Aquesta informació es va publicar originalment el 25 de gener de 2014 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
PATRIMONI. No fa tants anys el Passeig i les seves rodalies, que ara són la part més important del centre comercial i residencial, eren un eixample industrial al costat d’una línia de ferrocarril. Això només es nota per la permanència de dos edificis fabrils reutilitzats, el de la Maquinària Industrial i el de la fàbrica de sabates Pielsa, al carrer de Carrió, construït el 1921 i rehabilitat el 2002 per a ús residencial i d’oficines.
Era una fàbrica de planta baixa i dos pisos situada entre mitgeres de la qual només ha conservat la façana amb elements estètics propis del Noucentisme postmodernista. Té cinc grans obertures a la planta baixa i a cada pis perfectament alineades. Per donar una impressió de més amplitud, l’arquitecte va destacar les línies horitzontals: una franja entre la primera planta i la segona i una vistosa cornisa amb força ràfec desapareguda amb la rehabilitació. A la dreta hi ha un sector de façana que sembla d’un edifici anterior perquè no segueix l’estètica de la resta, però manté la mateixa relació entre alçades. El recurs estètic més característic d’aquesta façana és la diferència entre el tractament de les obertures. Les de la planta baixa i el primer pis tenen els brancals revestits amb forma de carreus i estan coronades per arcs amb dovelles. A la planta baixa són de la mateixa mida i ara fan la funció d’entrades d’un porxo públic en el qual hi ha aparadors comercials. Els arcs tenen la clau molt destacada en forma de corretja que ve de l’ampit de les finestres de la primera planta i petits detalls geomètrics, com tres cercles gravats a la paret en l’arrencada de l’arc. A la primera planta, són finestres baixes amb grans arcs de mig punt, que també tenen elements decoratius circulars. A la segona planta, en canvi, les finestres són rectangulars i sense elements decoratius. Aquest contrast sembla cridar l’atenció sobre el sector de façana pensat per embellir el carrer i aquell que s’ha concebut únicament com a via d’il·luminació natural per a un espai de treball.
Foto: Francesc Rubí
L’empresa que va construir i explotar l’edifici entre 1921 i 1989 fou Manufacturas de la Piel SA, una de les principals empreses de fabricació de sabates a la Manresa del segle XX. Va ser fundada per Lluís Planas, Jaume Castells i Antoni Arderiu, el 1930 es va fusionar amb una adoberia de pell igualadina i es va convertir en proveïdora de l’exèrcit i, a partir dels anys cinquanta va fabricar les sabates de moda que l’han fet famosa fins a la seva desaparició, al principi del segle XXI.
L’edifici està protegit pel catàleg perquè és l’únic que es conserva relacionat amb el sector de la pell, que havia estat molt important a Manresa fins al segle XX, i perquè s’ha valorat l’estètica de la façana.
PER SABER-NE MÉS:
Josep Camprubí, Les principals noves empreses a partir dels anys vint , a M. Riu (dir.): Història de la ciutat de Manresa (1900-1950) , (vol. 2), Caixa de Manresa, 1991, p. 277-287.
Jordi Nadal, La transición del zapato manual al zapato “mecánico” en España , a J. Nadal i J. Catalán (eds.), La cara oculta de la industrialización española. La modernización de los sectores no líderes (siglos XXI y XX) , Alianza Editorial, Madrid, 1994, p. 321-340.
