Aquesta informació es va publicar originalment el 11 de març de 2014 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Ha començat el compte enrere. Falten només vuit mesos perquè el poble de Catalunya sigui consultat. El camí tortuós continua. Les traves espanyoles també.
Des de l’estat espanyol han tornat a moure fitxa –negra, com sempre– en el procés pel dret a decidir a Catalunya. En aquest cas, el govern espanyol ha tramès un escrit al Congrés dels diputats amb la seva negativa a possibilitar que es transfereixin les competències per celebrar la consulta al poble català. S’al•lega que no hi ha lloc per a "consultes especulatives" i es recorda que la "sobirania nacional resideix en el poble espanyol" per tant, les comunitats autònomes "no tenen competències per adoptar decisions polítiques que afectin al conjunt de l’estat".
Tot plegat es vindria a resumir amb un "ordeno y mando y punto". Com ha dit el President, una autèntica llàstima ignorar la possibilitat de fer les coses d’acord i ben fetes. Consensuar, parlar, negociar. Qualitats que emanen del poble català, de la societat catalana amb la qualitat del diàleg, del pacte, en definitiva, de la democràcia en les decisions preses i per prendre. En aquest sentit, tan diferents amb el govern espanyol del cop de puny a la taula per dignitat espanyola, orgull i prepotència. La cara i la creu. Un saber fer contraposat.
Les declaracions del President han tornat a ser contundents i reafirmants, el 9 de novembre hi haurà consulta i serà legal. Si més no, emparada en les lleis catalanes amb la validesa del mandat del Parlament de Catalunya. Quanta supèrbia, quanta ceguesa cal per privar a un poble ser preguntat en democràcia, quina democràcia de fireta que tenim al govern espanyol, quant de mal tants anys de franquisme. Certament, és una situació penosa haver hagut d’arribar fins aquí, i el que segurament ens queda encara fins a assolir el nostre objectiu comú, però també és del tot interessant i pedagògic poder retractar de cara al món quin estat “acull” els catalans, l’estat que més aviat “ens ocupa” i que ens priva d’expressar-nos. Sort que la democràcia al món està per sobre de tot!
