de l'empresa, hauran de vendre a les diferents reunions de tuppersex.
L'embolic comença quan la doctora experta en sexe no apareix i, en el seu lloc, ve una substituta que de sexe en sap més que ningú. El contrast entre la seriosa i la desinhibida substituta produeix una sèrie de situacions còmiques, amb sorprenents girs de guió que fan que el què en un principi sorprengui pel format, acabi esdevenint un hilarant exercici de comèdia desenfrenada i molt esbojarrada.
L'obra la interpreten només dues actrius, Elena Fortuny i Gretel Stuyck. Les dues compleixen molt bé i es complementen a la perfecció en escena. Elena Fortuny, dóna vida a la formadora. Està francament espectacular en el seu treball, dóna vida a una seriosa i solvent professional, una mica “pija” i molt ingènua. En la primera part de l'espectacle està perfecta en la seva comesa d'amfitriona i transmet perfectament el que és una reunió de treball. Segons va avançant la representació, el seu personatge té un magnífic recorregut, on es despulla emocionalment davant la seva companya, que l'ha calat des del minut u. Totes les seves inseguretats i la seva catastròfica vida personal surten a la llum al llarg de la funció. Gretel Stuyck, està en la línia oposada de Fortuny. Interpreta Carmen Rico, perruquera i venedora de Tuppersex en les seves estones lliures. Aquesta, és molt bruta en la seva forma de parlar, però les seves hores de perruqueria la fan una perfecta coneixedora de la naturalesa humana. El seu paper és un bombó que ella esprem fins a l'últim trosset, sap que està per embolicar.
Foto: Kursaal Manresa
En conjunt estem davant un treball a duo perfecte, de dos grans professionals que mesuren molt bé el pols del públic i que es recolzen l'una en l'altra perfectament. La química entre les dues és molt notòria, i aconsegueixen dues creacions molt entranyables, que l'espectador es porta a casa amb molt d'afecte.
LOSERS
Les comèdies romàntiques han intentat, des de sempre (i en moltes ocasions, ho han aconseguit) fer-nos creure que la mitja taronja és, en realitat, el resultat de barrejar una bona espremedora i deixar anar un pessic d'acidesa (el just i necessari perquè hi hagi "tensió sexual") i així acabar servint un suc ensucrat a gust de tots els paladars.
Marta Buchaca torna ara amb un producte hàbilment construït per amenitzar i, fins i tot, alliberar rialles. Per aconseguir-ho, reuneix una col·lecció de referències prou conjuntural perquè el seu públic no tingui gènere, ni nivell intel·lectual definit, ni tant sols edat!
Losers és una comèdia romàntica. Ella es diu Sandra i és una soltera que voreja els quaranta, que està tan perduda com quan en tenia 15 i que busca l’amor desesperadament. El busca a tot arreu, fins i tot a internet, encara que ho trobi de losers . Ell, el Manel, és un dependent d’una botiga de telefonia mòbil de més de quaranta, que acaba de ser abandonat per la seva xicota, que se n’ha anat amb un teleoperador colombià.
Ella va a la botiga per donar de baixa el mòbil de la seva mare morta, i el que havia de ser un trànsit avorrit i pesat es converteix en el dia més important de la seva vida.
Evidentment es tracta d’una comèdia ; ningú ho nega. Però tracta temes d’actualitat i ens els fa reviure a escena, on en mes d’una ocasió, ens veiem reflectits… el tema dels “iphones” i tot el que ha representat de canvi a les nostres vides, està molt ben escenificat... La relació de la parella amb el grup familiar extern…. i això, curiosíssim, sense haver d'incorporar cap altre actor a la producció.
L'amor a primera vista, les relacions reals posteriors, els problemes de convivència... respectant o no les peculiaritats de l'altre, les actituds de cada un davant de fets importants o d'altres als que donem més importància de la que caldria. Amb Losers, s'ha aconseguit un text on tothom s'ho passa d'allò més bé però en el que es diuen coses que fan pensar. No es tracta d'un text buit. Es tracta de teatre contemporani, teatre proper al nostre dia a dia i de casa nostra.
Foto: Kursaal Manresa
Alguns moments apunten maneres de cert enginy (quan tots dos comencen a conèixer-se millor a través dels seus mòbils mentre romanen l'un enfront de l'altre, la història de la "tieta Angelina" i la seva desgràcia amorosa). Fins i tot la recta final, quan els dos protagonistes tenen una discussió prou considerable, té cert nervi dramàtic.
Per tant, Losers és la constatació d’un guió senzill, ben elaborat, que amb tan sols dos personatges ben interpretats i un atrezzo treballat, poden posar -se el públic a la butxaca. I el Kursaal de Manresa, així ho va interpretar.
