​Pintem Manresa

per Josep M. Fius, 10 de febrer de 2021 a les 08:02 |
No tinc idea ni de pintar ni de dibuixar. Em costa plasmar qualsevol objecte –per senzill que sigui– sobre el paper. Òbviament, no entenc la gent que diu que els calma; em posa molt nerviós acolorir qualsevol cosa. De petit, l’assignatura de plàstica l’aprovava perquè era bona persona –mira, per això sí que serveix ser-ho, per altres coses no és un factor gens determinant. Encara recordo quina tortura em va suposar fer dibuix tècnic! Quin horror.
 

Però no patiu, això d’avui no va sobre cap trauma infantil o les ganes d’aprendre a dibuixar. Avui tinc ganes de parlar –i de canviar– els colors de la nostra ciutat.
 

Tots i totes hem escoltat –i potser també comentat– que Manresa és una ciutat grisa. Això, lluny de ser un tòpic que es va perdent, sembla que es manté, tot i les campanyes publicitàries i les noves places, racons i carrers que van sorgint. Els manresans, a part de lladres, pillos i gormands, potser que també ens anomenin emprenyats. Si més no, sempre que parlem –entre nosaltres– de la nostra ciutat, sembla que ens estiguem flagel·lant.
 

El més curiós però, és que manresans i manresanes d’adopció no tenen aquests prejudicis. Parles amb gent que ha escollit venir a viure a la capital de la Catalunya Central i sempre pregunten on veiem la grisor; parles amb gent que ve de pas i els veus enlluernats amb edificis històrics que tenim al costat de casa i amb paisatges montserratins que envejaríem si fossin dels veïns.
 
Durant el febrer, en què, tot i la pandèmia, recordem i celebrem d’on venim, potser que agafem exemple dels nous veïns i comencem a valorar els nostres espais. Valorem que tenim la sort que petits artistes van dibuixant novetats: restauració, petites empreses, nous negocis i projectes…  Però per fer el salt definitiu cal que tots –veïns, administració…– comencem a agafar nous colors per definir la ciutat. Si volem liderar i volem canviar el decorat, cal canviar el relat i atrevir-nos pensar en gran. La pandèmia no ens facilita res, però què hi perdem? La ciutat de la Llum es mereix un nou miracle i molts estem disposats a apostar-hi.
Arxivat a:
Opinió
Participació