Aquesta informació es va publicar originalment el 23 de febrer de 2014 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
FA 25 ANYS AL POU Els ciutadans estàvem acostumats a anar amb cotxe a tot arreu, n’hi havia prop de 30.000 a la ciutat i no hi havia cap estudi seriós i recent sobre densitat viària. La Guàrdia Urbana –encara no se’n deia policia local-- posava una mitjana de 1.500 multes al mes, un 90% de les quals corresponia a estacionaments incorrectes. En aquell número també entrevistàvem Simeó Selga, del qual aquest any es celebra el centenari del seu naixement.
En el reportatge central del mes, elaborat per Ramon Fontdevila i Joan Morros, s’analitzava l’impacte dels 30.000 cotxes que omplien els carrers de la ciutat (un per cada dos habitants) i el caos circulatori que sovint es produïa. No hi havia estudis recents –el darrer era de 1981—i només es disposava d’un aparell de control d’aforament de vehicles, sense el processador de dades pertinent. Els punts negres eren al sector Sant Cristòfol-Arquitecte Gaudí i la carretera de Vic, en paraules del sergent Martos, l’enginyer municipal Lluís Basiana i el regidor Pere Vilarasau.
Durant l’any anterior –1988-- hi havia hagut 357 accidents, amb 87 atropellaments, 182 ferits greus i 8 morts. Com a dada significativa, per la plaça de Sant Domènec hi passaven diàriament 12.000 vehicles en sentit ascendent. Es confiava que l’avinguda de les Bases de Manresa, una altra de les vies amb més intensitat de trànsit, es consolidaria com una via ràpida que ajudaria a descongestionar el centre de la ciutat.
El problema de l’aparcament era un altre dels punts analitzats en el reportatge. Hi havia espais públics gratuïts al solar Saclosa-Carrió (170 places), al solar del davant de l’Atlàntida (380), a la Seu (65) i a la Caserna (125). Els aparcaments en zona blava tenien 430 places i els privats n’oferien 624. Però era imminent el tancament de l’espai del davant de l’Atlàntida i això generava preocupació.
Jove Cambra
Ara ha estat actualitat per la crisi i el cessament de l’activitat, però fa un quart de segle la revista dedicava un reportatge a Jove Cambra, que vivia una època daurada, llavors presidia Joan Sebastià Rodó, el qual rebatia la possible imatge elitista de l’entitat. En aquella etapa, a més d’organitzar la Transèquia, promovien activitats com la Cavalcada de Reis o el Campi qui Jugui, a més de cursos de protocol i oratòria, entre d’altres.
Mestres Cabanes rebia la medalla de la ciutat
En el capítol d’actualitat, destacava la celebració de la Festa de la Llum, amb pregó d’Isidre Morros, bou rostit a la plaça Major, on es va instal·lar una falla, i lliurament de la medalla de la ciutat a l’escenògraf Josep Mestres Cabanes, a càrrec del president Jordi Pujol, que més tard inaugurava la residència d’avis del Centre Cívic Selves i Carner i el pavelló del Pujolet, amb conflicte polític perquè no s’hi havia convidat ningú de la Diputació, tot i que aquesta institució hi aportava un terç del cost.
L'artista revent la medalla de mans del president Pujol
