Aquesta informació es va publicar originalment el 10 de maig de 2021 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Tant se val. Hi ha circumstàncies que et provoquen migranya gairebé sempre i si fas just el contrari, també. M’explico per a aquells que no sabeu de què parlo, o bé perquè no en patiu o perquè no teniu algú proper que en pateixi.
S’ha escrit molt sobre aquesta malaltia, però s’està avançant molt a poc a poc. Des dels meus vint llargs que la pateixo i encara ara no he trobat la manera per frenar el monstre. I dic monstre perquè a mi em fa por, perquè quan se m’apropa ja correria cap a la finestra i perquè m’inhabilita de tal manera que no soc capaç de viure plenament la vida. La migranya s’ha convertit en una mena d’ombra que m’acompanya sempre. Si dormo poc, si dormo molt, si menjo molt, si tinc gana, si bec poca aigua i si bec alcohol, si menjo processats i formatge curat i gluten... Esquivar la malaltia és una cursa d’obstacles que no t’assegura acabar el dia lliure del mal.
Un animalot que t’aixafa el crani, que et fa créixer la mida del cervell fins a fer-te explotar de dolor. Baixa les persianes, que ningú es posi perfum i que calli tothom del teu voltant, ocells i sorolls mundans inclosos. Res, ell actua sense discreció ni pietat. Que surts d’excursió i aquell dia fa solet i tens la sort de fer una mica de cames? Merda, al cap de poc jauràs al llit sota la manta, plorant de dolor i maleint el moment que vas sortir a gaudir de la natura i dels teus amics.
Que surts a sopar per celebrar bones notícies, però tot i que beus aigua fas el brindis amb cava, només un glopet, i vas a dormir unes hores més tard del que és habitual? Ja l’has cagat. L’endemà no et podràs moure. La part esquerra del cap et quedarà com si fos de suro i a les cervicals et sembla que tens mil pallareses clavades.
Hi ha qui pren fàrmacs preventius, hi ha qui fa dieta, hi ha qui es punxa amb Botox certes parts de la cara. No ho sé, de moment he provat l’homeopatia, l’acupuntura, la fisioteràpia i la reducció d’alguns aliments. Però la veritat és que res m’ha alleugerit del tot. Un drama sense solució, encara, que casualment afecta tres vegades més les dones que els homes.
