Informació i llibertat

per Pere Culell , 20 d'agost de 2012 a les 12:08 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 20 d'agost de 2012 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
En plena era de la informació, en la qual podem consultar amb un clic qualsevol dubte que tinguem, estar ben informats no és gens fàcil. La realitat “no existeix”, sinó que cada mitjà expressa “laseva” veritat. Això passa tant en els mitjans clàssics com a la xarxa. Tothom entén que, si mira un partit de futbol, depèn de quina emissora o canal segueixi, tindrà dos partits ben diferents, segons a favor de qui vagi el locutor. En política, un observador imparcial pot pensar que Catalunya és una sangonera per a l’estat espanyol o que Catalunya pateix un espoli premeditat des de fa segles segons com s’informi.
 
El professor Tresserras ho diu des de fa temps: tenir una informació de qualitat no és ni serà fàcil i la informació és bàsica per conèixer i prendre decisions. En la cada vegada més propera república catalana, el dret a una bona informació haurà de formar part dels drets socials pels quals hem lluitat tant i que, en aquests moments, estan tan desestructurats. La independència no és l’objectiu, sinó l’eina indispensable per lluitar per una societat més justa en la qual els valors republicans defensin els més vulnerables i això es correspongui amb una ciutadania culta, sana, cohesionada i solidària.
 
Aquesta idea també l’hem de reivindicar en la manifestació unitària del proper Onze de Setembre, data en què commemorem la pèrdua de les nostres llibertats. Ha de ser una diada reivindicativa i independentista on el crit català ha de fer entendre a tothom que hem arribat al límit de la paciència, que volem un país lliure que ens permeti participar de forma clara en la construcció d’una Europa solidària i justa. Lluny de la servitud actual als mercats financers que empobreixen voluntàriament la gent més feble i de la necessària igualtat que ens ofereix l’estat del benestar per poder ser uns ciutadans autònoms i participatius. Ara és el moment de ser valents. Som-hi! O ara, o mai!



Participació