Aquesta informació es va publicar originalment el 8 de març de 2013 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Un dels punts estrella de la revisió del Pla General Urbanístic de Manresa és, sens dubte, el que defineix el futur de Sant Domènec i de tot el seu entorn. L’anhel de la ciutat per tenir una gran plaça fa que, històricament, s’hagi posat sobre el mapa l’enderrocament de l’illa de cases que inclou el teatre Conservatori; de la mateixa manera que molts han somiat una plaça de la Bonavista circular i amb un radi faraònic que enllaci —amb l’elegància de la modernitat i l’avantguarda— les carreteres de Vic, Santpedor i del Pont de Vilomara amb la part alta del Passeig, presidida pel darrere de la Ben Plantada. Una altra aspiració històrica del manresanisme que ni el boom immobiliari va aconseguir desencallar.
De fet, és ben bonic somiar en la fesomia futura de Manresa quan, ara per ara, no hi ha calés ni per arreglar els bonys de les vies principals i encara menys de les secundàries. Però, evidentment cal que, quan per fi veiem la llum al final del túnel, no ens enganxin amb els pixats al ventre. Comptat i debatut, potser sí que la gran capital de la Catalunya Central es mereix una superplaça al rovell de l’ou. Ara que, per altra banda, potser també és cert que una ciutat amb tirada per les arts escèniques tampoc no ha de prescindir d’un teatre centenari d’estil italià. Si la Seu és una bella reproducció a escala de Santa Maria del Mar, per què el Conservatori no pot ser un Liceu de butxaca? Molta comèdia i molt de debat és el que ens espera. Com que el paper i els plànols encara surten barats, s’admeten tot tipus d’idees.
Il·lustració: Joan Manel Gabarró
