Versos de desembre 2020

per Lo Gaiter del Calders , 11 de desembre de 2020 a les 17:26 |


Un altre mes que s’acaba
sense la normalitat
que voldríem veure un dia
i que mai no ens ha arribat.
 
Mentrestant amb paciència
subsistim amb la covid
que ens estreny i que ens escanya
però no tant com fa Madrid.
 
Ara només ens faltava
que ens vingués a dar lliçons
una tal Díaz Ayuso
perquè siguem bons minyons.  
 
No sols se’ns pixa a la boca
sinó que diu, ai Senyor!,
que en Sánchez, ves qui ho diria
vol pagar la corrupció (?),
 
«la fiesta i la corruptela»,
amb aquests termes ho diu,
del grup independentista
que amb enganys el té captiu.
 
I per postres, ves, una altra
tarambana del PP,
vull dir l’Esperanza Aguirre,
s’ha apuntat a fer merder
 
dient que els presos polítics
estan més que bé allà on són,
a la presó, on voldria
el president Puigdemont.
 
Diu que són com els etarres,
que no demanen perdó,
depravats i males bèsties
com pot ser un violador.
 
Ja veieu, doncs, com desbarren
les senyores que us he dit,
que amb en González i en Guerra
semblen del mateix partit.
 
Són com els d’extrema dreta:
ens volen amb el cap cot.
I és que «esos catalanes»
tenim la culpa de tot.
 
Les esferes madrilenyes
ja veieu que ho tenen clar:
som el comodí que tenen
quan no saben com jugar.
 
Que si dretes, que si esquerres?
Sempre el mateix tarannà.
Els espanyols tots s’assemblen.
Bé que ho deia Josep Pla.
Arxivat a:
El Cul del Pou


Participació