Aquesta informació es va publicar originalment el 21 d'octubre de 2013 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
D'AQUÍ D'ALLÀ. La
Morena Stefani és una manresana d'origen italià que s'ha establert a Manresa sense posar data de retorn al seu país. Va aterrar a la ciutat fa un parell d'anys i, després d'un parèntesi d'un parell de mesos a la Bolonya on va néixer fa 33 anys, ha tornat per seguir treballant de professora d'idiomes i participar activament en el teixit associatiu a favor dels drets socials i el dret a decidir.
Tinc 33 anys i vaig néixer a Bolonya, on he viscut gairebé tota la vida. Vaig estudiar idiomes i literatura anglesa i alemanya a la Universitat (l’equivalent a la filologia aquí) i vaig treballar en assessorament d’aturats i una oficina de mobilitat europea. Fa un parell d’anys, van confluir diversos factors: la feina es va acabar, tenia ganes de viure una experiència internacional i vaig poder acollir-me a un projecte de voluntariat europeu. Vaig arribar a Manresa l’octubre del 2011.
El projecte de voluntariat era impulsat pel Consell Comarcal del Bages i una entitat italiana. Vaig estar al punt d’informació juvenil SapsK fins al juny del 2012. Llavors vaig tornar a Itàlia un parell de mesos, i vaig participar en un altre projecte d’educació per la pau a la república de Geòrgia. Però tenia decidit instal·lar-me a Manresa. El setembre del 2012 tornava a ser aquí.
I ara sóc manresana, de moment sense data de tornada. En arribar de seguida em vaig apuntar a un curs de monitora al CAE, que ara estic acabant. I vaig començar a treballar: de professora d’idiomes (anglès, italià), cada cop més, i ara ja ho faig d’una manera més fixa, en acadèmies, una cooperativa de formació i una escola. Visc al centre, en un pis compartit amb una companya. Manresa és deu vegades més petita que Bolonya, de fet té el nombre d’habitants del meu barri. I té una mica aquest caràcter de barri: la gent es coneix però alhora tens accés als serveis i tot el que necessites. És una ciutat còmoda. Tot i que jo no tinc cotxe i trobo que una de les mancances és el transport públic. Cap a Barcelona però també pobles de la vora. Poca freqüència i el servei acaba molt d’hora.
Estava saturada d’Itàlia. El govern, la política, la gent…I aquí de seguida vaig conèixer gent més positiva, activa, que intenta fer coses per canviar la situació. Parlo almenys dels ambients amb què jo m’he relacionat. A Itàlia tothom és molt desconfiat, com més passiu i pessimista. Aquí he trobat estímuls, aquesta seria la paraula. Molts estímuls. M’he implicat en les activitats de l’Ateneu La Sèquia, un projecte extraordinari, i en moviments socials. A Bolonya també n’hi ha hagut, però ara està tot molt aturat. I un lloc coml’Ateneu, allà, seria més tancat, costaria entrar-hi i participar-hi. Crec que aquí hi ha gent molt oberta i qui ho vol pot trobar fàcilment la manera de col·laborar i ser útil a la gent i a la societat.
De fet, som països veïns, però a Itàlia hi ha un desconeixement enorme de la realitat d’aquí. Es pensa que a Espanya tot és flamenc. Jo mateixa he descobert coses que m’han sorprès: sabia que es parlava català, però no que era tan comú entre la gent, a l’escola, etc. He volgut aprendre català i castellà. A més, he arribat al moment de màxima efervescència del tema nacional. I intento contribuir a fer caure prejudicis contra els catalans. A Itàlia, s’associa el moviment independentista o els catalans en general amb la Lliga Nord, una formació d’extrema dreta, feixista. I no té res a veure! Al nord d’Itàlia no hi ha hagut una repressió històrica i cultural, el tema és només econòmic i és radicalment diferent que aquí. La gent parla sense conèixer i jo miro de combatre-ho. Ah, i no cal dir que el dret a decidir és una qüestió de pura democràcia i caldria poder fer la consulta.
Participo també a activitats de la Manresa Antifeixista. I canto a la coral de gospel de Sallent i a la del Peguera. No paro. M’agrada ser conscient i participar. No només viure en un lloc sinó integrar-me al seu teixit social. Crec que és lamanera de conèixer la realitat del país. I si trobo a faltar per exemple la pizza... Cap problema,me la faig jo a casa!
