Aquesta informació es va publicar originalment el 19 d'octubre de 2013 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
DE LA SENALLA, AL PLAT. Alguns ja fa dies que en busquen, d’altres hi aniran un dia i ja hauran fet la temporada. Alguns només els veuran dins d’un plat, a la brasa o guisat, però molts de nosaltres, en major o menor mesura, en menjarem i sabrem que altra vegada, ha arribat la tardor. El rovelló, entre tots els bolets, potser és el que més afició desperta a Catalunya i no és estrany, perquè cuinat es converteix en una autèntica festa pel paladar.
Del bosc n’és el reietó.
Amb corona ataronjada,
si li veus el caparró
el culls d’una revolada.
Cèlia Figols
Segons Josep Pla,"mengeu un rovelló o un pinetell a la brasa i és com si us mengéssiu una orella de senyoreta impregnada de pinassa" . Doncs bé, no sé si la comparació us sembla encertada o no, però sí que és cert que és dels bolets que menys indiferents ens deixarà en degustar-lo. Segons la zona, també el sentirem anomenar esclata-sang, pinenc, pinenca o pinetell. I de fet, a Catalunya en tenim fins a cinc tipus diferents, i d’entre ells el rovelló vinader és el que s’emporta el premi al més preuat gastronòmicament parlant. En general, tots els rovellons són amants els boscos assolellats, prop de pins o avets joves que deixin passar els raigs de llum. De colors ataronjats, cal diferenciar-los de les lleteroles, que són indigestes, tot aplicant un tall que ens permetrà veure el color del líquid que se’n desprèn. Si aquest és blanc com la llet, eviteu-lo!
Nutricionalment parlant, s’ha de dir que els bolets aporten molt poca energia, ja que estan formats majoritàriament per aigua. Però sí que ens aporten fibra, fòsfor, iode i precursors de la vitamina D. Fins i tot, alguns investigadors coincideixen a afirmar que algunes varietats de rovelló podrien tenir un antibiòtic natural. Però el que realment els fa atractius és el seu gust en boca; per tant a l’hora de comprar-los cal tenir en compte la procedència, ja que sovint trobarem bolets vinguts de Romania, Rússia, Bulgària…. que probablement hagin perdut gran part de les qualitats organolèptiques durant el viatge. Però és que a més a més hi ha un altre factor a tenir en compte. Els bolets, com tots els fongs, són especialment sensibles a l'hora de captar i absorbir radiació del terra i dissortadament els efectes de la radioactivitat encara són presents sobre l’Europa oriental. Així doncs, es recomana menjar rovelló de prop de casa! A Catalunya ja se’n poden començar a trobar a finals d’agost i el preu de mercat variarà molt en funció del tipus, procedència i moment de la temporada. Us en proposem una recepta.
Puré de moniatos escalivats amb rovellons al forn
Ingredients per a 4 persones: 850 g de moniatos, 500 g de rovellons, dos grans d’all, 50 g de pinyons, 2 tomàquets, julivert, sal, pebre, oli, romaní i farigola.
Preescalfem el forn a 185ºC i introduïm els moniatos rentats durant uns 45 min. Un cop cuits els pelem i els xafem amb una forquilla amb sal i pebre, fins aconseguir una pasta homogènia i reservem. Sense ni parar el forn hi introduïm el rovellons nets amb una picada d’all i julivert i unes gotetes d’aigua per evitar que quedin ressecs, amb unes fulles de romaní i de farigola. No els farem coure més de 8 minuts i reservem. Per a l’oli de pinyons i tomàquet, escaldarem els tomàquets (durem aigua a ebullició i introduirem els tomàquets marcats per la banda del cul en un tall en forma de creu, i ho fem bullir un minut i refredem en aigua i gel, de manera que ens seran molt fàcils de pelar). Un cop escaldats i pelats, els tallem a daus (només la carn, les llavors les podem fer servir per una amanida). Els pinyons els posarem dins d’oli calent que just en aquell moment retirarem del foc. S’ha de vigilar que no és cremin així que hi estarem a sobre, ja que passen de cuits a cremats en un tres i no res! Un cop fred hi barregem els daus de tomàquet i corregim de sal i sucre si fes falta.
Per a la presentació, posarem el puré a la base del plat amb l’ajuda d’un motlle untat amb oli perquè no ens quedi el moniato enganxat. Posarem els rovellons al damunt per obtenir volum i al voltant del plat repartirem l’oli de tomàquet i pinyons.
