Aquesta informació es va publicar originalment el 26 de juny de 2014 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
PATRIMONI. Els manresans hem incorporat al nostre paisatge mental el gran edifici que fa cantonada entre el carrer de Jaume I i la plaça de Clavé, tot i que fins ara havia estat poc valorat. Es va construir el 1947 i és d’estil classicista de postguerra, com d’altres edificis construïts sobretot al Passeig i a les carreteres de Vic i de Cardona.
Són edificis que han resistit bé el pas del temps i que cal revalorar després del menyspreu a aquest estil lligat al Franquisme que es va mantenir durant la Transició a la democràcia. Aquesta zona és propera al nucli antic de la ciutat, dins de les muralles, i els edificis han estat construïts a partir del segle XVII, tot i que alguns, com aquest, s'hi ha afegit en ple segle XX.
Es tracta d’un edifici plurifamiliar entre mitgeres que fa cantonada, de planta baixa i set pisos, dels quals els dos darrers formen un àtic reculat. Destaca per la interpretació del neoclassicisme posterior a la Guerra Civil. La façana presenta un marcat ritme horitzontal amb tractaments diferents: d’estuc en fred de color de pedra per a la planta baixa, la cinquena i en els dos àtics reculats, i d’obra vista de maó vermell en les plantes centrals. El ritme vertical queda marcat per la tribuna que resol la cantonada en totes les plantes i per la simetria de les obertures. A la façana del carrer de Jaume I hi ha sis obertures per planta, quatre balcons i dues finestres, i a la de la plaça Clavé hi ha quatre obertures amb balcons correguts de la segona planta a la quarta. La façana està coronada per una cornisa prominent entre la cinquena planta i els dos àtics, i una altra sobre el darrer àtic. La coberta està resolta amb un complex sistema de terrasses.
Francesc Rubí
El catàleg de Manresa protegeix la volumetria i l'estructura i els principals elements de les façanes com la composició, la dimensió i els emmarcaments de les obertures. S’ha catalogat perquè és un edifici singular construït en un estil ampul·lós per a la seva època, que marcava una clara diferència social entre la burgesia i la resta de la societat. Avui dia ha perdut la connotació social classista i, a canvi, manté un valor estètic suficient per a la seva protecció.
