Aquesta informació es va publicar originalment el 18 de novembre de 2012 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
En aquest moment de crisi, les grans fortunes procuren comprar i apropiar-se de serveis dels quals poden treure rendibilitat. Ho hem vist a Madrid i València, amb la privatització d’hospitals. Ideològicament, no estic en contra de la gestió privada en la sanitat catalana, sempre que sigui eficient i no obtingui lucre. No es pot criticar la gestió privada, pensant que la pública és més eficient, quan tenim exemples clars del contrari. Que professionals sanitaris puguin gestionar directament serveis, i el benefici econòmic es destini al mateix servei, no és dolent, ans al contrari: permet una millor implicació dels mateixos sanitaris.
El que no veig bé és passar serveis a gestors privats amb ànim de lucre, que, per tant, intentaran obtenir un benefici econòmic que no destinaran al servei que donen. En aquest punt, la transparència també és un valor a defensar de forma clara i contundent. Diversos exemples que han sortit a la llum pública, amb manca de claredat, amb impossibilitat de tenir els números clars, amb imputacions als mateixos periodistes que ho han investigat, ens fan exigir que els diners públics, de tots nosaltres, serveixin de forma clara i eficient per a serveis públics. A la manifestació del 14N, un grup de companys del Clínic de Barcelona mostraven la seva preocupació per la possible privatització del seu hospital, però sobretot per la manca d’informació que en tenien. Cal exigir que la propera república catalana sigui participada, transparent, eficient, al servei dels ciutadans, sobretot dels més desvalguts, solidària i justa. Si no, molts ciutadans se’n podrien sentir exclosos en veure que tot segueix igual. Pensem-hi!
