Aquesta informació es va publicar originalment el 12 de novembre de 2012 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
CRÒNICA. Els
Brams, acompanyats per una quarantena de músics de la
Banda de l’Escola de Música de Berga, emocionen i commouen un públic que va omplir a vessar la sala gran del
Kursaal. Amb un estil menys brusc, aspre i estrident que de costum, els berguedans van tendir a un estil d’expressió més calmat, plàcid i melòdic, però igualment reivindicatiu. Va posar punt i final a la Fira l’espectacle de
cloenda que es va dur a terme a la Plaça Major, que va sorprendre bona part dels assistents.Després d’haver reunit de nou Brams i d’haver presentat un nou disc, "Oferta de diàleg" (Música Global, 2011), Titot va fer realitat un vell projecte: la col·laboració entre el grup i una banda musical.
L’espectacle va comptar amb els components del grup liderat per
Francesc Ribera ‘Titot’ i una quarantena de músics de la Banda de l’Escola de Música de Berga sota la direcció de
Jordi Sabata.
Amb un estil menys brusc, aspre i estrident que de costum, els berguedans van tendir a un estil d’expressió més calmat, plàcid i melòdic, amb un ritme més assossegat que en els seus primers discs, tot i que va mantenir el seu caràcter reivindicatiu.
El concert va incloure algunes de les cançons més emblemàtiques de Brams i una sèrie de peces que per les seves característiques tenen una difícil cabuda en els espectacles que ofereix habitualment el grup.
Van escollir les cançons que millor demostren el seu compromís social i nacional. D’aquesta manera, el repertori no va ser una antologia dels grans èxits del grup, que van tocar cançons com “L’home de Kigali” o “Nena de Nicaragua”, que no acostumen a formar part dels concerts de la banda berguedana. En contrast, en van obviar d’altres com “Dilluns que ve” o
“Inici de càstig al fetge”, sovint presents als seus directes.
Reflexions amb missatge
Entre peça i peça, amb les llums de la sala apagades, Titot contextualitzava les cançons amb breus idees, compromeses, punyents i commovedores. A banda que eren una manera de permetre les transicions d’una cançó a l’altra, el cantant berguedà transmetia al públic un compromís social i nacional d’una manera molt profunda.
Va reflexionar sobre diversos temes. El primer, la
immigració: “Tothom és immigrant. Un dia no hi érem i l’endemà si. No hem de tenir prejudicis, la terra és nostra en tant que és dels altres. Aquesta terra és nostra, i el món és de tots”, va assenyalar Titot. Hi va haver parlaments més metafísics, com el que pregonava que “la rutina fon els records i els converteix en sensacions”. També es va preguntar sobre un hipotètic futur: “Què dirà la història de nosaltres quan tot el que escrivim s’hagi esborrat, quan els científics hagin d’interpretar els ossos de
Mathaussen o
Srebrenica?”.
Brams amb la Banda de l'Escola Municipal de Música de Berga. Foto: Alex Carmona.
Va criticar durament les diferències entre el nord i el sud, metaforitzant-ho amb un cas d’
anorèxia: “Dues adolescents malaltes, una per l’abundància i l’altra per l’escassetat, es miren... i moren”. En aquesta línia, va afegir que no hi ha millor aliat per l’opressor que el mateix oprimit: “Les colònies imposaven odi a les metròpolis per fer-los odiar la pròpia llengua i cultures i fer-los creure que la seva era millor. El pitjor que hi ha és l’odi a un mateix”. Així, va concloure que “no hem de créixer cap enfora, perquè envaïm l’espai dels altres. Hem de créixer cap endins, a través sobretot de la cultura”.
Titot també va centrar bona part de les seves intervencions en temes nacionals: “Tenim un gran exèrcit de professors, artistes i científics. Amb aquest exèrcit guanyarem la guerra per la
llibertat”, va proclamar.
A més, va apuntar que “no hem d’estar tristos per portar 300 anys oprimits. Espanya i França han intentat durant 300 anys anul·lar-nos com a poble i no ho han aconseguit. Hem resistit. Qui guanya i qui perd?”. Continuant amb la clau nacional, va recordar que “en totes les nacions només hi ha una generació que veu com la seva nació passa de ser oprimida a ser lliure. La història li ha regalat aquest moment a la nostra generació”. Titot va voler llençar un repte a la futura societat catalana: “Sortirem reforçats com a poble d’aquesta ocupació. Tenim l’oportunitat de ser un poble just, sense vencedors ni perdedors. Això no passa enlloc, podem convertir-ho en un invent català i exportar-ho al món. Seria el regal català a la humanitat”.
Una cloenda atrevida
Després del concert de Brams va ser el torn de l’acte de cloenda de la quinzena edició de la Fira Mediterrània. El cineasta català Isaki Lacuesta va ser el responsable de l’espectacle de cloenda que es va dur a terme a la Plaça Major de la ciutat. Una proposta sorprenent que va compaginar elements teatrals i projeccions audiovisuals de gran format, rics en referències i al·lusions a diverses celebracions com són la Dansa de la Mort de Verges o la Misteriosa Llum de Manresa. La banda sonora original va estar signada per la compositora bagenca Laura Casaponsa.
