​Participació ciutadana

Fa poques setmanes que l’Ajuntament de Manresa ha donat a conèixer els resultats de l’enquesta que va fer, oberta a tots els ciutadans, per conèixer el seu parer sobre la futura conversió del primer tram del carrer d’Àngel Guimerà en una illa de vianants, una proposta que comptava amb el vistiplau del sector comercial d’aquell carrer i de Manresa en general. De fet, va ser un muntatge més mediàtic que altra cosa, i que, a més a més, es va centrar sobretot a saber si, una vegada feta la remodelació, hi ha de continuar passant l’autobús urbà o no. No hi havia, en realitat, gran cosa més a opinar perquè en cap moment es va fer una proposta de disseny concret d’aquella artèria comercial, sobre la qual es pogués debatre i contrastar amb d’altres projectes.

Sense entrar ara en els detalls –perquè no va ser mai clara la vinculació de la consulta, i així ho van denunciar al seu moment la Cambra de Comerç i la UBIC– la veritat és que els partidaris de fer fora el bus van guanyar clarament, sense un marge molt ampli, tot s’ha de dir. No voldria, doncs, centrar-me ara i aquí en aquest cas en concret, sinó més aviat sobre la conveniència o no de seguir fent consultes d’aquesta mena. Val a dir, abans de res, que la participació sempre és positiva, però cal definir millor el format i el mètode. Una flor no fa estiu! També cal dir que no té gaire sentit que només determinades intervencions urbanístiques es posin a debat i consulta i altres, en canvi no. Quin sentit té que qualsevol manresà pugui dir-hi la seva si després tampoc no es farà càrrec realment de les contribucions especials que sí que hauran de pagar els propietaris de la zona quan es facin les obres. Per no dir que només podien votar els censats al municipi i hi ha gent que no hi viu, però que hi treballa i té propietats aquí. A més a més, si a cada nova intervenció important cal donar el parer, aleshores s’ha de fer sistemàticament i oferint diverses propostes viables a escollir. En el cas que ara ens ocupa, tinc la sensació que es volia referendar el recorregut del bus, bàsicament. Penso que no és pas dolent implementar sistemàticament consultes d’aquest tipus, però han de ser més ben treballades i amb uns protocols clars i consensuats a l’avançada.

També crec que, de la mateixa manera que els càrrecs electes tenen el vot popular per poder decidir determinades qüestions –amb uns límits raonables– a partir del seu programa electoral, també els representants professionals –entitats, associacions, etc.– de la ciutadania haurien de ser els primers a ser consultats. En aquest sentit és remarcable que el Montepio de Conductors Manresa-Berga, un referent pel que fa a la mobilitat de casa nostra, va recordar, molt encertadament, que, a banda de veure inversemblant un bus circulant pel mig d’una illa de vianants, calia tenir present de manera global el transport públic, que tindrà un plantejament necessàriament diferent quan es porti a terme la futura nova estació dels Ferrocarrils de la Generalitat al voltant de la plaça d’Espanya.