Aquesta informació es va publicar originalment el 7 de maig de 2014 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Temps era temps hi havia un drac, anomenat Inversions Pla de Bages, que cada any reclamava al batlle de la ciutat un mos amb què silenciar els budells del molt noble i lleial gremi d’especuladors. Com que la memòria és fràgil, d’any en any els vilatans, confiats, oblidaven ràpidament l’obligat tribut per mantenir la pau immobiliària. I això va ser així fins que, tot d’una, el drac, insatisfet amb les engrunes, va reclamar el pa sencer, amb el teatre Conservatori per torna. En aquest punt, val a dir que aquesta teatre era la nineta dels ulls no solament del batlle, sinó d’una majoria de vilatans, disposats a defensar-lo, si calia, a cops d’ametlla de la Llum. A fi d’evitar l’inevitable, el govern municipal intentà infructuosament una mediació per mitjà del cavaller Sant Jordi, conegut amb el sobrenom de sor Caram, però la víbria li buidà el banc d’aliments al primer déu-vos-guard. Algú proposà de pelar la poma, per tal de salvar-ne el cor, però el drac en volia fins a l’última butaca, i aviat, que la gana no té espera. Entretant, el batlle, que volia i dolia, va trobar en l’opció del referèndum una forma de nedar i guardar la roba. Va dir-se: “Deixaré que siguin els vilatans mateixos que decideixin que ens cal tenir el drac ben tip i satisfet”. I de seguida, en un rampell de clarividència, va tenir decidida la pregunta de la consulta, que deia: “Creu que el nou Pla General Alimentari del Drac ha de preveure que, a canvi del TC, tots hi posem una de les dues orelles?”. Només van votar a favor de donar carbassa a la bèstia una dotzena de vilatans que gens casualment tenien les orelles a cal ferrer.
Il·lustració: Laura Estrada
