Aquesta informació es va publicar originalment el 15 de juliol de 2021 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Començarem per on cal començar, o sigui, pel principi. Com tants i tants projectes de l’enjòlit que, com una ànima en suspensió (o en pena), fan giragonses cap a l’horitzó de la Manresa Ignasiana del 2022, el Museu Barroc de la ciutat, mal que ens pesi, no estarà acabat quan tocaria. L’adornament exterior de
tubets, en aquest cas, el deixarem de banda perquè la resta ja és prou penosa. Amb el que va costar enderrocar la Sala Loiola i començar a posar en ordre a museu i arxiu, i ara es crea un embolic de ca l’ample en la concessió del projecte de museïtzació. Amb quatre plafons, cinc o sis plòters i llums de l’Ikea, com a casa dels pobres, es veu que no n’hi ha prou.
Comptat i debatut, tot i que el concurs el va guanyar una empresa barcelonina amb un
branding enginyós, es veu que el disseny de Croquis no serà fi. Tot plegat enmig d’un temporal de vent encrespat atiat per Produccions Culturals Transversal, l’empresa d’arrel manresana que, a hores d’ara, està disposada a impugnar el procés adduint irregularitats. L’Ajuntament, per la seva part, argumenta que les al·legacions arriben fora de termini. Ho dirimirà la magistratura. Per cert, voleu dir que l’arxiu, amb més o menys formigó i aprofitant (o no) la capella del rapte, disposarà d’espai suficient per atresorar els testimoniatge del passat, incloent (o no) els projectes, en litigi, per a la futura museïtzació i exposició de les peces rococó?
