Aquesta informació es va publicar originalment el 10 de novembre de 2020 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
l’altre dia Roy Galán escrivia en un post ‘No hay mejor forma para hablar con orgullo de tu país que construyendo’, referint-se a uns nois que havien sortit a netejar les destrosses provocades per uns aldarulls a logronyo.
estimem els llocs per diverses raons, però probablement el motiu més potent de respecte i amor cap als llocs és perquè els sentim nostres, perquè ens defineixen, perquè formen part de la nostra identitat o perquè són importants per la gent que estimem.
un missatge implícit del bombardeig racista que hi ha per part de molts mitjans, soterrat en l’alarma induïda de les okupacions, és que les persones nouvingudes no tenen cura dels espais que habiten. és un missatge present també a la nostra ciutat. la meva pregunta és: qui pretén que algú a qui encara s’anomena nouvingut s’estimi els espais que habiten si no els deixem formar part de l’espai que compartim? quin respecte volem que es guardi per un lloc que sistèmicament i sistemàticament t’expulsa, et rebutja i t’inculpa? qui de tots aquests racistes de jo no soc racista però estimen el lloc que habiten des de la construcció empoderada, i no des de la cura delegada a les institucions?
a tots els manresagrisistes us dic que, probablement i per això, la pertinença, com tantes altres coses, no es diu, no se sent: es fa.
