CRÒNICA SOCIAL

La Casa Jorba amb la monarquia (1929)

La fotografia és del 24 de maig de 1929, a finals de la Dictadura de Primo de Rivera. Els homes encara no anaven amb barret, sinó amb gorres. La Casa Jorba, que no amagava les preferències cap a la monarquia d’Alfons XIII, va engalanar les seves botigues del carrer del Born per rebre la família reial. Va fer construir un monument efímer, aguantat per pals i cables lligats als edificis.

per J. S., 14 de maig de 2021 a les 10:43 |

Foto: Arxiu Llorenç Gamisans.


La Casa Jorba saluda amb uns medallons quadrangulars SS.MM (sus majestades) i AARR (sus altezas reales). En una de les inscripcions es pot llegir en castellà: «Primera victoria contra Napoleón», en el context de l’anomenada guerra de la independència, quan ja s’havia produït la insurrecció armada contra les forces napoleòniques dels fets del dos de maig de 1808 a Madrid. Hi ha uns domassos i velluts brodats penjats dels balcons. Un tapís tèxtil mostra clarament les arrugues, amb forma medievalitzant, amb unes grapes que aguanten el conjunt. Temàticament, fa referència a la batalla del 6 de juny de 1808 amb la decisiva intervenció dels sometents, recordats amb «Honor y gloria a los héroes», amb un medalló circular. Al costat de l’altra banda, hi ha unes borles gegants decoratives, amb boles de fusta dintre, fetes amb la tècnica de la passamaneria, que es completa amb els serrells de sota, que formen part del que es coneixia com a tèxtil de luxe. Al costat esquerre, globus de vidre de la Casa Jorba. Cal remarcar de l’edifici modernista de la Casa Devant, a la marquesina on es va instal·lar Cal Jorba, en primer pla a l’esquerre de la foto, el «precio fijo» que distingia la botiga dels altres comerços que negociaven els preus. Més amunt s’hi observa un escut heràldic. Al mig, un llum reflectia de nit el monument. El rellotge de Pere Jorba assenyalava l’hora oficial. De les dues cases del davant de la casa Torrens o ca la Buresa, una d’elles també era una botiga llogada per la Casa Jorba. Estaven adossades pel darrere amb l’església de Sant Domènec. S’observa la coberta amb teulada circular del quiosc modernista de l’Arpa, ara restaurat de nou, que dona a la plaça de Fius i Palà. A la Farmàcia Riu, davant de l’actual restaurant Las Vegas, hi ha un faristol amb propaganda de productes farmacèutics. Més al fons i a la dreta, el Liceu Dalmau.


L’endemà, a la plaça del Grup Escolar, oficialment de Victòria Eugènia i enmig d’una gran pompa de personal i decorativa, amb les façanes del centre ocupades per tapissos i banderes, les autoritats militars i eclesiàstiques van esperar l’arribada dels reis, per retre’ls homenatge. Al costat de l’alcalde de la dictadura Josep Montardit, el general Eugeni Despujol, fill adoptiu de Manresa, el capità general de la regió militar Emilio Barrera, el governador civil i general Milans del Bosch, acompanyaven el dictador Miguel Primo de Rivera, per celebrar l’acte d’imposició de les insígnies de capità general a les banderes de la Puríssima i dels cossos sants, en honor i commemoració de les batalles del Bruc del 6 1 14 de juny de 1808. Les dues batalles del Bruc, que a Catalunya s’engloben dins la Guerra del Francès, van comptar amb participació del sometent de Manresa, que dirigien els absolutistes Maurici Carrió i el canonge Montañà de la Seu, contraris a les noves idees igualitàries que preconitzava la revolució francesa. Tres anys després, el març de 1811, va tenir lloc la venjança de l’exèrcit napoleònic, que amb el general Macdonald al capdavant va incendiar i arrasar tres quartes parts de la ciutat.
Participació