Aquesta informació es va publicar originalment el 10 d'octubre de 2012 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Els petits canvis són poderosos. Aquesta frase ja la deia el mític Capità Enciam, interpretat per en Pep Parés, actual director de la Pirena i president d’Amnistia Internacional a Catalunya. Una frase que venia d’una altra: allò que és petit és bonic i poderós, feta popular gràcies a F.S. Shumacher (no és el pilot de cotxes de Fórmula 1!), economista no gaire conegut, però amb prou renom en el món ecologista. Aquesta sentència és certa per a canvis petits en el comportament humà. Si tots fem un petit canvi, la suma o producte serà un canvi molt més gran.
Podem dir que tot el que afavoreixi la nostra economia domèstica, sobretot l’estalvi, repercutirà en una bona salut ambiental. Un exemple clar: si estalviem aigua, la factura ens sortirà més barata i els nostres rius podran ser ecològicament viables. Un altre exemple: si fem durar més la roba i no estem tan pendents de les, sovint absurdes, modes, l’estalvi a final de mes pot ser considerable i haurem gastat menys recursos naturals. I un tercer: si consumim productes amb poc embalatge també estalviem recursos naturals i segurament el producte serà més barat.
El poder per canviar cap a una societat més sostenible resta a les mans del grup, de la comunitat. Aquestes accions portades de forma individual i aïllada no porten enlloc. Cal per això fer veure a la gent que el que és bo per a la butxaca és bo per al medi ambient (i aquí no em refereixo a les retallades que porten a terme alguns polítics insensats). I que tot el que és bo per al medi ambient també és bo per a la supervivència de la nostra espècie. Els consumidors, els ciutadans, tenim el gran poder atorgat pels petits canvis. Un poder amb molta més força de la que creiem. Si en fóssim conscients, podríem fer tremolar empresaris explotadors i polítics intransigents. Però això ho deixo per a un altre escrit.
