BUGADA AL POU

BUGADA AL POU. Maig 2021

per Quintí Torra Cordons, 7 de maig de 2021 a les 19:45 |
En campanya, encara
 

No hi ha campanyes electorals en què, passades setmanes, mesos o, fins i tot, anys, no quedin rastres de la cartellera. S’ha donat el cas que s’aprofiten els plafons d’un candidat per enganxar-hi el rostre d’una altre al damunt. Aquest cop, però, després del 14-F, com que encara no tenim govern, potser que sí que té sentit recordar a la ciutadania l’enfilall de polítics reticents a formar govern o, directament, filibusters i incapaços gràcies als cartells electorals com els de la CUP que hi ha en diversos indrets de la ciutat.
 
 

Regidora republicana
 

Entre els polítics locals, també n’hi ha de ben singulars. El dia 14 d’abril, l’Ajuntament va commemorar els 90 anys de la proclamació de la República a la plaça Major. I, és clar, la regidora Anna Crespo, una dona a qui agraden els colors vius i l’expressió plàstica, va assistir a l’acte vestida molt adequadament, de republicana. A la foto, l’acompanya, més discreta això sí, la regidora de Junts Rosa M. Ortega.
 
 
Dues estrelles rutilants
 
Com que la gent del Pou som, cada cop més, amants de la crònica social de la ciutat i de la memòria dels anònims, els veritables protagonistes de la història, ens fem ressò del paper protagonista de l’amic Joan Cals a Belles fulles de tardor, un film que Enric Roca, cineasta i membre de Cineclub Manresa, ha estat rodant durant dos anys i té previst estrenar ben aviat. L’amic Joan, actiu al Consell de la Gent Gran i membre de la junta de l’associació editora d’aquesta revista, compareix cartell amb un altre gran actiu de la memòria viva del país, Salvador Farrés, centenari i supervivent de la lleva del Biberó.
 
 
Lèxic a la manresana
 
El Centre de Normalització Lingüística Montserrat ha distribuït, durant aquest mes d’abril, un seguit de cartells a les botigues, amb paraules catalanes que és bo de mantenir, amb el lema A l’abril cada paraula val per mil. Mots com flassada o verbs com embetumar o encantar alternen amb alguns de caire més manresà com ara postada o torreta. Ve a ser una continuïtat del tema que va publicar el Pou fa un any, sobre El parlar de Manresa, que signava Jaume Puig. I no només això. La campanya també coincideix amb una nova secció mensual de la revista, en l’apartat cultural, amb el nom de Lèxic a la manresana. Un cercle virtuós.
 
 
Senyal per a lexicògrafs
 
Continuant amb el lèxic Un lector encuriosit m’envia una fotografia d’un senyal plantat a al carrer de Guillem Catà on s’adverteix textualment d’una volada baixa. La presència del senyal rectangular, denominat com a altres perills, segons el Servei Català de Trànsit i el codi general de circulació, “ens adverteix de la proximitat d’un perill diferent dels advertits per altres senyals”. Ara bé, què hem de témer davant d’un vial amb volada baixa? Hi ha la volada baixa d’alguna objecte volador no identificat? La circulació per aquest carrer implica la més que probable coincidència amb veïns d’alta volada, o sigui, gent amb possibles? Doncs no, cal haver estudiat arquitectura o anar a la tercera accepció que contempla el diccionari normatiu del mot volada per obtenir la resposta: “Part d’un edifici que surt enfora del mur que la sosté, sense tenir altre aguant. La volada d’un balcó, de la teulada”. Alerta, doncs, a no endur-se la balconada que es veu a l’esquerra de la imatge amb la caixa del camió. Francament, però, la senyalització em sembla per a ments despertes o per a lexicògrafs.  
 
 
Rubí, en acció
 
Com ja he explicat i mostrat molts cops, l’elaboració de la fotografia de portada d’una revista com el Pou equival a la feina que fan molts localitzadors per a les pel·lícules, sèries, anuncis o sessions i rodatges amb models, actors, figuració o productes que s’han de publicitar. L’antiga planta de Pirelli, per exemple, acaba sent l’escenari de promoció de molts vehicles. En el cas del nostre fotògraf-portadista, Francesc Rubí, les produccions són a petita escala, més modestes i fa gràcia mostrar-ne el making of. Per a la primer plana d’aquest mes, es va escollir un tir de càmera ubicat davant d’un local desocupat del carrer d’Àngel Guimerà. La paràbola, la semiòtica de la imatge per als més introduïts, eren l’aparició en l’enquadrament de diferents capses d’embalatge amb suposats paquets enviats per Amazon, el gegant del comerç electrònic que està castigant o obligant a transformar les botigues tradicionals.
 
 
Mea culpa
 
En aquesta secció ens fem ressò, moltes vegades d’algunes pífies simpàtiques que es produeixen en altres mitjans de comunicació. És de justícia, doncs, que aquest mes entonem el mea culpa per una errada greu que es va produir en la secció Patrimoni ciutadà en la nostra revista del mes passat. La qüestió és que mentre el text de l’article parlava de la torre Alter, a la cantonada entre Bruc i Sant Fruitós, la imatge reproduïa un altre edifici, també singular, situat a la carretera de Cardona, 91. Molts lectors ens ho han advertit. Els ho agraïm i ho lamentem. I ho fem constar aquí perquè la capacitat per fer humor, com la caritat cristiana, comencen per un mateix.
 
Arxivat a:
El Cul del Pou, BUGADA
Participació