Quin mal de cap

per Josep M. Oliva, 22 de juliol de 2020 a les 10:56 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 22 de juliol de 2020 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Ja ho deien Els Pets, «la vida és bonica però complicada». Quan ho van dir jo ja ho sabia des de feia temps però conforme van passant els anys més m’adono de la raó que tenien. Hi he pensat aquests dies quan, arran de la crítica situació en què es veu immers el món del turisme i de l’oci, he vist aflorar als mitjans un entramat d’associacions, de federacions, de confederacions, de fundacions, de consells i de consorcis que no hauria sospitat mai que existissin. Donant el seu parer als programes de la tele, han aparegut una quantitat ingent de representants de les agrupacions gremials més enrevessades que mai m’hagués pogut imaginar. Només la simple relació de totes ja donaria per omplir tres columnes com aquesta, així que em limitaré a citar-ne una petitíssima part.

Aquests dies he descobert que juntament a la Federació Catalana de Locals d’Oci Nocturn hi ha també la Federació Catalana d’Associacions de Restauració i Musicals, i també una Federación Nacional de Empresarios de Ocio y Espectáculos, que es diu España de noche. Pel que fa al turisme, així a grans trets, i a part de l’Associació Catalana de Professionals del Turisme (no la confongueu amb l’Associació Catalana d’Agències de Viatges) he sabut que hi havia una Mesa del Turismo, un Insituto para la Calidad Turística Española i un altre ens que es diu Exceltur, que vol dir Alianza para la Excelencia Turística. Davant d’aquestes tres entitats, dirimir quina és la funció de cada una ja em sembla un treball de titans. Tant com esbrinar la missió de l’Associació de Professionals dels Eixos Urbans de Catalunya, que també existeix. Per fer-nos una idea del fotimer de personatges que podeu veure parlar per la tele des de l’autoritat que els confereix el seu càrrec, hem de pensar que només a les Balears ja tenen una Federació Empresària Hotelera de Mallorca, una Associació de Petits Hotels de Mallorca, una Fundació Mallorca Turisme i un Consorci Borsa d’Allotjaments Turístics... entre d’altres! Per estalviar-me espai he obviat els acrònims de cada una d’aquestes agrupacions (tipus FECASARAM, per exemple), la qual cosa encara els dona més entitat. Pensant en la quantitat d’estatuts, d’assemblees, de càrrecs i de circulars que hi ha al darrere de l’acció de prendre un gelat en una terrassa o de passar una nit en un hotel, he vist que la vida encara era molt més complicada del que m’imaginava.
Arxivat a:
Opinió, economia



Participació