Jordi Bordes | Actualitzat el 20/10/2012

L'ANC i la CUP discrepen que una Catalunya independent hagi de formar part de la UE

CRÒNICA. L'esquerra independentista anticapitalista ha posat sobre la taula el seu projecte cap a l'Estat propi, que hauria d'incloure els Països Catalans, en un debat organitzat pel col·lectiu Arran Manresa al Casino. Representants d'organitzacions de l'esquerra socialista independentista han discutit amb Manresa per la Independència i amb una organització anarquista el contingut social de l'Estat propi i quin territori hauria d'abastar.
D'esquerra a dreta: Josep Camprubí (ANC), Joan Sebastià Colomer (OSAN), Xavier Monge (CUP) i el membre de Negres Tempestes i el membre d'Arran Manresa. Foto: Jordi Bordes

La taula rodona, que va tenir lloc a la Biblioteca del Casino ahir a les set del vespre i que organitzava el col·lectiu juvenil Arran Manresa, va comptar amb l'assistència d'unes 50 persones d'entre totes les edats. La taula, que comptava amb quatre participants de les organitzacions CUP, Endavant OSAN, Manresa per la Independència i l'anarquista Negres Tempestes, va començar amb una breu exposició dels motius pels quals Arran va creure oportú organitzar el debat.

El presentador va donar un torn de 10 minuts a cada ponent per explicar quin projecte o estratègia independentista plantegen.

Xavier Monge, de la CUP de Barcelona, i Joan Sebastià Colomer, d'Endavant OSAN, van realitzar intervencions molt similars, tot i que cadascú va remarcar amb més èmfasis determinades qüestions. Monge ha remarcar que per la CUP el concepte "Països Catalans" és bàsic per tal de reivindicar la unitat política i cultural de la nació i que introduir-lo en el llenguatge de l'independentisme és una prioritat. El cupaire va reconèixer l'existència de vàries estratègies pel que fa la construcció d'aquest marc polític, però, tot i això, va subratllar la necessitat que cap full de ruta no renunciï a la totalitat de la nació, cosa que, va afirmar, part de l'independentisme està fent.

Volen que Catalunya no ingressi a la UE

Alhora, va apuntar que per ells la paraula independència representa la consecució de la plena sobirania en tots els àmbits -polític i econòmic inclosos- i que això, al seu entendre, no té cabuda si s'aposta per l'entrada a organismes com la Unió Europea o l'OTAN. A la vegada, va criticar el discurs independentista que tan sols es basa en termes economicistes i va defensar que a banda d'un espoli fiscal, la societat catalana pateix un "espoli social" molt important. Per últim, va fer una crida a desplaçar CiU de la centralitat política perquè, segons Monge, la federació nacionalista porta el país a un procés de frustració, ja que, afirma el cupaire, la societat demana una independència diferent a la que CiU pretén.

Joan Sebastià Colomer, d'Endavant OSAN, va parlar de la necessitat de construir sindicats o mitjans de comunicació que treballin en el marc dels Països Catalans. En la línia de crítica a la Unió Europea, va plantejar que dins d'ella és impossible ja no només aplicar polítiques revolucionàries, sinó també de socialdemòcrates. Colomer va recordar la història de lluita i resistència que té el país, bo i criticant un model que fomenta que uns facin política des de la televisió i uns altres s'ho mirin des del sofà.

El tercer en exposar fou Josep Camprubí, membre de Manresa per la Independència (ANC). El manresà va parlar dels orígens i els objectius de l'ANC. Camprubí va subratllar el caràcter apolític de l'Assemblea i la importància que creuen que té la implicació de tots els partits polítics en el procés independentista. L'independentista va reivindicar l'ANC com a hereva de l'esperit de les consultes que van començar el 13 de setembre de 2009 a Arenys de Munt i que van culminar el 10 d'abril de 2011a Barcelona. A la vegada, va remarcar que l'ANC no té cap voluntat d'esdevenir partit polític i que, un cop aconseguit l'objectiu de la independència, aquesta es dissoldrà. Camprubí va qualificar l'ANC de moviment de base on hi participen diferents opcions polítiques sempre a títol individual.

Les eleccions han trasbalsat els plans de l'ANC

El manresà va admetre que la convocatòria anticipada d'eleccions havia agafat l'ANC totalment per sorpresa i que calia un replantejament del full de ruta que van aprovar en la seva fundació, que en cap cas no contemplava aquest escenari. Per acabar, va fer una crida a seguir sumant en l'independentisme interclassista, assegurant que la independència és un procés cap a la justícia social perquè afavorirà totes les capes socials.

El representant de Negres Tempestes, un col·lectiu anarquista que defensa la independència dels Països Catalans, va plantejat el procés cap a la llibertat del país com una lluita al mateix nivell que l'extinció de les desigualtats socials. Els Negres Tempestes creuen en l'eliminació de les estructures estatals per així poder aconseguir la "lliure federació dels Països Catalans", als quals no neguen que els uneixen un trets culturals comuns. Com a llibertari, el Negres Tempestes es va posicionar en contra de la consecució de qualsevol objectiu polític a partir de les institucions, ja que, segons el seu punt de vista llibertari, la classe política només té l'objectiu de manipular les societats cap als seus interessos partidistes. L'anarcoindependentista va criticar tota forma de referèndum o consulta en favor de l'assemblearisme i l'autoorganització per fer efectius els canvis polítics.

Torn de preguntes

Després de finalitzar les exposicions, el públic va formular preguntes als ponents a l'entorn de temes com ara si la independència ha de ser l'única prioritat actualment, la cohesió dels Països Catalans, la relació entre la independència i la sortida de la crisi o l'afectació de la independència de Catalunya sobre el País Valencià i les Illes Balears.

El públic va omplir la sala del centre cultural del Casino. Foto: Jordi Bordes

Monge, de la CUP, va asseverar que calia no afluixar en cap moment l'accelerador cap a la independència, tot i que això no signifiqués deixar de pensar en altres qüestions com ara els 80.000 desnonaments que hi hagut als Països Catalans o els seus tres milions de pobres o la lluita contra els pressupostos del 2013 de la Generalitat, que preveuen noves retallades. El cupaire va advertir que la qüestió social no pot esperar, ja que hi ha moltes famílies que són al límit. Monge va dibuixar el procés d'independència com un procés constituent, del qual pot néixer, si n'hi ha voluntat, un Estat realment just en termes econòmics que milloraria la situació de les classes popular davant la crisi.

L'ANC, contra la sortida de Catalunya de la UE

Camprubí, de l'ANC, també es va mostrar favorable que les polítiques socials acompanyin la independència. Tanmateix, va afirmar que, gràcies a l'acabament de l'espoli fiscal, la crisis quedaria molt apaivagada pel gran potencial industrial de Catalunya. Camprubí encara es va mostrar més escèptic en la la possibilitat que Catalunya no formi part de la Unió Europea. Directament va qüestionar la viabilitat del país en tal escenari. 

Arran defensa la diversitat ideològica del debat

En l'article previ a l'acte, el Pou Digital va remarcar l'absència d'organitzacions destacades en el debat sobiranista (Solidaritat, ERC, Reagrupament, Convergència, ICV o la plataforma sobirnista Nova Esquerra Catalana d'Ernest Maragall). Aquest mitjà digital també va subratllar la similtud gairebé absoluta dels plantejaments de la CUP i d'Endavant OSAN, cosa que convertia el debat en més aviat un col·loqui sense discussió.

Arran Manresa ha volgut matisar aquests punts: "Nosaltres vam convidar aquests ponents amb uns objectius polítics molt clars. Veure les dues visions que actualment hi ha sobre el procés: prioritzar la independència per sobre d'altres qüestions socials i econòmiques, representada per l'ANC (CiU, ERC, SI) o encarar el procés des de posicions rupturistes tan socialment com nacional (sectors anticapitalistes dels PPCC). Això no vol dir que no tinguem ganes de plantejar debats més ideològics i no tan estratègics sobre la construcció nacional amb altres joves, partits polítics, plataformes o qui sigui."

FEU EL VOSTRE COMENTARI


Aquest comentari quedarà pendent d'aprovació per part de l'administrador del web. Si voleu que el vostre comentari es publiqui de forma instantània i sense passar control previ, heu d'estar registrats. Podeu registrar-vos fent clic aqui

Nom Títol Comentari Comprovació Escriu l'any actual, amb 4 xifres D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.

Associació Cultural El Pou De La Gallina | NIF: G-58376682 | Carrer Sobrerroca 26, 1r 1a | Apartat de Correus 1 - Manresa | Tlf/Fax: 93 872 50 18 | elpou@elpou.cat | Condicions d'ús
Ús de cookies
Utilitzem galetes pròpies i de tercers per mesurar i gestionar les visites a la web, com també per recordar els usuaris que hi accedeixen. Si accepta la seva instal·lació, considerem que accepta el seu ús. Per canviar-ne la configuració o obtenir informació sobre la nostra política de galetes premi aquí.