Ramon Aran i Vilà | Actualitzat el 10/12/2012

«Els independentistes arribarem a més llocs dividits»

ENTREVISTA. Jaume Vallcorba (Sant Feliu de Codines, 1954), enginyer tècnic industrial, és el president de la Fundació Catalunya Estat, un dels diversos ‘lobbies’ proindependentistes, creat arran de la sortida del Cercle Català de Negocis (CCN) d’11 dels 13 membres que en formaven la directiva. Vallcorba es dedica a temps complet a la Fundació. Fou convidat per Oló per la Independència a impartir una conferència al municipal bagenc sobre les raons de l’Estat propi.
Vallcorba dubta que el millor futur per a Catalunya sigui dins de la UE. Foto: Ramon Aran

Creu que el tomb que va fer CiU convocant les eleccions va ser només per aconseguir la majoria absoluta o que la girada cap a l’Estat propi va de debò?

Crec que va de debò perquè, al final, no ha sigut CiU que lideri res. Ha sigut el poble, Catalunya, que ha sortit al carrer i el que ha marcat el camí. La manifestació de l’11 de setembre ha resituat els partits polítics. Convergència i el sr. Mas s’ha agafat a l’últim vagó d’un tren que és la societat civil. Molt intel·ligentment, ha anat a parar a la màquina del davant. I ara ell s’ha posat al front. Però qui lidera el tema és la societat civil.

És a dir, quan Mas convoca unes eleccions dient que ho fa pel clam del poble, vostè se’l creu.

Sí.

Prenent la metàfora del tren, el primer vagó, que ocupa Mas, ha rebut diversos atacs des de la premsa de Madrid. Si el primer vagó falla, el tren falla?

No. Hi haurà un recanvi. Ja hi comptem, que el que farà Espanya és atacar el líder. Els catalans, en aquest moment, hem de ser pragmàtics. No en tenim cap més. Si en Mas s’ha posat al davant, perfecte, i hem de donar-li suport. Oi que s’hi ha a posat al davant? Doncs, donem-li suport perquè engegui el procés. Si ell fallés, ja trobaríem un recanvi. Però en principi és ell.

La consulta sembla l’objectiu primordial d’aquesta legislatura. S’arribarà a produir-se en aquests quatre anys?


Sí. I s’ha de fer molt ràpid. La Generalitat està asfixiada econòmicament. A part, està humiliada. I els consellers estan farts de Madrid. Que els diners arribin tard i malament i, per culpa de no rebre’ls –que són diners que hem pagat els catalans-, s’hagi d’endarrerir els pagaments a proveïdors i als serveis socials... Això no ho aguanta cap govern. Per això, crec que el primer que farà Mas és anar cap a la consulta o el referèndum, el que sigui.

¿Abans de fer la consulta, el govern no intentarà dotar-se de l’estructura per recaptar impostos, el que en diuen la hisenda pròpia?

Es pot fer tot a la vegada.

Però Convergència diu que vol molt temps fer una infraestructura d’aquesta mena, més d’un any...

No, això es pot fer molt ràpid.

Hem d’arribar a la independència sense poder recaptar els impostos?


S’hi pot arribar. L’endemà fas una llei en què es diu que, a partir d’aquest moment, els impostos es paguen en aquest compte bancari. Si es vol tenir tot molt preparat, sí que es pot dilatar el procés. Però crec que no s’hauria de dilatar. Un tema important és que els empresaris demanen que sigui curt i ràpid. Si s’allarga la incertesa, en el món econòmic és molt dur. Els empresaris que donen suport al procés independentista exigeixen que sigui curt.

Hi ha moviments que reivindiquen que el vessant social vagi unit al vessant nacional i que molts partits i plataformes com la seva no el reivindiquen.


Sense vessant nacional, no hi ha l’altre. Patim un espoli de 18.000 milions d’euros anuals. En el moment en què esdevinguem un estat, aquests milions els tindrem i serviran per gestionar el tema social. Si no tenim estat, el tema social perilla perquè la Generalitat no disposa de diners. Anteposar el tema social al nacional és un error. Quan tinguem el nacional, el social el tindrem arreglat.


Vallcorba pronuncià una conferència a Santa Maria d'Oló
. Foto: Ramon Aran

Una de les dates que sonen per fer la consulta és la històrica en què es commemoraran els 300 anys de la caiguda de Barcelona el 1714, l’11 de setembre del 2014. La consulta escocesa és al juliol, dos mesos abans, i, de moment, tot i que falta una mica menys de dos anys, només el 30% dels escocesos, segons les enquestes, votarien que sí a la independència. Fóra bo per a Catalunya situar la consulta després de l’escocesa?

Jo la faria abans malgrat la connotació històrica. La Generalitat està en una situació tan dèbil que la faria el 2013. Com més abans del 2013, millor.

És un tema de recursos.

Sí. No esperaria que ens suméssim a un altre país. És igual si nosaltres obrim primers el camí. Aquest cop els catalans hem d’anar a la nostra. Si coincidim, perfecte. Si no, no passa res.

Anar a la nostra és arriscar-nos a sortir també de la Unió Europea?

Sí..., però no sortirem de la Unió. És un espantall que ens ha posat el PP.

Pot ser que sortim de la unió política, però que no sortim del mercat únic.

Exacte. L’Espai Econòmic Europeu el tenim garantit. I en l’espai polític, podria ser que ens fessin esperar una mica per les grans pressions que pugui fer Espanya. Però, amb l’espai econòmic, en tenim suficient. Si obrim la ment i pensem què és més convenient per a Catalunya, hauríem de valorar si ens interessa ser en l’espai polític. Perquè sense el control del Banc Central [Europeu] podríem fer una política fiscal diferent. Podríem fer una Catalunya amb una fiscalitat molt baixa al sud d’Europa per atreure una multitud d’empreses. Ens seria molt favorable. 

Des de l’exterior, Europa està molt desacreditada. No podem renunciar a Europa?


No. Europa s’ha estancat durant deu anys amb l’intent de votar-ne la Constitució [europea], però no deixa de ser un gegant. Al moment en què es facin els Estats Units d’Europa, que siguin federals, es podrà competir amb els Estats Units, la Xina i l’Índia. Necessitem l’espai europeu.

L’última dada del CEO deia, referent a una consulta sobre la independència, que el 57% dels catalans votarien que sí, un 20,5% que no, i un 22% que no hi aniria o que no sabien què farien. Estem ja prou madurs per fer la consulta?

Ho tenim molt bé perquè partim d’una massa molt gran de gent, partim de la majoria. En el moment que es comenci el procés, que es digui que tal dia farem el referèndum, acabarem de convèncer els indecisos. Esclar, es posaran tots els mitjans del govern a explicar els avantatges d’un estat propi.

Hi ha una gran diversitat de plataformes independentistes. Vostè mateix va partir del Cercle Català de Negocis. No hi ha massa dispersió d’aquestes entitats? ¿No fóra més convenient que es fusionessin en un moment en què el país tendeix més a convergir en grans consensos que no pas a dividir-se?


 No. Crec que és al revés. Ens va bé molta dispersió i diversitat perquè arribem a més persones. Va amb l’ADN català. Som molt independentistes i ens agrada treballar sols. I som molt creatius. Ho hem de respectar.

Però treballar sols, per molt creatius que siguem, ens perjudica segons com...


Havent-nos separat del CCN, som dues entitats que fem la mateixa feina, però entrem en àmbits diferents. Ells toquen més el tema empresarial i nosaltres, més el social, el de sindicats. Com es crea un ser humà? Es divideix una cèl·lula, es divideix en dues, es van dividint... 4, 8, 16... Creen un ser humà partint de la divisió d’una cèl·lula. En l’independentisme fem el mateix. Creem el cos social a partir de dividir-nos. Arribarem a més llocs dividits.

Abans, l’independentisme, sense el cos social, ja es dividia...

Ja. Però miri ara quants som. Hi ha l’ANC, amb qui treballem molt coordinats. Les entitats ens hem coordinat. Encara que siguem molt diverses, estem coordinades. Sortim amb missatges molt comuns. Ens passem tota la informació. Potser no ho sap gaire gent. Ja fa mesos que treballem coordinats. Cadascú toca un àmbit. Hi ha la Coordinadora d’Associacions per la Llengua Catalana (CAL), Òmnium Cultural, la Fundació Catalunya Estat, el CCN, l’ANC... Cadascú s’ha especialitzat en una àrea i, així, cobrim tota la societat.

COMENTARIS

Decepció
Joan Vilarrasa, 11/12/2012, 23:13

Tenia esperanças de trobar un lider politic per portar Catalunya cap l'Estat Propi, peró una altra vegada he vist
que els politics nomès els interesa la cadira. Resumin, els Catalans no sabem fer pinya i tinc l'incertesa de no tenir una altra oportunitat. Joan

FEU EL VOSTRE COMENTARI


Aquest comentari quedarà pendent d'aprovació per part de l'administrador del web. Si voleu que el vostre comentari es publiqui de forma instantània i sense passar control previ, heu d'estar registrats. Podeu registrar-vos fent clic aqui

Nom Títol Comentari Comprovació Escriu l'any actual, amb 4 xifres D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.

Associació Cultural El Pou De La Gallina | NIF: G-58376682 | Carrer Sobrerroca 26, 1r 1a | Apartat de Correus 1 - Manresa | Tlf/Fax: 93 872 50 18 | elpou@elpou.cat | Condicions d'ús
Ús de cookies
Utilitzem galetes pròpies i de tercers per mesurar i gestionar les visites a la web, com també per recordar els usuaris que hi accedeixen. Si accepta la seva instal·lació, considerem que accepta el seu ús. Per canviar-ne la configuració o obtenir informació sobre la nostra política de galetes premi aquí.