La gran rasa

per Adam Majó, 28 de febrer de 2013 a les 00:00 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 28 de febrer de 2013 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Una mica com a la historieta de l’Astèrix, Manresa té una gran rasa que divideix la ciutat i que en fa incòmode el pas entre una banda i l’altra. No és un fenomen excepcional, moltes altres ciutats i pobles la tenien i amb el temps l’han convertit en un passeig agradable que en lloc d’allunyar serveix de punt de trobada, d’espai urbà amb sentit propi. Em refereixo, ja ho deveu haver endevinat, a la carretera que creuava a majoria de pobles i ciutats del país i que a Manresa encara manté tant la denominació com, malauradament, la configuració. La carretera de Vic i de Cardona segueix tenint els mateixos carrils i senyalització com si encara no hi hagués un tram de l’eix transversal que fa de ronda exterior ni molts altres punts de penetració a la ciutat, existents o projectats, que permeten i permetran evitar aquesta via i que, per tant, fan perfectament possible repensar-la de dalt a baix, tal i com han fet en tantes altres poblacions on parlar de treure espai a l’automòbil per ampliar voreres o fer carrils bus (i bici) no és un tabú contra el qual cap govern municipal no s’atreveix a actuar. S’atreveixen, això sí, a posar-ho en algun document, com al Pla de mobilitat (aprovat per amplíssima majoria), que dibuixa una avinguda amb més espai per als vianants, carril bus, arbres i sense places d’aparcament en superfície. Però com que la realitat és tossuda i és evident que aquesta carretera no només enlletgeix extraordinàriament la imatge de la ciutat i és font de soroll i contaminació, sinó que, a més, secciona el centre comercial de l’eixample (Guimerà i Passeig) i el nucli antic (Born, Plana i Nou), sempre hi ha qui proposa idees tan originals com improbables que serveixen per distreure el personal i ajornar (per la propera legislatura…) les decisions necessàries. Així, uns plantegen que per apropar aquests dos sectors de la ciutat el que cal és enderrocar el Teatre Conservatori, i d’altres s’atreveixen a suggerir el soterrament del trànsit en aquest mateix tram de la muralla. Tant els uns com els altres saben que cap d’aquestes propostes no tirarà endavant en els propers quinze anys i que, en canvi, replantejar la carretera de Vic/Cardona convertint-la en un atractiu carrer central, desviant trànsit cap a l’avinguda Universitària o cap a Manresa Sud (i als aparcaments que tants diners ens costen…), sí que ho és, de possible. Cal, però, i com sempre, voluntat política per plantar cara a la manresaníssima resistència al canvi. O continuar com sempre, fent volar quatre coloms, qui dia passa any empeny i pou avall que ja tocarem fons.






Arxivat a:
Opinió



Participació